La presentació de la darrera obra poètica del pratenc Mariano Martínez, moderada per la periodista i escriptora Carme Gasull, es va submergir en l’essència lectora i profunda del mes d’abril. A través de preguntes personals i íntimes, l’autor, que també ha fet de periodista, editor i ara,  a més de poeta, és un activista per l’alimentació sostenible, va deixar entreveure la sensibilitat i duresa que envolta l’homenatge pòstum i literari al seu pare, Gregorio.

L’acompanyament musical posterior, per part d’en Javier Martínez, company del Delta, va afegir un to melancòlic, proper i sentimental a la lectura de diversos fragments del llibre.

Poetitzar un procés dolorós

Durant la presentació, Martínez va explicar la dificultat de lluitar contra la malaltia, i va mostrar la valentia de concentrar i transformar poèticament un sentiment tan aclaparador com és el dol, amb tots els sentiments que remou i les preguntes existencials que de sobte ens planteja. Exposà l’escriptura com una via de canalització de les emocions i el concepte del mes d’abril com un temps de renaixença, en referència a la primavera i el comportament de la natura, però al mateix temps nostàlgic i d’acomiadament vital.

Diàlegs tant amb el pare com amb el públic

El Mariano reiterà que cada cop que fa una lectura dels poemes, acaba descobrint noves mirades sobre els escrits i que aquests viatges temporals (i visuals) el transporten al moment en què es va inspirar per escriure’ls. En concret, va destacar que té una imatge gravada al cor: una Setmana Santa on va acompanyar el seu pare a la carretera de les Aigües, des d’on es pot observar tota Barcelona. Abril, per ell, simbolitza aquest record; “un fill que abraça al seu pare i un pare que abraça la ciutat”.

A través d’aquests escrits tan íntims, Martínez aconsegueix generar empatia entre el públic, mantenint el cos i les emocions en convivència i en present. A partir d’un tràngol, l’autor ha creat un missatge comú de reunió i suport col·lectiu.