L'associació d'empreses i comerciants locals, El Prat Empresarial, ha aconseguit organitzar l'únic debat entre alcaldables d'aquesta campanya electoral. Com ja van fer fa quatre anys, l'acte va tenir lloc a una sala àmplia de l'Hotel Ciutat del Prat, on els candidats -per aquest ordre d'esquerra a dreta en els faristols- Miguel Ángel Ochoa (PP), Juan Pedro Pérez (PSC), Lluís Mijoler (En Comú Podem), Jordi Ibern (ERC) i Gerard Valverde (Junts) van haver de respondre, seguint torns rotatius, preguntes concretes -sovint massa llargues- sobre la ciutat amb un temps màxim de resposta d'un minut que moltes vegades es quedava curt. Van ser convidats tots els candidats de forces amb representació a l'ajuntament o al parlament de Catalunya, encara que Ciutadans i Vox van declinar la seva participació. Joan Sans, membre de l’organització, va exercir amb força encert el rol de moderador.

El gruix de les qüestions plantejades van girar entorn de la proposta envers la promoció econòmica, el món de l’empresa i les polítiques de formació i ocupació de les diferents forces polítiques, tot i que també van aparèixer altres factors d'interès per a la ciutadania com ara urbanisme, mobilitat, habitatge o, per descomptat, la postura sobre l'ampliació de l'aeroport.

Altres ítems d'interès com el bloc social, la convivència, la seguretat o la cultura van quedar totalment al marge en les prop de dues hores de duració del debat. Tampoc no es va parlar ni un xic del tema estrella de la setmana: el comiat de la guingueta "El Calamar", i això que afecta un sector econòmic amb certa rellevància com és el model de negoci d'oci i restauració per a la platja.

Per què hi ha empreses que marxen del Prat?

Al fet que hi ha casos d'empreses que marxen del Prat quan volen expandir els seus negocis o que troben dificultats per instal·lar-se als polígons de la ciutat, les respostes van diferir bastant entre els partits de l'oposició i els que ostenten el govern municipal (comuns i socialistes). Gerard Valverde des de Junts, amb un posat seriós durant tota la jornada, va diagnosticar que la manca de sòl i uns preus per sobre dels municipis de l'entorn són el causant: "no podem controlar la influència de l'aeroport, però sí que des de l'ajuntament podem aportar nous terrenys per als polígons i augmentar les alçades dels actuals". Des del PP, un Ochoa totalment desacomplexat i sense llegir un paper en cap moment, ja avisava que venia amb ganes de gresca: "está la opción de entrar en guerra y quitar territorios a los municipios vecinos, pero también ocurre que tenemos unos polígonos abandonados por el equipo de gobierno, que no gestiona lo poco que tiene". En la mateixa línia, però amb una extrema moderació que va contenir durant tot el debat, Jordi Ibern (ERC) apostava per "dotar els polígons de bons serveis i comunicacions i traslladar-hi les empreses que hi ha en zones industrials en desús al nucli urbà", proposant directament "la construcció de naus públiques".

Els candidats que ara ocupen posició de govern van començar amb un Juan Pedro Pérez visiblement afectat per un refredat: "el fet que algunes empreses hagin marxat no és significatiu", tot i que reconeixia des de l'experiència d'un partit que ha liderat la promoció econòmica a la ciutat durant molts anys que hi ha un problema amb els polígons: "el preu és alt i estan envellits. No donen resposta a empreses que necessiten espais unificats" mentre suggeria un canvi de planejament urbanístic per millorar aquesta situació: "l'actual té més de vint-i-tres anys i respon a les necessitats d'una indústria clàssica que està canviant". 

Mijoler, en canvi, va voler destacar primer de tot que els polígons, excepte un, estan al 100% d'ocupació, i va reconèixer que "cal impulsar Mas Blau; ja hem invertit ja diners per treballar-ho amb un equip dedicat amb els propietaris en col·laboració publicoprivada, caldrà fer-ho més", amb un argument que l'actual alcalde va repetir diverses vegades durant el debat.

La cordialitat va marcar el to del debat tot i alguns enfrontaments directes

Existeix la 'guerra al cotxe'?

A la pregunta sobre model de mobilitat i aparcament, Ochoa es va continuar sentint com a casa seva: "teníamos calculado que hay unos 2600 coches en El Prat que los vecinos no pueden aparcar cerca de su vivienda, ahora deben ser muchos más pero no lo sabemos porque no les interesan estos datos, les interesa la guerra al coche. Hay que ampliar zonas como Cal Gana y las plazas de recarga eléctrica que han instalado yo ya las pedí en 2017. Como siempre, van tarde, mal y nunca".

Ibern, en el seu camí conciliador, va felicitar l'èxit de la mesura de cotxes compartits ja implantada a la ciutat i va aportar l'argument en la seva defensa que "més del 90% dels vehicles estan aturats la major part del temps". Va proposar "exempcions fiscals per empreses que ajudin a millorar la mobilitat" i va recordar que ells ja havien demanat “que s'instal·lessin punts de recàrrega a l'Av. Montserrat quan es van fer les obres de remodelació i llavors no es va fer". Juan Pedro Pérez va defensar la política municipal respecte a mobilitat i aparcament, introduint al debat que "els nous barris construïts i els projectats a nord i sud tindran aparcaments per a cada habitatge i la tendència és que les famílies redueixen el nombre de vehicles". Va afegir que la modernització dels polígons "haurà d'incorporar espais de càrrega elèctrica".

En un discurs semblant, Mijoler va posar sobre la taula el fet que la ciutat va baixant en densitat de població per argumentar a favor d'una ràtio d'un aparcament per habitatge i tornava a demanar col·laboració publicoprivada per ampliar la flota de vehicles compartits: "aviat seran 12 cotxes", va anunciar. I no seria aquesta l’única promesa o anuncia que faria durant la cita.

Des de Junts, Gerard Valverde es va mostrar contrari a un creixement important del Prat en habitants: "no ho necessitem", deia mentre assegurava “no som enemics del cotxe i creiem que els nous habitatges necessiten més d'una plaça, els fills també han de poder accedir-hi".

Friccions per Amazon

En el moment de parlar dels ajuts municipals a les empreses, com ara exempcions o bonificacions de l'impost d'activitats per premiar la inserció laboral vinculada al territori o iniciatives favorables al medi ambient, el pacífic Jordi Ibern no era conscient que estava a punt d'obrir un dels primers frecs a frecs del debat quan va treure la instal·lació d'Amazon al Prat a col·lació: "se li van donar avantatges, però aquell no va ser un bon exemple, perquè es van fer contractes curts a gent del Prat que no es van renovar i van desaparèixer molt ràpidament. Cal aplicar un percentatge segons compliment de condicions".

La menció al cas va provocar una reacció de Mijoler, sempre a l'aguait de desfer ràpidament qualsevol crítica cap a la gestió del seu grup polític, fins i tot si són anteriors al seu mandat com a alcalde: "nosaltres no vam donar cap avantatge a Amazon, va ser el govern la Generalitat amb ERC i CIU les que van donar totes les facilitats, cedint terrenys de l'Incasol. "Vostè no hauria cedit els terrenys a Amazon? Aquesta era la seva opció?", l'interpel·lava directament Gerard Valverde sobre la qüestió. Mijoler insistia que l'ajuntament no va oferir al gegant del comerç electrònic cap incentiu ni rebaixa econòmica, provocant una entrada directa al turmell d'Ochoa: "no mientan, ustedes beneficiaron a Amazon con la velocidad en la que les concedieron todos los permisos en un tiempo récord que ya querrían los demás empresarios".

En aquest punt Ibern, Mijoler i Valverde també van pronunciar bones paraules per la Comunitat Energètica municipal encetada per l'ajuntament, amb una nova oportunitat per l'actual alcalde per inserir una altra falca per la col·laboració publicoprivada, que no va desaprofitar. Ochoa i Juan Pedro Pérez van defensar donar incentius a les empreses rebaixant la pressió fiscal a canvi de mesures ambientals.

Mijoler (En Comú Podem) va farcir el debat d’anuncis de projectes previstos

Impostos: alts o baixos?

En l'apartat sobre pressió fiscal vam viure un altre petit ball de bastons. Mijoler va defensar que el Prat té els impostos congelats i va mostrar com l'IBI que es cobra al veïnat està a uns nivells molt més baixos que municipis de l'entorn: "els alcaldes socialistes del voltant ens acusen de dúmping fiscal". Ochoa va tornar a l'atac acusant el candidat dels comuns de fer trampa: "estamos hablando del impuesto a las empresas, que no es tan bajo como el que se cobra a las personas" i de ser un enemic dels empresaris: "lo que hay que hacer es ayudarles y no acusarles de explotadores. Podemos es un partido que trata a empresarios como Amancio Ortega de criminales", obligant Mijoler a respondre per al·lusions: "he estat empresari i vinc de família empresarial" i insistia: "l'IBI a les empreses també és baix, el que tenim al topall màxim són els impostos especials a Port i Aeroport".

Jordi Ibern va defensar ajuts a l'emprenedoria amb acompanyament per la tramitació burocràtica, buscar sinergies i beneficiar les "iniciatives de valor afegit". El socialista Juan Pedro Pérez va parlar clar sobre la seva postura impositiva: "no som partidaris de reduir impostos a empreses de manera generalitzada, cal diferenciar entre multinacionals d'empreses locals i emprenedors, que sí que hem d'estimular i ajudar. Finalment, Gerard Valverde proposava "bonificar empreses per contractar un 5% de treballadors des del servei d'ocupació local" i afegia de collita pròpia que "cal promocionar empreses de caràcter tecnològic i apostar per l'especialització del Prat en una àrea on puguem ser capdavanters, que retingui el nostre talent i no marxi cap a Barcelona".
 

Com atraure empreses i feina al Prat?

Qüestionats sobre quina és la millor política per atraure empreses al Prat, Juan Pedro Pérez va utilitzar la medalla de partit: "cal millorar infraestructures i ser capaços de generar un clima que sigui atractiu, com fan les poblacions de l'entorn amb alcaldes socialistes". Mijoler va assumir llavors el paper defensor de la feina feta: "som la població amb major nombre de llocs de treball al seu territori i amb xifres mínimes d'atur, gràcies a la reforma laboral de la ministra Yolanda Díaz i les polítiques metropolitanes fetes en comú amb els socialistes". Ochoa arribava tot seguit per posar aigua al vi: "no ayuda para nada tenir un polígono sin Internet y que se tarden nueve meses para tramitar una licencia" per seguir amb una de les perles de la tarda en la seva línia de dards: "los empresarios del Prat sois unos héroes, aquí son todo buenas palabras, pero al salir por la puerta el que gobierna os sigue viendo como a enemigos".

Batalla sobiranista per un 'clúster'

Gerard Valverde proposava la captació d'empreses joves fent servir uns quants anglicismes de moda: "cal captar 'start-ups' i buscar l'aliança amb Barcelona pel seu potencial, desenvolupant un 'hub' empresarial". Jordi Ibern per la seva a banda va desembutxacar una de les propostes més originals del programa d'ERC: "proposem incorporar centres de recursos relacionats amb la universitat en el terreny de la salut i la biomèdica. És un sector que genera feina de qualitat".

Aquest fet va ser aprofitat per Gerard Valverde, el seu competidor en vot en el terreny sobiranista (tot i que la discussió poc va tenir a veure amb les batusses ERC-Junts del postprocés): "Jordi, d'aquest tipus de clúster que defenseu ja hi ha uns deu al nostre entorn. En volem un més? Cal conèixer d'allò que parlem, centrem-nos on tenim competències i en les àrees que podem liderar aquí a anys vista. Aquí tenim el parc agrari, podem treballar en la línia agrícola". 

Ibern va contraatacar: "és que consideres que al Prat no tenim talent per aquest tipus de projectes?", preguntava al seu contrincant. "Talent molt, però no per competir amb hospitals i ciutats que ens porten deu anys d'avantatge. Hem de buscar la nostra àrea capdavantera", hi tornava Valverde.

Aliens a la competició entre independentistes, la resta va fer la seva sobre les seves propostes de foment de la formació. Com Mijoler, que va aprofitar per fer un altre anunci/promesa: "Cal Xicomèdia acollirà un nou institut d'FP i el nou CUAP a Cal Gana incorporarà un aulari de l'institut Les Salines relacionat amb la sanitat". "Ja sembles Pedro Sánchez", li va arribar a dir Juan Pedro Pérez davant de tants anuncis. El socialista també va aprofitar per lluir una de les seves propostes estrella: "facilitar la instal·lació d'una universitat al Prat Nord, per sobre de la C-31".

Ochoa (PP) va ser el candidat més bel·ligerant i desacomplexat, sense utilitzar cap paper

Al Parc Agrari calen més usos que la producció agrícola?

El debat sobre ampliar l'activitat econòmica dins del Parc Agrari va ser un tots contra Mijoler. Segons Gerard Valverde, "l’espai agrícola no ha de ser una reserva índia, cal un pla d'usos de masies que permeti activitats d'oci i restauració". Ochoa coincidia que l'espai té potencial a explotar en la qüestió alimentària i Jordi Ibern defensava "recuperar masies per patrimoni i també per desenvolupar activitats econòmiques vinculades als productes de proximitat, combinant espais naturals i restaurants".

Amb més moderació, Juan Pedro recordava que el parc agrari "té una normativa pròpia", però si la restauració dintre de la zona s'hi adapta "podria ser un sector emergent". Era Mijoler qui finalment esguerrava la festa de les masies-restaurant amb contundència: "el parc agrari és un espai de producció agrícola, no per fer calçotades, parleu amb els pagesos". I pam!, tot seguit ens colava uns altres anunci de projectes en marxa com qui no vol la cosa: "farem a Cal Tudela un espai d'agricultura de proximitat que treballi per trobar relleus a la pagesia i la granja de la Ricarda serà la nova Porta del Delta i el Museu del Prat".

Terrasses i restauració, el dilema de combinar oci i descans

Amb membres del gremi de restauració local presents entre el públic, va ser Ochoa el primer a intervenir, reivindicant la feina feta fa dues legislatures: "hice alegaciones a la ordenanza y añadí varios modelos de terrazas a permitir y no hicieron ningún caso. No han mejorado nada en estos años. Si salgo como alcalde, que es bastante difícil porque pasar de 0 a 13 concejales de golpe es complicado, esa será mi primera medida. Y si entro en el ayuntamiento será mi primera moción".

Continuava Jordi Ibern -anomenat Ramon en diverses ocasions pel moderador, (en deu fer cara)- proposant aplicar mesures que funcionen a Sant Boi: "ampliar l'horari de tancament a la una de la matinada i permetre dissenys amb alumini, fusta i tèxtils que s'ha comprovat que tampoc impliquen més soroll". Juan Pedro va voler marcar una diferència a com s'ha gestionat fins ara la qüestió de les terrasses de bars i restaurants a la ciutat: "el que cal és regular-ho des de comerç i turisme i no com a una qüestió d'ordre públic". Gerard Valverde demanava més compromís amb els restauradors: "donen vida i la terrassa són el seu ganxo, a més amb la Covid se'ls va tractar malament no bonificant prou la taxa de terrasses amb tot el que van patir". 

Mijoler es va desmarcar de les crítiques defensant que havia mantingut moltes reunions amb el sector: "jo els vaig animar a constituir-se com a gremi", apuntava, mentre anunciava una comissió per desenvolupar l'ordenança de vetlladors, terrasses singulars amb la vigilància d'agents cívics i, ale hop!, de propina es va treure de la màniga una proposta per promocionar oci nocturn a la ciutat: "crear un espai polivalent al pavelló cobert del Sagnier per a esdeveniments puntuals".

L'aeroport i un consens massa tens

Sobre el tema estrella de l'aeroport i la postura sobre la seva hipotètica i volguda ampliació per la majoria de sectors econòmics i polítics del país, va destacar el ja conegut consens de totes les forces locals presents al debat en la postura contrària al projecte. Així i tot, les diferents argumentacions van acabar derivant en matisos, i els matisos fins i tot en tensions dins del mateix consens. Ibern va començar amb un discurs estàndard que ja hem sentit multitud de vegades des de l'oposició general a l'ampliació: "en comptes d'ampliar cal un manteniment segur i eficient de les instal·lacions, la interconnexió amb altres aeroports per tren i que AENA aporti les compensacions pendents".

Juan Pedro va fer gala de ser el candidat que aportava les respostes més curtes i eficients (certament, era qui més s'ajustava al límit d'un minut fixat com a norma), tornant a repetir que "els socialistes del Prat no estem d'acord amb l'ampliació, ja hem pagat prou i hem de preservar el territori". Mijoler, que no va atacar directament al seu primer tinent d'alcalde i principal contrincant electoral durant tot el debat (fet que tampoc va passar a la inversa) va disparar una broma arriscada: "compte amb això de donar respostes curtes a problemes complexos perquè és el que acostuma a fer l'extrema dreta". La cara del socialista delatava que li estava semblant que l'alcalde acabava de pixar fora de test. "És una broma", va haver d'aclarir un Mijoler que tot seguit reivindicava que "la gran victòria que va ser aconseguir que s'aturés el pacte entre PSOE i Junts i que el govern central fes marxa enrere a l'ampliació, ho hem defensat a tot arreu".

Gerard Valverde va afirmr que “aquest gran consens s'ha d'exercir per poder liderar-lo", amb una referència sibil·lina al paper preponderant que l'alcalde s'atorga sobre la qüestió. "Cal fer molta pedagogia davant el caramel que representava una inversió tan milionària en un context de crisi econòmica. És normal que molta gent es pronunciés a favor i la nostra feina és explicar que el pla plantejat era dolent en matèria ambiental i financera", va afegir.

Ochoa va aprofitar la seva postura contrària a l'ampliació -"sí, la queremos, però en Gerona"- per confrontar-la a la del candidat de Vox, absent del debat, però favorable al creixement de la infraestructura, com es pot llegir en els qüestionaris als candidats publicats per Delta. "Pero ojo con lo que prometen comuns/iniciativa. En el pasado hay ejemplos donde dijeron que no y la historia dice que al final fue un sí", avisava. Mijoler es va sentir directament al·ludit un cop més i atacava al popular: "parles del plistocè perquè fa molts anys que no ets dins de l'ajuntament", (concretament només fa quatre anys, tot i que amb pandèmia pel mig pot semblar una eternitat, certament).

Dimissions a dojo i un PP fent-se l'harakiri

Amb molt bona idea per tensar una mica més el debat sobre l'aeroport, l'organització preguntava els candidats com actuarien si finalment l'ampliació es portés a terme tant sí com no. Ibern ho va dir sense embuts: "només hi ha dues opcions, evitar-ho o dimitir". Juan Pedro va tenir oportunitat per reivindicar la seva lluita interna dins del partit, on tothom menys els socialistes del Prat estan a favor: "no contemplem l'opció que es faci, el nostre compromís està fora de dubte". Mijoler va doblar l'aposta i després de repetir que "el projecte va caure per la posició de la nostra alcaldia" va assegurar que si això passés no només dimitiria sinó que si el seu partit ho acabés defensant, es donaria de baixa, reptant als seus contrincants a dir si farien el mateix.

Aquí Gerard Valverde va esclatar: "recorda que aquí ets el candidat, no l'alcalde i a més sembla que també ets moderador", paraules a les quals Mijoler responia sense complexos "soc l'alcalde sempre". El líder de Junts va defensar que ell no es donaria de baixa "perquè tinc clar que als llocs s'ha de ser-hi. En aquest assumpte m'he deixat la pell internament dins del partit amb discussions intenses. Gràcies a això no hi va haver un posicionament explícit de Junts a favor de l'ampliació", afegint una nova crítica a Mijoler: "en comptes de construir el consens, les paraules de l'alcalde sembla que són per destruir-lo".

Ochoa també va aprofitar per erosionar el candidat d'En Comú Podem atacant-lo per la seva actitud: "como soy del pleistoceno recuerdo una política más amable, no tan irascible, la del anterior alcalde" i acabava el repte amb una altra de les seves perles principals: "si se hace la ampliación, no solo dimito, es que le entrego la alcaldia al partido que sea más la antítesis del nuestro, le doy la vara a ERC", deia mirant un Jordi Ibern que no podia evitar el riure, com gairebé tota l'audiència. Finalment, Juan Pedro Pérez posava la seva habitual nota moderada per finalitzar la qüestió: "no estic a favor de la política espectacle i no em donaria de baixa perquè es fa més servei oposant-se que marxant".

Minut d'or, diferents estratègies

Com a darrer tema de debat, va arribar una píndola d'habitatge on destacava la defensa de Mijoler de la promoció urbanística al nord i sud de la ciutat: "un de cada cinc seran de lloguer social i un 45% de protecció" seguides per crítiques d'Ochoa per no construir pisos públics en quatre anys afirmant que tot plegat “son eslóganes de campaña". El popular va proposar insertar de cop al mercat un centenar d’habitatges de lloguer públic com a mesura per regular els preus i a la vegada tenia temps per fer broma sobre el Prat Nord: "las maquetas están desde 2003 y todo sigue igual, aunque ahora habrán puesto bicicletas, porque los coches son enemigos". Ibern i Valverde van proposar mesures per incorporar pisos tutelats i de 'coliving', mentre que Juan Pedro va apostar per "fer que l'empresa municipal Prat Espais s'impliqui directament en la construcció d'habitatges públics".

En el moment final pel minut d'or on els candidats van fer servir diferents estratègies com a cloenda. El jove Gerard Valverde va assegurar "posar per davant la ciutat a partit o sigles, vull donar els millors anys de la meva vida al Prat, no ho faig per la cadira ni eternitzar-me. Fa quaranta anys que vivim el mateix somni i menjant el mateix plat matí, dia i nit. Aquest model està esgotat i cal sortir del conformisme". Ochoa, per la seva part va fer servir de nou la carta de tirar flors a l’anterior alcalde i desprestigiar l’actual i es va dirigir més explícitament a l'audiència empresarial de l'acte: "este equipo de gobierno ha hecho muchas coses bien pero no para la empresa.  Pueden hacer dos cosas: convencerles para que cambien su político o pedir a la gente que me vote para que les vaya mucho mejor. Con el PP habrá seguridad, vivienda, protección a los mayores y trabajo. Como con Tejedor pero en 2.0", deia amb aquest últim toc original.

Jordi Ibern, que es podria interpretar que oposita per poder formar part d'una hipotètica coalició en un govern d’esquerres, va aprofitar per reivindicar la seva tasca "d'oposició constructiva on hem aconseguit fites com la targeta rosa de transport per al a gent gran. Ara volem governar per transformar encara més i fer un Prat millor". Juan Pedro també va derivar el seu discurs per la banda empresarial: "tenim catorze zones econòmiques amb moltes empreses i treballadors. Hem de fer polítiques facilitadores de projectes. El Mas Blau és un caramel que necessita la nostra mirada proactiva cap al teixit empresarial com a potencials aliats". 

Finalment, Mijoler va voler simular una entrevista de feina on els empresaris han d'escollir un CEO i va fer valdre el seu currículum: "soc un professional liberal que he hagut d'aixecar persiana durant gran part de la meva vida, un advocat que tornarà a exercir quan marxi de la política i que ha gestionat amb èxit quatre anys que han estat imprevisibles i que forma part d'una escola política que ha liderat la ciutat durant quaranta anys, amb garantia de treball per continuar-la millorant".