Una xerrada al Cèntric moderada pel pratenc Jordi Ramos -historiador especialitzat en arqueologia de la Guerra Civil Espanyola i en restablir la memòria històrica de les víctimes del conflicte- amb la participació dels historiadors Adrià Cabezas i Joan Villarroya, va esdevenir una classe magistral sobre com va ser la defensa republicana de les costes catalanes, amb especial atenció al litoral pratenc, on encara tenim vestigis històrics dels fets: els nius de metralladora encara visibles a la platja.

En clau pratenca, sobre l’existència de cinc nius de metralladores de formigó armat dels quals ara en queden tres: un proper al club de Vela, un altre a la carretera de la platja i el darrer davant l’estany de la Ricarda, els historiadors els defineixen com a espais on protegir el servei de l’arma automàtica, en un habitacle on mínim poguessin cabre dues persones. Habitualment es construïen amb formigó per la seva resistència, que tenia l’objectiu d’evitar un desembarcament.

L’orientació majoritària d’aquestes construccions era lateral, donat que el tir més efectiu sempre és el que prové de costat, de manera que la col·locació estratègica d’aquestes fortificacions havia de cobrir tots els camps. La principal curiositat que els historiadors van descobrir a l’audiència és el fet que als nius de metralladores construïts a Catalunya durant la Guerra Civil no hi va haver realment gairebé mai cap soldat, ja que la seva construcció era només de caràcter preventiu, per ser utilitzats en cas d’atac o de desembarcament.

La República es va veure en una situació d’inferioritat

Les preguntes de Ramos van començar tot centrant la temàtica en la línia de costa i la situació de la marina republicana quan els franquistes van  posar en marxa el cop d’estat, el juliol de 1936. La conclusió dels experts va ser que a l’inici de la Guerra Civil els republicans es van trobar amb una línia de defensa antiquada, provinent de la guerra de Cuba (1898), i amb molt pocs recursos navals, ja que havien aconseguit quedar-se un gruix de vaixells, però sense instructors que els poguessin dirigir. Les maniobres republicanes, doncs, es van resumir en tasques de vigilància, sense dur a terme accions ofensives.

Tot i aquests precedents, el 30 d’octubre del 1936 és quan realment es motiva la necessitat de crear una defensa davant d’un primer bombardeig a la Badia de Roses, acció ofensiva d’una nau en mans franquistes anomenada “Canarias” -bessona del Baleares-, un creuer construït sota la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, als anys vint. Aquest creuer va protagonitzar diversos bombardejos provocant el temor de la població general; destaca el del 12 de febrer del 1937 on s'atribueix al vaixell franquista una acció ofensiva a Barcelona que, posteriorment amb l’anàlisi de projectils, es va determinar que havia estat produïda per la flota italiana, que va oferir suport evident a la causa feixista durant el conflicte, igual que Alemanya, tot i l’existència d’un pacte internacional de no-intervenció que van signar les diferents potències europees davant el conflicte espanyol. 

Com vivia la població la situació d’alerta a la costa?

Segons l’anàlisi històrica, la població del litoral expressava atemoriment per les accions del Canarias en les ofensives franquistes. Existien prohibicions sobre voltar per les platges perquè eren considerades zona militar. Una de les estratègies, per mitjà de la vigilància costanera, era tractar d’identificar les característiques dels vaixells enemics sota descripcions bàsiques, com comptar el nombre de xemeneies de les naus, cosa que els franquistes van aprofitar per camuflar els seus atacs, ja que aconseguien afegir elements falsos per confondre la silueta llunyana de les naus.

El paper de l’espionatge

Per finalitzar la trobada, es va obrir un torn de preguntes on el públic va participar de forma activa. Van sorgir dubtes sobre l’espionatge, on els historiadors van explicar com la premsa republicana al principi revelava massa informació i que va haver d’imposar posteriorment la censura per protegir els seus moviments. També es van explicar possibles operacions de desembarcament, on destaca una ofensiva a l’Hospitalet de l’Infant per trencar la rereguarda republicana a la decisiva batalla de l’Ebre i on un dels objectius franquista va ser intentar enganyar els republicans fent-los creure que el desembarcament podia ser a Sitges o Vilanova. Igualment es va aprofundir en la participació internacional d’altres països en el conflicte i es van resoldre dubtes al voltant de la revalorització dels nius de metralladores d’el Prat de Llobregat, on es treballa amb les administracions estatals competents (Costes) per dignificar els espais.

Uns ponents de renom

Cabezas, doctorat en història contemporània per la UB, va fer una tesi centrada en la línia de costa de Catalunya durant la Guerra Civil -dirigida precisament per Joan Villarroya- i ha publicat nombrosos articles i monografies entre els quals destaca “La Guerra Civil a Vilanova i la Geltrú (1936-1939)” (2009), la seva població d’orígen. Villarroya, d’altra banda, és professor emèrit catedràtic de la UB, especialitzat també en història militar i la Guerra Civil, i compta amb diverses publicacions, moltes d’elles en col·laboració amb Josep Maria Solé i Sabaté, d’entre les quals es destaca “Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil” (1981) i “Els borbons en pilotes” (2012).

La xerrada històrica va concloure amb la citació pel 6 de març a les 19 h on s’aprofundirà, en una nova taula rodona, sobre l’organització política a la rereguarda republicana i amb la invitació a visitar l’exposició del Cèntric sobre la defensa de la República durant la Guerra Civil al Prat.