La sequera i, per tant, la manca de recàrrega de l’aqüífer profund, està fent que l’aigua de consum que s’hi extreu per a la població del Prat - fins un 80% de l’aigua utilitzada és de l’aqüífer-  es faci de més avall. Ho va explicar el director gerent d’Aigües del Prat, Aureliano García, en la xerrada que va organitzar Amics del Prat sota el títol ‘Parlem de l’aigua’. L’altre 20% -2,7 milions de metres cúbics per any- ve del consorci públic ATL (Aigües Ter Llobregat).

García ja va explicar a Delta a l’edició del mes de febrer que la bona gestió històrica de la xarxa hídrica local mitjançant Aigües del Prat permet afrontar la situació d’emergència amb tranquil·litat en comparació amb altres municipis. Entre altres coses, tal i com va manifestar a la seu d’Amics del Prat, per l’eficàcia del 90% en el subministrament a través de la xarxa, ja que s’han detectat i reparat les fuites. També va assegurar que el manteniment de la pressió del cabdal és un altre element clau -la pressió seria la d’un primer pis- de la bona gestió de l’empresa pública. L’ús d’aigua regenerada per al reg, la neteja viària i -en un futur-als nous habitatges en construcció- l’aigua de la cisterna del WC completaria el gruix de mesures d’estalvi que ha posat en marxa l’empresa municipal.

L’objectiu, 90 litres per habitant i dia

Aure García, llicenciat en Ciències Químiques per la UB, va donar algunes dades sobre l’ús de l’aigua al Prat. La ciutat té aproximadament 30.000 abonats, dels quals 27.000 són domèstic i la resta, comerç, indústries i municipals. L’any 2023, la mitjana de consum per habitant i dia es va situar en 95 litres, quan l’any 2005 era de 110 litres. La Generalitat ha marcat un topall de 160 litres per habitant i dia en l’actual context de sequera. Per tant, El Prat està molt per sota del nivell mínim, i pot afrontar properes restriccions amb certa tranquil·litat. Actualment s’hi duu a terme una campanya per disminuir fins a 90 litres el consum domèstic d’aigua.

García va fer un recorregut per la història de l’aigua a la ciutat, començant pel descobriment dels pous artesians l’any 1893 i la implementació del sistema d’abastament d’aigua potable a la població l’any 1959. També va parlar de les instal·lacions relacionades amb l’aigua que tenim al municipi: la depuradora, la regeneradora -que aplica un tractament addicional a l’aigua per poder-se utilitzar al carrer, per regar i per altres usos que no siguin aigua de boca, i per mantenir el cabdal ecològic del riu- i la dessaladora, la més gran d’Europa, capaç de tractar 60 Hm3 a l’any (però, en aquest cas, la seva potabilització té un cost molt superior al de l’aigua depurada i posteriorment regenerada).