La cultura pratenca viu hores de dol per la mort sobtada a causa d’un infart de Xavier Giménez Casas (1964). 

Llicenciat en Història de l’Art a la Universitat de Barcelona, especialitzat en teatre de la mà del mestre Adrià Gual, Giménez ha estat un dels principals referents del món cultural de la ciutat de les darreres dècades. Des de ben jove va estar implicat en moviments musicals i teatrals pratencs, per exemple com a locutor de la desapareguda Ràdio Mediterrània (fundada el 1982), col·laborant amb bandes locals com Convidats a les Deu, una mena d’embrió del posterior grup de rock Turistas.

En el terreny teatral, sobretot dins de l’òrbita del Teatre Kaddish, on col·labora des de 1987 i és membre de la junta, dirigeix més d’una vintena d’obres i peces teatrals, sovint amb caràcter poètic i alternatiu, començant amb Per acabar amb el judici de Déu d’Antonin Artaud, l’any 1995, passant pel viatge dadaista de Cabaret Voltaire (2008), o l’aproximació a l’univers Brossa de Dau al 7 (2012-2013). El 2016 també s’encarrega de la dramatúrgia de la pel·lícula Satana, dirigida per Santi Gila, produïda al Prat, basada en l’obra de Joan Brossa i Mestres Quadreny.

Com a autor, conjuntament amb Xavier Otero, va crear Amb el Genoll (1997), que va rebre la menció especial del jurat del II premi de teatre AIET. El 1998 tots dos també van col·laborar en la peça Prometeu Encorbatat. L’any 2010 va fundar la seva pròpia companyia, Nozomi 700 Teatre, que actualment és una marca de creació del Kaddish.

Xavi Giménez també va ser l’autor del llibre Teatre Kaddish 20 anys 20 (1995), que recull la història del grup en els seus primers vint anys de vida. Ha publicat igualment ressenyes a la revista “Assaig de Teatre” de la Universitat de Barcelona, i ha estat l’autor del pròleg de l’obra teatral Tirant lo Blanc La, de Carles Hac Mor i Esther Xargay, que va editar l’any 2000 l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya.

Empremta als espais culturals de la ciutat

Xavier Giménez Casas també ha destacat per la seva implicació en la construcció del panorama cultural actual de la ciutat. Com a membre de l’àrea de joventut, a finals dels vuitanta i principis del 90 va ser peça fonamental en la creació d’espais municipals com El Lloro o La Capsa. A partir de 2010, es va encarregar de la direcció durant la primera etapa del Cèntric Espai Cultural. Actualment treballava al Centre de Promoció Econòmica.

Des de Delta ens sumem al més profund condol a tots els seus familiars, amics i gent més propera, recordant els bons moments i la gran amabilitat del Xavier sempre que ens hem interessat per la seva feina en articles i entrevistes.