La bilogia ‘Pagesos i Pageses del Prat’, de Núria Abelló, comptarà amb una tercera part
Tintablava organitza una presentació de 'Pagesos i pageses del Prat' (2017) i 'Més pagesos i pageses del Prat' (2019) amb motiu de la reedició dels llibres

No n’hi ha dos sense tres. La primícia de la presentació de la reedició dels dos llibres de Núria Abelló, editats per Tintablava i que parlen sobre les famílies pageses del Prat, és que ja hi ha prevista una tercera part.
El col·loqui va ser protagonitzat per Núria Abelló, enginyera tècnica agrícola i autora de llibres que acullen temàtica pratenca -com Pagesos i pageses del Prat o ‘Un NUS d’emocions’, sobre les entitats locals de cultura popular-, i Jaume Puig, pagès i cofundador de la col·lecció etnològica Puig Cases. El moderador, l’historiador Pau Rodríguez, va formular un seguit de preguntes després que Jesús García, president de Tintablava, iniciés l’acte.
Arrels i vivències: una radiografia de context pratenc
Aquests dos llibres neixen de les vivències reals de més de cinquanta persones entrevistades que han ofert el seu testimoni per fer arribar la cultura de la pagesia, les tradicions i el valor tant de la terra com de la família. L’autora explicava que la recollida d’informació no tenia una estructura estricta, sinó que es limitava a deixar fluir les memòries sobre la infància, els costums i els sentiments; més que una entrevista, allò passava a transformar-se en una conversa càlida.
La idea va sorgir arran de sentir, de primera mà, records sobre paisatges que en l’actualitat no existeixen, de la necessitat d’immortalitzar una estima a l’ofici, a la forma de viure i a les anècdotes de la gent gran que va dedicar (i dedica) els seus dies al camp. De fet, amb relació al canvi geogràfic, la mateixa presentació va rebre el nom de “tot això abans eren camps”.
En aquest context, l’autora i el president de Tintablava deixen anar que ja es troben treballant en el següent projecte.
Del born al Mercabarna
Jaume Puig va explicar com l’any 1971 es va donar el trasllat de la venda que feien al Born cap al Mercabarna. A partir d’aquí, va exposar el treball de la venda -calia conèixer, per exemple, que els dijous els espinacs eren més barats perquè feien festa les minyones-, l’origen i revolució de l’escarxofa -Tudela, Aranjuez, Green Queen- i la dificultat per trobar, actualment, relleu generacional a les feines del camp.

