Aquest dissabte ja no hi ha campanya electoral. S’han acabat les carpes dels partits als carrers del Prat, el porta a porta, les trobades amb militants….Avui toca descansar. Però hi ha uns elements que encara fan propaganda en silenci durant la jornada de reflexió: els cartells electorals des d’on els candidats ens somriuen i ens intenten convèncer només amb una frase, l’eslògan més inspirat que se’ls va ocórrer durant els brainstormings dels seus equips de campanya. Avui analitzem la cartelleria que ens deixa aquesta campanya de municipals 2023.

Comencem per Jorge Monteagudo, líder de la Marea Pensionista i candidat per Jóvenes y Pensionistas Decidimos. Se’ls ha vist poc en campanya, però potser perquè no disposen de la maquinària o els mitjans de difusió d’altres per publicitar els seus actes.  A un post de Facebook reconeixen que no han tingut diners suficients per repartir el vot a totes les bústies del Prat.  A les xarxes socials han estat actius, però dispersos: existeixen diversos perfils seus, i això descol·loca. També han posat algunes carpes, però la seva imatge gràfica no ha estat gaire brillant. A la propaganda que ha arribat a les cases, el candidat Monteagudo apareix assegut a un banc del parc. Realment, molt coherent si parlem d’un partit de pensionistes. ‘Guiño. Guiño’.

Seguim per Miguel Ángel Ochoa, candidat del PP, que ha optat per una foto d’estudi, de braços creuats. No és bona idea creuar els braços si vols ser alcalde. Dona sensació de posar-se a la defensiva, o fins i tot d’inacció, de veure-les passar, tot i que segurament és que Ochoa no sabia què fer amb les mans durant la fotografia. Ho compensa amb un somriure potser massa franc i tot. No és un somriure per seduir-nos, és més aviat per caure’ns bé, per triar-lo si vols anar a fer una cervesa. És un cartell força net, sense escarafalls ni distraccions. La cara del candidat, el seu nom, “El Prat” ben gran, i en un raconet, el logo del PP. Hi ha una altra versió dels cartells on es llegeix ‘Tu voz en el Prat’, en al·lusió directa al partit d’ultradreta, que es el que li pot fer més mal electoralment. A Ochoa sempre li ha agradat jugar al límit i no refusa mai un bon cos a cos. Per què havia d’esquivar el seu màxim rival?

Gerard Valverde i el seu equip han trepitjat el carrer com pocs, han fet una magnífica campanya a xarxes i, tot i no tenir presència a l’ajuntament, sí han disposat d’espais electorals on penjar la seva cartelleria. Sense fer ni un sol retret a la seva campanya, sí li hem de posar falta a la imatge gràfica que han utilitzat. Han volgut dir massa coses en un sol espai. No s’han conformat amb l’eslògan ‘Desperta’, que també es podria debatre si increpar la població és un bon argument. Perquè, al cap i a la fi, si  els pratencs se senten interpel·lats és probable que no els hi agradi sentir que estan dormint o que no s’assabenten d’allò que succeeix. Als cartells han afegit la frase ‘Això no va de sigles, va de persones, va del Prat’. I a un raconet, han afegit les sigles de Junts. Valverde ha fugit de la foto d’estudi i se l’ha fet amb teulades del Prat al fons. Tot plegat, massa coloraines, massa atapeït.

També un paisatge de fons ha triat Jordi Ibern, d’ERC. Però ell, a peu de carrer, al Parc del Fondo d’en Peixo. Perquè no li passi el mateix que a Ochoa, que no sabia què fer amb les mans, l’equip d’Ibern ha triat una foto en primer pla del seu rostre somrient, que és la seva millor carta de presentació, la proximitat d’Ibern, el seu tarannà. Colors corporatius al cartell, negre i groc, i llaç també groc a l’americana del candidat. Com a eslògan, ‘Amb tu, fem el Prat millor’, una frase inclusiva on vol fer partícip el ciutadà.

Ciutadans ha fet un ‘retalla i enganxa’ de l’eslògan genèric del partit, ‘Libérate’. Aquesta fórmula: ‘lema del partit+ insereix nom del municipi’ l’han fet servir també els de Vox, amb ‘Cuida lo tuyo. Cuida X’. Val per tot i estalvia temps i diners. La candidata de Ciutadans a Barcelona, sense anar més lluny, ha  aprofitat el ‘Libérate’ per retornar als orígens i marcar-se un ‘Albert Rivera’, posant mig nua d’espatlles cap amunt. Aquí no hem vist a Jordi López així. També ha triat espais a l’aire lliure per fer-se les fotos de campanya, amb instal·lacions emblemàtiques al fons. La torre de les aigües, el pont Nelson Mandela. En algunes imatges penjades al Prat se’l veu amb la seva número 2, Montse Blázquez, i Antonio Miguel Ruiz, que diu adeu a l’ajuntament. Ciutadans ha presentat un digne espot de campanya, bastant treballat.

Molt a analitzar sobre la campanya gràfica del PSC. Una fotografia d’estudi del candidat, Juan Pedro. Sense cognom. A l’igual que l’altre Pedro, l’alcaldable socialista no té un gran ‘naming’, així que tampoc no cal remarcar-lo. Una fotografia molt neta, sobre fons blanc, amb camisa blanca, on el candidat no mira a càmera. Aquesta és una estratègia que aporta espontaneïtat, sembla que l’hagin enganxat parlant amb algú al seu costat, mirant quelcom...No que estigui allà per interpel·lar-te demanant el vot. Però clar, quan l’eslògan és ‘El Prat que s’atreveix’, queda coix que el candidat no s’atreveixi a mirar a l’electorat. El lema vol imprimir força a unes eleccions fonamentals pel futur del candidat, que veu una oportunitat de desallotjar els Comuns de l’alcaldia. Excel.lent també la campanya a xarxes dels socialistes, i un darrer cartutx l’últim dia d’eleccions, amb una preciosa fotografia de grup caminant per l’avinguda Montserrat.

Ens queden els Comuns. Porten molts anys governant i això es nota també en els recursos de què disposen. El cartell de Mijoler és senzillament impecable. Impecable en la seva senzillesa. Foto d’estudi de l’alcaldable -un candidat a qui no li fan por les càmeres i s’hi troba còmode-, molt neta, en blanc i negre. El blanc i negre podria ser una opció arriscada perquè ens remet al passat, i el partit que governa té molt, de passat. Podria semblar carrincló o recordar a èpoques més fosques. Però les noves generacions ja no veuen el blanc i negre com nostàlgic o antiquat, sinó com una opció estètica absolutament vigent. I per no distreure’ns de l’important, només dos colors: blanc i verd, amb un eslògan curt -fa quatre anys va ser ‘Seguim-‘ en el color corporatiu. I no necessiten més. Minimalista i grandiloqüent alhora (“l’Alcalde”) i amb referència al seu perfil a les xarxes (@mijoler), on a diferència del seu predecessor és força actiu.