La sisena novel·la de l’escriptora Alba Sabaté va servir per iniciar el cicle de Primavera de Llibres i Lletres, un esdeveniment cultural que englobarà diverses presentacions i actes literaris al Cèntric.

La xerrada de l’autora amb l’actriu pratenca Blanca Pàmpols va començar parlant del tema central que aborda el llibre: l’amor. Aquest sentiment, habitualment rodejat de joia, però també inseguretats i pors, és definit per l’escriptora com una necessitat vital, biològica, “per la qual els éssers humans estan programats”. 

En aquesta novel·la, Sabaté ens il·lustra una relació idealitzada entre una alumna, l’Eulàlia, i un professor, el Fèlix, que amb el temps acaba adquirint diferents matisos i perspectives. No és una història contemporània, ni pretén ser naïf, sinó que vol reflectir la maduresa que s’adquireix a mesura que passa la vida: el perdó als altres i a una mateixa, el compromís i també la mort, que es tracta d’un altre tema troncal en la història.

Pàmpols ressaltava, com a una de les peculiaritats del llibre, que el Fèlix és descrit majorment a través de gestualitats, vestimenta, forma de fumar… Trets que no al·ludeixen a una explicació física, però que aconsegueixen dibuixar al personatge, caracteritzar-lo, “de forma tan encisadora que voldries conèixer-lo més”.

Hotel París, referències poètiques

La novel·la presentada conté moltes referències literàries, musicals i cinematogràfiques amb què l’autora s’identifica, però principalment es destaca un poemari escrit als anys 70 que la va marcar molt i que es titula Hotel París, de Vicent Andrés Estellés. “La Meva Història És la Història d’un Amor” conté tants capítols com té aquest llibre, així com cada títol és un vers del mateix que l’autora va escollir. Dins d’aquesta referència, Alba puntualitza que volia representar com a cada ciutat -París, Barcelona, Girona- els protagonistes viuen l’amor d’una forma diferent, ja que per ella el context és molt important, “perquè som on estem”.

Amor fractal

En un moment de la xerrada, Sabaté i Pàmpols van fer referència a l’amor fractal. Aquest és un adjectiu que deriva de la definició, proposada pel matemàtic Benoît Mandelbrot, d’un objecte geomètric amb una estructura fragmentada o irregular que es repeteix a diverses escales. Es troben presents en pràcticament tots els aspectes del nostre entorn i no tenen final, ja que les seves formes es repeteixen de forma ininterrompuda. D’aquesta manera, podem extrapolar-ho a com l’autora vol reflectir a la novel·la que l’amor és un concepte format per components infinits, que tot i variar la perspectiva d’observació, no modifica la seva essència base: un sentiment que perdura tot i un context que canvia.

Enamorar-se d’un professor

La diferència d’edat entre els dos protagonistes és remarcada per una pregunta del públic al torn obert de paraula: la relació entre un professor i una alumna no s’hauria de contemplar com un abús de poder? L’autora explicava que realment no va pensar, quan creava la història, en un vincle d’aquesta mena, sinó que va visualitzar-ho des de la innocència que dues persones experimenten en conèixer-se, quan sorgeix l’enlluernament de l'amor. També aclareix que actualment el paradigma amb què es contempla aquest tipus de relacions ha canviat, afortunadament en molts casos, i que la novel·la s’ambienta en una època anterior on tampoc l’edat de 17 anys estava tan infantilitzada com ara. Considera que la maduresa i la independència abans era adquirida amb més facilitat a l’educació secundària, mentre que avui en dia no s’experimenta fins a arribar pràcticament a la universitat.

Una altra pregunta de part dels assistents, va ser sobre el procés creatiu que segueix Sabaté quan escriu. L’autora va contestar que no té una rutina, sinó que va fent a estones i que, habitualment, quan s’hi posa ha de rellegir els fragments anteriors per poder connectar amb els personatges i la trama. Així, és capaç de portar més d’una novel·la la vegada.

Finalment, la xerrada va concloure amb la lectura del primer capítol de la novel·la, una enigmàtica i filosòfica carta dirigida a l’Enric, el fill de l’Eulàlia.

Apunts biogràfics

Alba Sabaté és novel·lista i catedràtica de Llengua i Literatura catalana, professora de l’institut Salvador Dalí d’El Prat de Llobregat des de fa vint-i-cinc anys. Durant la seva carrera ha rebut diversos premis entre els quals destaca el premi Miquel Martí i Pol de poesia (2002) o el Ciutat del Prat per la seva tasca docent i cultural al municipi.