Una exposició i un llibret editat per Amics del Prat serveixen per commemorar el 150è aniversari del pont de Ferran Puig, que va significar una alternativa cabdal, a partir de 1873, a l’antic pas de barca del riu per connectar El Prat amb Barcelona. Com a presentació, es va celebrar un col·loqui entre l’historiador Pau Rodríguez, l’economista Joan Camps i l’arquitecte Felip Neri Gordi a la seu de l’entitat.

Rodríguez va aportar context històric sobre la figura de Ferran Puig, qui va ser definit com a “personatge revolucionari i transformador, molt més que propietari i polític, que és el que expressa la placa del carrer que porta el seu nom”. Va explicar que Ferran Puig podria considerar-se un cacic, una persona amb influència que, essent patró, establia una xarxa de clients i obtenia benefici d’aquesta, igual que altres com Jaume Casanovas, però que, així i tot, “la seva figura anava més enllà de l’estereotip burgès de mitjan i finals del segle XIX”.

“El pont dels carros”

Tal com il·lustra el llibret editat per l’entitat Amics del Prat, el 9 de juliol de 1873 es va inaugurar al Prat el pont de Ferran Puig, popularment conegut com “el pont dels carros” segons explicava Felip Neri durant el col·loqui. Aquesta construcció va suposar un punt d’inflexió per al Prat vuitcentista, ja que, fins aleshores, el poble havia estat un lloc força aïllat de la resta de poblacions i Barcelona, donat que els camins de fang sovint esdevenien un impediment.

Amb el pont, tot i que va trigar cinc anys a aixecar-se, Ferran Puig va donar sortida als productes conreats al municipi d’una manera més eficient. Constava d’un disseny metàl·lic i estret que només permetia el pas únic amb carro, d’on deriva el seu nom popular, i disposava d’un peatge de pas, segons explicava l’economista Joan Camps. Els pratencs i habitants de municipis propers només pagaven dos cops al dia, tot i creuar el pont més de dues vegades.

“El Pont de les Voltes”

El 1919 es va projectar un de nou, el Pont de les Voltes, però aquest no es va fer realitat fins al 1930, després que el 1925, l’enginyer municipal Pere Vallcorba denunciés l’estat lamentable del pont de Ferran Puig. Quan es va construir el nou, l’antic quedà en desús.

Història del Prat, Ferran Puig

Natural de Girona (1815-1901), orfe de pares a una edat primerenca, es trasllada a Barcelona on serà treballador en un comerç de teles. Amb tan sols 17 anys ja regentava la seva pròpia botiga de vetes i fils i, amb 23, engegà la fàbrica “Vapor del Fil”  a Sant Andreu del Palomar, juntament amb Jaume Portabella. Va ser la primera factoria de troques i cabdells de fil de cotó d’Espanya.

Paral·lelament, Puig va participar en la construcció del Canal d’Urgell i va diversificar el seus negocis amb l'adquisició de terres desamortitzades. Mitjançant la força del vapor, al Prat, va regar plantacions de farratges i arròs, mercaderia que sortiria a la venda a través del Pont dels Carros. El 1903 va fer créixer la indústria tèxtil catalana gràcies a la fusió amb la societat escocesa J&P Coats. També destaca una època política com a regidor de Barcelona i senador per Girona com a membre del Partit Liberal.