La sala d’actes del Cèntric va inaugurar el 18 de setembre el nou curs de presentacions de llibres locals i ho feia amb la dissetena obra publicada del prolífic escriptor pratenc Vicenç Tierra (1947). Una novetat que obre una escletxa creativa inaudita en el seu periple literari: una particular enciclopèdia que recull les definicions de mil tres-centes quaranta-quatre paraules seleccionades per l’autor i relacionades per ordre alfabètic.

L’acte de presentació va començar amb el parlament de Jesús García, actual president de l’associació d’escriptores i escriptors del Prat, Tintablava, de la qual Tierra és soci d’honor i cofundador. García destacava la “gran capacitat creativa de l’autor, que és capaç de reflectir erudició des del saber acumulat de tota una vida”. Ens avisava també que en aquest llibre “les paraules no apareixen només com a mitjà, sinó amb significats transvestits”, tot acabant definint la ‘Vitipèdia’ com “un refugi de pau i harmonia on creixem a través d’una experiència creativa i sàvia”.

Diàleg amb els professors Alba Sabaté i Joan Puigmalet

L’acte central de la presentació va comptar amb la participació de dos professors d’instituts de secundària del Prat, reconeguts també per la seva valuosa tasca cultural i obra publicada: Alba Sabaté i Joan Puigmalet. L’escriptora destacava de la ‘Vitipèdia’ que “és un llibre del qual no pots ser un lector passiu. Hi ha definicions que t’agraden i altres que voldries debatre” i el qualificava com a “molt poètic, t'arriba a l’ànima”.

D’altra banda, Sabaté remarcava que entre les definicions també trobem una faceta habitualment més amagada de Vicenç Tierra: “hi ha humor, ironia. També és un llibre molt optimista i vital, entranyable. Diria que és una obra madura on l’autor no té vergonya a mostrar una part personal, íntima, de la qual n'aprens i ho agraeixes”.

Per la seva part, Joan Puigmalet, autor de l’altament recomanable pròleg del llibre, definia Vicenç Tierra com “un home rodejat de paraules des de jove, un filòleg amb una dedicació constant i molt enraonada per les lletres”.

De la ‘Vitipèdia’ destacava  “la virtut de fer-nos aprendre”, tot citant Vicent Andrés Estellés: “dins d’un mot, quanta gent hi viu?”. També revelava que aquesta “entretinguda” obra conté una part “trapella que no ens imaginem” de Vicenç Tierra i que ens anima a descobrir.

"En comptes de fer una biografia, he escrit aquest llibre"

Vicenç Tierra explicava a la concorreguda audiència de l'acte que l'origen de la 'Vitipèdia' se situa a l'abril de 2023, després de superar un episodi difícil de salut, com una manera de centrar el cap, d’ordenar-se. A més, un article que havia escrit l’any 2022 a la seva secció habitual “L’Arc de Sant Martí” al nostre Periòdic Delta, que actualment dirigeix, el va dedicar a definir una dotzena de paraules. Per aquell text va rebre  felicitacions que el van encoratjar a continuar i continuar, així fins a superar el miler de mots. “Ho feia dedicant-hi tres hores al dia, de dilluns a diumenge”, confessava.

Davant les afirmacions de la resta de participants sobre la importància de l’experiència vital acumulada, el prisma més íntim i personal que deixa veure i com tot això es reflecteix en aquesta obra, Tierra va deixar anar que “potser, en comptes d’escriure una biografia, el que he fet és aquest llibre”.

La ‘Vitipèdia’ es divideix en quatre capítols, el primer conté les definicions que són totalment collita pròpia de l’autor. El segon, funciona a base de citacions atribuïdes a personalitats molt diverses. La tercera és la part periodística, on més es demostra l’ampli coneixement i erudició de Tierra. El quart i últim es centra en la seva passió: el Prat.

Tot plegat, embolcallat en una magnífica coberta, composta per la pintura “Capvespre”, obra de Joan Carles Chordà i la maquetació de l’imprescindible Mariano Martínez. “Els meus dos últims llibres, Frasejos d’una vida (precisament la biografia de Chordà) i la Vitipèdia són els més especials, per la frescor, dedicació i moment vital”, va explicar l’autor. Ara el repte, serà escriure la segona part de la seva novel·la de 2009 La Mujer del Cónsul. ”Li dec a la meva dona, que vol saber com continua aquella història”, confessava.

Lectura de definicions

La presentació va continuar amb la lectura d’algunes definicions especialment escollides dels diferents capítols del llibre, a càrrec de Mariano Martínez (ara en la seva versió poètica), Jesús García i Magda Ardiaca, presidenta d’Amics d’el Prat, entitat col·laboradora en la publicació de l’obra de la qual Vicenç Tierra és soci d’honor. Menció especial pel sempre encertat acompanyament musical de Javier Martínez a les tecles, que va donar una aura transcendent i emotiva a unes definicions que ens feien reflexionar i aprendre, abans d’un breu discurs de cloenda per part d’Ardiaca, on es tornava a destacar la saviesa de l’autor.