Una victòria sempre és important i, al cap i a la fi, guanyar és el que compta. Una altra cosa és que hi hagi victòries i victòries. Unes que et fan saltar d’alegria i d’altres que et deixen un mig somriure i una sensació que sí, que està bé, però que esperaves fer-ho bastant millor.

Aquesta era una mica la sensació que transmetien algunes cares i posats a la celebració d’El Prat En Comú Podem a la nit electoral, amb menys eufòria que a les imatges de gran festa que vam poder captar el 2019 amb la primera jornada triomfal de Mijoler. No van faltar, però, els tradicionals coets. I és que tampoc n’hi havia per fer grans drames. La victòria torna a ser clara.

L’ajuntament s’ha fragmentat, una abstenció propera a la meitat del cens i un creixent descontent ha donat entrada a nous partits des de la dreta, amb la sorpresa afegida de Jóvenes y Pensionistas Decicimos, que han recollit un percentatge considerable de vots de protesta contra la partitocràcia tradicional. La correlació de forces, però, deixa en safata la reedició d’un nou pacte de govern entre ecosocialistes i PSC, perquè en el fons tot continuï igual.

Les valoracions del guanyador

“S’han donat diversos factors” -explicava Mijoler als micròfons d’El Prat Ràdio- “una abstenció del 48% que ens ha perjudicat el repartiment per la llei D’Hondt. Després, estem en un context general de mobilització del vot de la dreta i les dues coses juntes han provocat aquest resultat. Estem convençuts que en un context de més participació haguéssim mobilitzat vot de l’esquerra i, amb uns resultats similars, tindríem els mateixos regidors que abans. L’important és que l’esquerra aguanta i hem tornat  a guanyar amb contundència”, es justificava.

L’ajuntament s’ha fragmentat, una abstenció propera a la meitat del cens i un creixent descontent ha donat entrada a nous partits des de la dreta

L’alcalde dels darrers quatre anys, que té tots els números per tornar-ho a ser els següents amb els resultats a la mà, s’aferrava a considerar que la caiguda en vots no ha estat tan rellevant: “el percentatge és similar, entorn del 33%”, argumentava.

La realitat és que no es pot parlar d’esfondrament en cap cas, però la tendència sí que dibuixa una caiguda percentual d’un punt d’un 33,48 a un 32,40, que en el context d’una pujada important de l’abstenció ha significat la volatilització d’uns 1.700 vots. En tota la història de les eleccions municipals en aquest règim la marca PSUC / Iniciativa / Comuns no havia tret mai un percentatge de vots tan baix, i el número total de sufragis només va ser menor el 1979, a les primeres eleccions municipals del postfranquisme. Són dades, com a mínim, per reflexionar. “No hem sabut mobilitzar prou el vot de l’esquerra, potser per excés de confiança, perquè ja s’esperava que tornaríem a guanyar, i hem de prendre nota”, deia més autocrític Mijoler en calent la mateixa nit electoral als micròfons de la ràdio pública local. 

Tot en ordre per un nou pacte amb el PSC

De cara al futur més immediat, les paraules tant de Mijoler com del candidat socialista, Juan Pedro Pérez, s’han dirigit ràpidament cap a confirmar el que tothom lògicament espera: es reeditarà el pacte de govern entre ambdues formacions (els “aliats naturals” segons el fins ara alcalde). “Ens hem felicitat i ara ens hem de trobar per parlar de quines seran les condicions del pacte, hi ha voluntat i mútua disposició; ens reunirem molt aviat per començar el diàleg”, anunciava Mijoler. 

CLIQUEU AQUÍ PER AMPLIAR LA IMATGE

Juan Pedro Pérez avisa que vol ajustar la correlació de poders

Des del sector socialista, Juan Pedro també es va afanyar a confirmar la mateixa nit electoral a El Prat Ràdio que el pacte continuarà: “mai hem negat que la nostra voluntat era mantenir la mateixa coalició de govern, el que ens hauria agradat és que la correlació de forces ens posés al capdavant, però no ha pogut ser en aquest context d’abstenció i auge de la dreta”, confessava.

En tota la història de les eleccions municipals en aquest règim la marca PSUC /Iniciativa /Comuns no havia tret mai un percentatge de vots tan baix

Tot i perdre un regidor malgrat augmentar un punt el percentatge de vot d’un 21 a un 22% (700 sufragis perduts respecte al 2015), Pérez es mostrava content confirmant que, per molt que regirem els resultats “no hi ha cap alternativa de govern que no passi pels socialistes” i també avisava just després de conèixer com quedava el panorama, que el nou pacte amb En Comú Podem haurà de tenir en compte que la distància entre les dues formacions s’ha escurçat, amb la qual cosa s’interpreta que pressionarà els seus socis per aconseguir més quota de poder pels vermells. 

De fet, si comparem dades, el 2019 la diferència era de 4 regidors, 3600 vots i superava el 12% de sufragis en favor dels ecosocialistes. Ara és de 3 regidors, 2600 vots i la diferència de percentatge supera per poc el 10%.

ERC s’ofereix a una aliança “democràtica i de país”

El candidat republicà, Jordi Ibern, reconeixia que els resultats de la seva formació tampoc “no eren els esperats”. Encara que públicament durant la campanya afirmaven sortir a guanyar -com fan tots- en el fòrum intern el gran repte era créixer, augmentar regidors per poder ser decisius en la confecció del nou govern local. No va poder ser, però també es mostren contents com El Prat En Comú Podem i PSC per haver mantingut el tipus en el context de creixement de la dreta i l’abstenció. I és que tot i perdre gairebé un miler de vots i baixar un punt i mig en tant per cent (9,83%) van aconseguir mantenir ‘in extremis’ el tercer regidor, que va ballar durant el recompte final amb el setè que van perdre els socialistes. Per això Ibern remarcava haver “consolidat la nostra representació”. Sobre l’abstenció també es va mostrar autocrític: “ens preocupa molt. Els partits no hem estat capaços d’incentivar el vot”.

Ibern valora també el panorama general com a al·licient per oferir-se a formar part d’un pacte més ampli d’esquerres que faci front a l’auge dretà: “pel creixement de la dreta espanyolista a la nostra ciutat i l’accés a les nostres institucions democràtiques de forces contràries a la democràcia, els drets de les persones i l’existència del nostre país i l’onada conservadora que arriba des de l’Estat espanyol, proposo una aliança democràtica de país i de ciutat per fer-hi front. No ens podem quedar de braços creuats i esperar que sigui massa tard. Cal fer front a la por. Cal generar l’esperança que les coses poden ser millors, ser al costat de la gent, i mobilitzar-nos”, ha declarat. 

Sobre una possible incorporació d’ERC al pròxim govern local va ser qüestionat Mijoler pels companys d’El Prat Ràdio la nit electoral. El líder d’En Comú Podem es va referir a la conveniència de trobar noves aliances més enllà del pacte amb el PSC per enfortir la posició de govern. Quan va ser qüestionat sobre si s’estava referint a incorporar els republicans al cartipàs, es van tallar una mica aquestes expectatives: “no ho dic tant per entrar sinó més aviat per establir compromissos amb un projecte d’esquerres”, puntualitzava Mijoler. Caldrà estar vigilants als moviments i les converses les setmanes vinents per veure en què es concreta tot plegat. 

L’entrada des de la dreta. Ochoa anuncia una oposició constructiva en el retorn del PP

Aquest creixement de la dreta espanyolista ha sigut realment tan alt? Si mirem les xifres del Prat, no n’hi ha per a tant. La suma de PP, Vox i Ciutadans ha augmentat realment poc més de 400 vots entre 2019 i 2023, on ha superat els 5000. Sí que és veritat que el creixement s’ha donat en paral·lel a la davallada important de la participació, fet que ha augmentat la seva representativitat (de tres regidors de Ciutadans s’ha passat a quatre, ara repartits entre PP i Vox). L’entrada de la ultradreta al consistori sí que evidencia una radicalització d’aquest tipus de votant.

Des del Partit Popular, Miguel Ángel Ochoa es va mostrar molt satisfet de “tornar amb força a l’ajuntament, sent el partit que més augmenta el vot, de 0 a 2 amb el percentatge més alt” (un 8%). El líder del PP va referir-se al fet que “es corregeix una anomalia històrica, que era que no tenir representació al Prat per un partit que aviat governarà el govern espanyol” a la vegada que anunciava un tarannà “d’oposició molt constructiva” dins del consistori.

Per la seva banda, la ultradreta de Vox representa el major creixement en percentatge respecte als resultats de 2019, passant de 365 a ni més ni menys que 1.874 sufragis, un auge que supera els sis punts percentuals. I això, sense fer campanya ni emetre missatges sobre els seus plans concrets per al Prat, més enllà amb la seva conformitat d’ampliar l’aeroport, com va declarar el seu candidat Rafael Millán al qüestionari de Delta. A preguntes des del Prat Ràdio, la resposta del número u de la llista va ser definitòria: “defensem el mateix que a Gavà, Cornellà, Castelldefels i a tota Espanya. La gent ja sap el que espera de nosaltres”, deia. La seva entrada amb força al consistori només s’explica perquè és la marca que està més ‘de moda’ en un sector considerable de l’electorat de dretes, i si no fos pel creixement paral·lel del PP i la canalització del descontentament que representa el vot a Jóvenes y Pensionistas Decidimos, encara podria haver estat més contundent. 

La ultradreta de Vox representa el major creixement en percentatge respecte els resultats de 2019, passant de 365 a ni més ni menys que 1.874 sufragis

El resultat de Ciutadans representa la crònica d’un adeu anunciat. Tot i que el seu candidat Jordi López ha aconseguit fer-se un nom per la seva oposició contundent i bel·ligerant -a vegades fregant els límits- en aquests quatre anys i han estat visibles al carrer amb constància durant tota la legislatura i la campanya, no han pogut capgirar els signes del temps: la desaparició del partit taronja de gairebé tot l’espectre polític estatal. Amb un 4,08% dels vots i una pèrdua de 1.800 sufragis, perden els tres regidors que tenien. L’única reacció, una piulada de López al seu perfil a la xarxa: “ens hem quedat a les portes de continuar defensant els interessos de tots els pratencs. Marxem tristos però amb el cap ben alt i la consciència tranquil·la d’haver deixat l’ànima durant aquests quatre anys”.

Decidimos: la gran campanada de Jorge Monteagudo

Han destrossat totes les porres electorals. El partit local de nova creació Jóvenes y Pensionistas Decidimos s’han erigit en la gran sorpresa d’aquests comicis municipals, perquè tothom esperava que aconseguissin un bon grapat de vots de l’entorn de la Marea de Pensionistas y Jubilados del Prat, que el candidat Jorge Monteagudo lidera a la ciutat des de fa anys, però pocs imaginaven que la cosa donaria per entrar a l’ajuntament, i menys amb aquesta força. Tenint en compte que els seus recursos per fer campanya han estat mínims. Han funcionat pel boca-orella.

Més de 1900 vots i un percentatge de 7,49% els fan entrar al consistori amb dos regidors. Monteagudo explicava perfectament el que ha passat amb ells: “fa dos mesos ningú apostava per nosaltres i la realitat ha estat molt diferent. Per què? És senzill: la gent està cansada dels partits tradicionals que no resolen els seus problemes i han fet de la política una forma de vida. Saben que nosaltres no ho farem, que estem per servir al poble”. Mentre continuaran mobilitzant-se cada dilluns a la plaça Catalunya pels drets dels pensionistes i la sanitat pública, entre altres qüestions, caldrà veure quin serà el paper d’aquesta formació dins del consistori i els plens. “Si veiem que hi ha una proposta favorable als veïns i veïnes del Prat, votarem a favor la porti qui la porti”, explicava un Monteagudo que ha estat molt bel·ligerant des dels plens municipals de la passada legislatura per exemple contra els càrrecs de confiança, organitzant sonores protestes contra el govern municipal. De fet, Mijoler es refereix a ells com una formació “populista i de caràcter trumpista per utilitzar ‘fake news’ contra l’acció de govern”. Les friccions als plens amb ells, semblen garantides. 

Junts Pel Prat: el triomf del treball i la constància

El ‘No Surrender’ ha estat un dels lemes més utilitzats per l’independentisme durant els sotracs més durs del procés. Ben bé podem dir que Gerard Valverde i l’equip de Junts Pel Prat s’ho han pres al peu de la lletra pencant com ningú durant quatre anys fora del consistori “on es passa massa fred”, com confessava el candidat als micròfons dels mitjans municipals: “la feina ha estat titànica, hem actuat com una força política a l’oposició, però des de fora de l’ajuntament, una feina desagraïda i no reconeguda”. La forta presència i visibilitat en campanya també ha estat clau per créixer en més d’un centenar de vots en el context de l’abstenció i amb una marca que s’ha demostrat que no emociona especialment l’electorat pratenc en unes eleccions locals. “Això no va de sigles, va de persones”, pregonaven. 

Quasi 1.600 vots i un 6,29% que els fa superar sense ensurts el mur del 5% que marca la representativitat. El líder del partit hereu de l’antiga Convergència, que tradicionalment sempre havia tingut representació al Prat, entra com a únic regidor anunciant “un treball amb ànim propositiu i constructiu” durant la legislatura. 

Els plens es preveuen “crispats”

Set forces polítiques i diferents veus a l’oposició fan preveure uns plens municipals especialment moguts i “crispats”, sobretot per l’arribada de la ultradreta. Mijoler avisava que “caldrà aportar molta informació veraç contra la intoxicació, la desinformació i el populisme trumpista”, afirmant que havien entrat al Prat set regidors de la “dreta populista”, ficant al mateix sac PP, Vox, Jóvenes y Pensionistas Decidimos i Junts. Juan Pedro Pérez també expressava preocupació per “la fragmentació i la ‘dretització’ del consistori, mentre que altres veus com Gerard Valverde es mostrava especialment preocupat per l’entrada de Vox: “segurament faran que la tensió i la crispació estigui present als plens”.