El dissabte dia 16 de setembre del 2023, justament cent anys després del naixement del Dr. Jaume Codina i Vilà, es va celebrar la 8a. Trobada de Centres d’Estudis del Baix Llobregat a l’aula magna de la Fundació Catalana de l’Esplai, a la seva seu central del Prat de Llobregat.

Anna Martín, Tinenta d’alcalde i Regidora d’Educació i Cultura de l’Ajuntament del Prat, Genoveva Català, presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat -entitat organitzadora de l’acte-, i Magda Ardiaca, presidenta d’Amics d’El Prat, van presidir l’obertura de la sessió i van donar la benvinguda a les més de cent persones assistents,.

Van ser més de quatre hores d’intervencions (totes molt interessants i brillantment exposades) on es van desgranat una multitud de consideracions, temes, activitats, treballs de recerca i investigació i trobades culturals a càrrec dels representants dels centres i associacions presents.

Semblança del Dr. Codina

Jordi Gili va prendre la paraula per fer una emocionada semblança del Dr. Jaume Codina i Vilà, mestre, historiador, pedagog, activista cultural i profund enamorat del Prat, del món sardanista i de la seva comarca, la del Baix Llobregat. “En Jaume Codina -va dir Gili- va publicar més de 40 llibres per als que amb una paciència monàstica, anava resseguin de molts arxius les dades imprescindibles per tal de presentar-nos a tots nosaltres la història i la vida del territori i de les persones i personatges del Delta del Llobregat al llarg dels cents d’anys d’història”. Va recordar també el seu pas per l’alcaldia (1957-1964), la seva tasca educativa amb el “Liceo Pratense” i el “Parvulari Montserrat”, les seves tres presidències d’Amics d’El Prat, la seva nova presència a l’Ajuntament l’any 1966 amb la candidatura dels Regidors Democràtics, la Fundació del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat l’any 1974... finalitzant la seva vida laboral a l’Arxiu Nacional de Catalunya (1988).

La conservació del patrimoni històric

Felip Neri Gordi, president de la Comissió del Patrimoni d’Amics d’El Prat, va aportar el seu punt de vista per analitzar la importància de mantenir una sensibilitat acurada en la gestió i conservació del patrimoni històric de la ciutat, amb singularitats tan úniques com la Ricarda, el Semàfor, la Telegrafia (de Puig i Cadafalch) i els Carrabiners, o els finestrals gòtics de la masia de Can Peixo Vell.

L’historiador i arqueòleg pratenc Jordi Ramos va deixar ben clar alguns dels conceptes que avui dia utilitzem amb freqüència per referir-nos a la memòria històrica. Va palesar la importància que el Patrimoni de la guerra civil -per exemple- ha de servir per explicar la memòria democràtica (i igualment el patiment) i fer ben visible el Concepte d’Espais de Memòria, que són espais de representació. Va exposar com a exemples propers la Casa del Mar del Prat, els vestigis de la Guerra del Francès a Sant Boi, els nius de metralladora a la platja del Prat, els refugis soterranis de Gavà i el castell de Castelldefels. També va voler fer èmfasi que el que més aglutina és tenir una visió global, en aquest cas de tota la comarca.

La gran importàncies dels centres d’estudis

Van prendre la paraula posteriorment, i presentats per Francesc Ollé, de la junta directiva del CECBLL: Josep Padró i Josep Manuel Gómez, de Santa Coloma de Cervelló (en el seu terme municipal estan ubicades la Colònia Güell i la Cripta de Gaudí); Josep Manel Rafí, de Torrelles de Llobregat; Maria Lladó Barreda, del Centre d’estudis santboians; Helena Roma, del CECBLL, que ens va explicar detalladament la importància de l’equilibri en el tractament de les xarxes socials per a la difusió i captació de l’interès entre persones, associades o no; el Carles Riba, que ens va exposar la transcendència del tema de la energia en les vessants social i sostenible; el Miquel Àngel Fumanal, que en nom del PEHOC, el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, va plantejar tot el que fan al centre per atraure la gent jove, entre altres coses la convocatòria de premis de recerca de tot tipus per després publicar-los.

L’acte el van cloure la Mari Carme Jiménez i el Josep Santesmasses, de la Coordinadora de Centres d’Estudis, per manifestar-nos que la seva funció -que és important i també molt necessària- s’encamina cap a fer d’altaveu i fer d’esponja de la tasca que duen a terme tots centres d’estudis, tant històrics com culturals.