Davant la gran quantitat de referències incorrectes que es reben a través de la majoria de les pel·lícules i els llibres, com ara la sèrie Perry Mason, la jutgessa Rocío Ortega va plantejar la resolució a un seguit de mites i incògnites que envolten la funció judicial durant una xerrada organitzada per Tintablava, que va servir als presents per saber diferenciar millor entre realitat i ficció.

Primerament, vam aprendre que no tots els jutges resolen els mateixos problemes. El poder judicial té diverses branques -civil, penal, laboral i contenciós administratiu- i cadascuna d'elles s'encarrega d'unes funcions. Per exemple, el civil tractarà assumptes entre dos particulars (persones privades) mentre que el contenciós administratiu intervindrà quan una de les parts involucrades sigui l'administració pública. També va quedar clar que quan es comet un delicte greu, com un assassinat, el jutge encarregat de portar la causa és el que es trobi de guàrdia en el moment dels fets, donat que cap professional pot escollir una causa de forma voluntària.

Entre altres curiositats sobre la jurisdicció explicades per Ortega, vam saber que, depenent de la pena màxima del delicte, la sentència d'aquest anirà a càrrec d'un òrgan judicial o un altre; en aquest cas, el penal serà l'encarregat si es proposen fins a 5 anys, mentre que l'Audiència Provincial ho serà quan es proposi un temps de condemna superior al citat.

Integrants d'un judici

Habitualment, a les pel·lícules, solem veure els jutges vestits amb perruca i en possessió d'un mall amb què es dicta sentència. Ortega explica que a la vida real no duen aquests accessoris i que a Espanya l'espai on té lloc l'acte judicial disposa de càmeres, dues banderes (de l'Estat i de la comunitat autònoma), una fotografia del rei i les figures essencials: demandat i demandant, la defensa d'ambdós, els procuradors -llicenciat en Dret que actua com a representant legal-, el jutge i el lletrat de l'administració de justícia (auxili judicial), així com un testimoni o perit que declara.

Va exposar també que tots els judicis són públics i que qualsevol persona pot entrar a presenciar-los. Això no és exactament el mateix que comptar amb jurat popular, el qual és constituït per un conjunt de persones sense coneixements de Dret i escollides a l'atzar per l'ajuntament del municipi on es jutgen els fets cada dos anys, el qual decidirà si l'acusat és culpable o innocent. El jutge continuarà sent el responsable d'establir la pena, però no decidirà la resolució del judici. Aquesta circumstància s'acostuma a donar en delictes concrets com un assassinat o determinats afers on intervé l'administració pública.

Estat de rebel·lia

Ortega va continuar detallant la feina judicial explicant que quan s'interposa una demanda civil, hi ha un temps determinat perquè la persona demandada contesti. Si aquesta resposta no arriba, es declara aquella persona en rebel·lia.

Les demandes poden classificar-se en dos tipus segons si apel·len per una quantitat major a 2.000 €, les quals seran tramitades a través d'un advocat, o menor a aquesta suma de diners, cas en el qual es pot utilitzar un formulari del jutjat. Un cop s'ha iniciat el procés, es requeriran proves -que sempre apareixeran abans de fer el judici, no enmig d'aquest -com veiem a les sèries- per a dictar sentència. El jutge decidirà llavors si la persona demandant té raó, no en té o aquesta és parcial. Si el motiu s'accepta i la persona demandada no paga, es demana l'execució forçosa i se li embarguen els comptes bancaris.

El paper de l'Audiència Nacional

Com a tancament de l'acte es va obrir un torn de paraula on van sorgir diversos dubtes. Una assistent va preguntar sobre la definició d'Audiència Nacional i les seves competències. Bàsicament, Ortega va explicar que aquest és un òrgan judicial que es troba a Madrid i que s'encarrega de delictes l'àmbit dels quals és superior a una comunitat autònoma (perquè si no s'encarregaria el jutjat d'instrucció propi de cada territori), així com delictes que es considera que atempten contra l'estat, com ara els de terrorisme.

També es va qüestionar des del públic sobre l'existència d'equivalències penals entre diferents països d'Europa, a la qual cosa la jutgessa responia que, depenent de l'estat que sigui, es considera una acció com a delictiva o no i, segons això, estableixen les seves pròpies penes segons la legislació pertinent. Sobre la figura d'un metge forense als judicis, Ortega va explicar que generalment només intervé si cal incapacitar a una persona, hi ha un cos al qual examinar -per exemple una violació- o cal realitzar una autòpsia.

Apunts biogràfics

Rocío Ortega Atienza és llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona, va fer el Màster Avançat en Ciències Jurídiques per la UPF i és Doctora Internacional en Dret. Va formar part del Departament de Supervisió de l'Execució de les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans i de l'Institut Max Planck de Dret Internacional Públic i Dret comparat.

El 2001 va aprovar l'oposició a judicatura i ha treballat al Jutjat de Primera Instància i Instrucció 1 de Vic, al número 7 de Sant Feliu de Llobregat i al número 20 de Barcelona. Actualment, es troba en serveis especials a la carrera judicial i és professora de l'Àrea de Dret Civil i Dret Processal Civil de l'Escola Judicial.