Davant persones de diverses generacions i personalitats destacables com la regidora de joventut de l’Ajuntament d’El Prat de Llobregat, Anna Martín Cuello, i col·laboradores del Teatre L’Artesà, l’amor i la vinculació afectiva van ser el motiu principal per reunir a tots els assistents en un mateix plànol: la incertesa i els dubtes davant les diferents formes i arestes de les relacions amoroses.

En un context ben filat, que abraça des de la mitologia grega (la qual ho descriu en quatre tipus: eros, àgape, philia i storge) fins a les  més filosòfiques –l’amor mirall de Plató o  la del psicòleg Robert Stenberg, qui exposa una teoria triangular composta per la passió, la intimitat i el compromís–, passant per significats més estàndard com els elaborats per la RAE, Nemesia Córdoba, professora de Llengua i Literatura de l’institut Baldiri Guilera, va obrir un col·loqui performatiu on el públic podia expressar amb total llibertat les seves inquietuds.

“Amigovios” i diferents formes de relacions més enllà dels mites

Mitjançant una dinàmica participativa que simulava un sopar càlid i familiar, qüestions com la monogàmia, l’autoestima, les aplicacions de flirteig, les relacions obertes i la sexualitat a l’adolescència,  van acabar posant sobre la taula altres termes més moderns com la paraula “amigovios”, parelles que poden tenir relacions sexoafectives sense el vincle de la parella romàntica típicament monògama.

També, amb converses fluides que lligaven diferents visions, va ser un espai segur on reivindicar necessitats com el feminisme, la comunicació afectiva i l’educació sexual i diversa. Les persones assistents no només escoltaven i intervenien, sinó que, fins i tot, podien expressar les seves idees o temes d’interès escrivint en unes pancartes, conformant, així mateix, un conjunt d’elements que actualitzessin l’amor des d’una perspectiva col·lectiva i innovadora. D’aquesta manera, es va aconseguir analitzar mites com el de la mitja taronja i entendre que la passió és el component més intens, però també el més efímer.

Com a tancament, es tornà a la idea que l’amor és un sentiment abstracte, propi i únic, no solament romàntic, que és canviant i lliure, adaptable a tota mena d’edat, gènere i orientació; que té valor i ha de ser respectat, tractat en igualtat i sense relacions d’abús o de poder, un equilibri on trobar pau, ser i sentir.