L'escriptora, actriu i poeta pratenca Juana Dolores Romero Casanova ha esdevingut els darrers dies protagonista a les xarxes socials arran de l'entrevista que el periodista Xavier Graset li va fer dilluns 29 de maig en el programa 'Més 3/24' de TV3. L'endemà de les eleccions municipals del 28M, la pratenca va anar al programa a presentar el seu darrer llibre, 'Rèquiem català. I si una nació desfilant per una catifa vermella'. L'entrevista, però, s'ha acabat fent viral a causa de la dura crítica que va fer dels resultats electorals i, també, de la cobertura informativa per part de la televisió pública de Catalunya. Per tal de donar a conèixer una mica millor qui és la controvertida Juana Dolores, oferim l'entrevista que 'DELTA' va publicar en l'edició impresa de juny de 2020, quan va guanyar el premi Amadeu Oller de poesia amb el poemari 'Bijuteria'.

“Amb només 28 anys, ha aconseguit una obra que sembla d’un mestre de la poesia més que d’una escriptora novella”, són paraules de valoració del jurat de l’històric Premi Amadeu Oller sobre ‘Bijuteria’ el poemari de la pratenca Juana Dolores Romero Casanova que, com a recompensa, es publicarà en paper.

Això últim és el millor del guardó per a Romero: “quan la literatura catalana es  fonamenta en la cultura dels premiats, no sé si guanyar un premi significa gaire res. A Catalunya es segueix escrivint pensant que la literatura ha de salvar la llengua, i això fa que hi hagi una falta de crítica literària absoluta i un sobre excés de premiats. Preval la quantitat per sobre de la qualitat. Així que no m’interessa gaire el reconeixement dels circuits literaris catalans. No hi confio. Jo desitjava, simplement, publicar en paper”, explica sense embuts.

Imatges d’impuresa

Sobre l’obra en concret, la creadora es refereix a la seva col·lecció “Bijuteria” com “el meu primer fracàs”, perquè considera que “no he sigut capaç d’escriure’l alliberant-me de la meva feminitat i del meu feminisme. Tota obra conté ideologia, però no tota obra és o ha de ser ideològica. I jo no escric perquè sigui dona. Escric perquè escriure és el meu ofici, perquè sóc escriptora. I com a tal, em dec a la bellesa. Per altra banda, no sé viure d’una altra manera que no sigui apassionadament compromesa amb la meva classe”.

Els seus orígens de família humil i ser filla d’una dona de la neteja immigrada a Catalunya és un fet molt present en la seva obra -“ser pobre et marca molt. El capitalisme t’ho recorda cada dia”- i explica com aquesta tensió entre la seva ideologia i la bellesa “és latent al llarg de tot el poemari a través d’unes imatges molt recurrents que fan referència a aquesta impuresa que em caracteritza: mai no seré ni prou justa, ni prou bonica”, reflexiona afegint que ‘Bijuteria’ és “un poemari d’amor”.

Romero es considera a si mateixa “més lectora que no pas escriptora” i sobre el seu procés creatiu explica que “no és fins que decideixo escriure un poemari que m’enfronto al que realment comporta escriure. La meva relació amb l’escriptura no és plaent, més aviat el contrari. Escriure requereix molta dedicació i jo sóc molt obsessiva i perfeccionista. Tot i així, la poesia la busco allà on la trobo. No exclusivament en la literatura. De fet, és sentir Albéniz o veure un directe de Beyoncé a Youtube i se’m treuen les ganes d’escriure per sempre més!”.

A més de l’escriptura, coneixem l’art polifacètic de Juana Dolores, creadora també de peces teatrals i de videoart que penja al seu canal de Youtube: “no m’agrada limitar-me a l’hora de treballar. Cada peça és diferent, no pel seu caràcter genèric, sinó pel seu plantejament conceptual. Cada idea requereix uns materials i uns mecanismes determinats. Ara mateix estic investigant sobre l’erotisme de la imatge a Internet a partir de la idea de bellesa de Plató i la idea d’estètica de Hegel. També estic ultimant l’escriptura de la meva segona peça teatral: ‘* HIT ME IF I’M PRETTY * o Vladimir Maiakovski es va suïcidar per amor’ juntament amb el meu amic Josemi Gutiérrez”

Per acabar, un desig: “en un futur m’agradaria que fos possible estrenar alguna de les meves obres a la Sala Petita de L’Artesà. Sincerament, ho desitjo molt. Em dol que a Barcelona se’m valori més i se m’ofereixin més oportunitats que al meu propi poble.”