Hi havia interès en escoltar dos pesos pesants del cinema pratenc com són Francesc Cànovas, director i guionista, i l’actor Lolo Herrero. L’acte, moderat per Jesús García, president de “tintablava”, va tenir lloc a la Sala d’actes del Cèntric el passat divendres dia 10 de novembre.

En primer lloc, es va retre un  homenatge en record dels pioners del cinema amateur de la ciutat que fa mig segle omplien d’il·lusió i d’històries els seus curtmetratges. Vàrem tenir l’oportunitat de visionar obres de Bringué, Marimón , Villanova, Giralt i Àngel García.

Ho va destacar Francesc Cànovas: en aquells temps del segle passat i també en els seus d’aquets segle, la passió i la voluntat de fer  -tot i les limitacions amb les que treballaven i treballen avui dia- fan que un cinema que per a alguns podria ser banal es converteixi en quelcom on la creativitat és una disciplina seriosa.

Actualment, hi ha moltíssima competència en el món del cinema, sobretot  tenint present la gran quantitat de festivals que es presenten  arreu, ja no solament a Catalunya i Espanya, sinó a nivell europeu i mundial. La producció del Francesc Cànovas director és ampla: entre “Un buen partido” (2004) i “Maridos” (2022) ha dut a terme 14 treballs i múltiples col·laboracions en d’altres films com a guionista, ajudant de producció o ajudant de direcció. Els seus curts estan rodats al Prat i els seus actors i actrius procedeixen del Teatre Kaddish, autèntic bressol pratenc. Ell ens diu que abans que res són amics i amigues. Per això treballa tan a gust.

Lolo Herrero que ha tingut el Kaddish com a referent a l’hora d’estudiar, de formar-se, de fer-se actor adult i ara, de ser professor... És un professional de l’escena i ha treballat en produccions cinematogràfiques i televisives de primera línia, tant nacionals com internacionals. Va ser fundador de l’ASCAP (Agrupació  per al suport a la creació i producció de l’audiovisual pratenc) i sempre ha estat involucrat en tot allò que té a veure amb el cinema i el teatre del Prat. I no se n’està de col·laborar amb el Francesc Cànovas i d’altres directors i directores del Prat que duen a terme les seves creacions amb un esforç inestimable.

Destaquem dues frases dels protagonistes que ens varen fer veure la marcada diferència que existeix entre el teatre i el cinema. El director Francesc Cànovas ens va dir que al teatre el pla sempre és general i inamovible i per això no és el mateix veure l’acció de l’escenari des de  les primeres files que des de les últimes; al cinema, és la càmera la que és mou i fa que les distàncies no siguin un problema per a l’espectador.  Lolo Herrero va reblar el clau: el director de teatre si fos un especialista mèdic, seria un traumatòleg, donat que ha de tenir molt en compte que totes les peces estiguin sempre i en tot moment al seu lloc; per la seva part, el director de cinema seria un  neurocirurgià perquè en aquest camp de la creació, els detalls són sempre molt importants i les eines del cinema fan que allò que al final veiem projectat en una pantalla, és un treball de molt de temps i moltes proves que només amb la tecnologia es pot arribar a aconseguir.

Una vetllada no solament agradable sinó pedagògica i amb una essència evident: el cinema amateur -de curtmetratges- del Prat té molta història i està molt consolidat per la implicació de les persones que amb tanta passió i il·lusió s’hi dediquen.