Ha estat, segurament, el mandat més difícil i més “imprevisible” de la democràcia, com va recordar Lluís Mijoler al principi de l’últim plenari abans de la seva dissolució, però també el més crispat. Per això el socialista Juanma Fraile va aprofitar el seu comiat per demanar els regidors vinents que s’escoltin més. “Som dipositaris de la voluntat popular. Tenim dret a dir les nostres idees però també tenim l’obligació de respectar-nos”, va assegurar. “En aquest mandat he sortit enfadat de molts plenaris. He vist certa pèrdua de respecte a la institució que representem”, i va acabar amb aquest prec. “Escolteu-vos més. Som demòcrates, no podem deixar d’escoltar-nos”. El discurs va calar tant que fins i tot Francisco Lorenzo ‘Pope’ va voler copiar-li el sentit i va llançar també aquest missatge en el seu comiat.

Havia començat la regidora de Ciutadans Montse Blázquez, agraint els poc més de 1.000 votants al seu partit en les darrers municipals. “Ha estat un viatge ple d’aprenentatges, un desafiament amb conquestes, victòries i també obstacles”, va recordar Blázquez. “Hem treballat amb una postura ferma i transparent, denunciant anomalies”.

Jordi López deixa el ple a l’atac

En aquesta línia va continuar el seu company Jordi López, que va fugir d’una postura conciliadora fins i tot en el seu últim discurs. “Dono les gràcies a Lluís Mijoler perquè amb ell he après el que no ha de ser un alcalde. En aquest mandat la mentida i la manipulació han anat de la mà.” També en aquest sentit va mencionat els regidors portaveus dels altres partits, a excepció de Juan Pedro Pérez. “El socialista ha estat l’únic portaveu amb qui s’ha pogut parlar”, va matisar. I va acabar amb una advertència. “Farem política fora de les institucions”.

Molt diferent va ser el comiat del seu company de partit Antonio Miguel Ruiz, molt més partidari dels afectes, que des del principi ja va advertir: “trauré el cor per la boca”. En un emocionat parlament, Ruiz va tenir un record per a Marta Mayordomo i no va oblidar la seva família, tota present a la sala. “Les famílies paguen un peatge molt alt”, assegurava mentre molts caps entre la resta de regidors assentien. “Els afectes de la família son incompatibles amb la política”. I va dirigir-se a la seva mare, també present a la sala. “Mama, ara sí, ho deixo. Ella sempre ha pensat que la política li havia robat un fill”, deia emocionat fins a les llàgrimes. Però no va poder evitar acabar amb un somriure. “Marxa un polític opac, però la ciutadania recupera un brillant decorador d’interiors”, i va animar tots a mirar el seu Twitch.

La regidora d’ERC Meritxell Charavia ja va advertir que seria més concisa. Va avisar els nous regidors de que s’ha de defensar la institució de l’entrada al consistori de l’ultradreta i va mostrar-se “orgullosa” de no haver defallit en un mandat “en què vam ser resilients”.

El company socialista de Juanma Fraile, Gabriel Soriano, va recordar la “trucada” que va rebre de Juan Pedro Pérez tot just morir Marta Mayordomo. “Jo estava jubilat des de feia 8 anys”, va assegurar, “però no podia dir que no a aquesta responsabilitat i compromís”. “Formar part de l’ajuntament ha estat una grata i agradable experiència. M’he sentit molt estimat per tots”. I també va recordar alguns plenaris vergonyosos, en la línia que havia apuntat Fraile.

Tots destaquen l’aprenentatge i el compromís

El regidor dels Comuns Toni García va remarcar també “l’aprenentatge formidable” que ha suposat el seu pas per l’ajuntament. “M’heu ensenyat com funciona el municipi. He vist la responsabilitat amb què treballeu”. I va criticar tots aquells que jutgen “amb frivolitat” la feina de la política “que és molt seriosa”. “És molt millor aquest Prat que no pas el dels anys 70 i 80, i això no s’ha aconseguit per art de birlibirloque”. I també va voler advertir els nous regidors que arriben. “Heu de tenir clar que veniu aquí a fer un treball institucional, amb dignitat i respecte”.

El seu company de partit, Francisco Lorenzo, va començar amb una advertència a la mare d’Antonio Miguel Ruiz. “Jo també li vaig dir a la meva mare al 2015 que plegava, i mira ara”, i tothom va somriure a la sala. Pope va reivindicar la importància de l’aigua, ja que ha estat regidor d’Aigües durant part del mandat, i es va afegir al prec de Juanma Fraile. “Escolteu-vos”.

Dolors Siles García va ser regidora amb 22 anys. “Els carrers estaven sense asfaltar i només hi havia dues dones regidores a tot el plenari”. “El que no ha canviat és l’activisme i la satisfacció del treball per transformar les ciutats”. També visiblement emocionada i amb la seva família al saló de plens, va assegurar que havia estat un “gran compromís fer passes en el camí cap a la igualtat”. I es va abraçar a la seva companya Pilar Eslava, que immediatament agafava la paraula per dir “no és fàcil acomiadar-se”.

Eslava, regidora des de fa 14 anys, va assegurar que havia estat “un privilegi, un orgullo i un honor” desenvolupar aquesta tasca. “Ho he intentat fer amb dedicació, rigor i dignitat, tal i com vaig aprendre de jove i sempre pensant en les persones”. La fins ara regidora de Cultura i Educació va mencionar també la importància de treballar amb corresponsabilitat i la implicació dels centres educatius i de tots els agents involucrats. En l’apartat més personal, va donar les gràcies a la seva família “un exemple d’integritat i que sempre ha estat amb mi”. Va dir que havia estat “un privilegi representar la ciutadania” i va deixar un missatge per als futurs regidors. “Treballeu amb rigor i amb respecte deixant enrere el populisme. Li devem a les persones”.