Una xerrada al Cèntric el dijous 17 d’octubre presentada per Jesús García, president de l’associació d’escriptores i escriptors Tintablava, servia de punt de partida del que serà el pròxim llibre editat per l’entitat: “De Lacunaria a la ciutat del Prat”. Garcia, amb un discurs emotiu, donava pas als tres joves talents que s’embarquen en aquesta aventura: Pau Rodríguez Cabanach, és l’escriptor, ja que és llicenciat en Història per la UB, Oriol García Puig, graduat en Traducció i Interpretació per la UPF i Naomi Gómez Mora, titulada en Disseny Gràfic i Industrial per la UB.

Història local des d’una nova perspectiva

La temàtica central de la publicació serà la història pratenca, aquest cop contemplada des d’un nou prisma: l’aportació de la reivindicació mediambiental i la incorporació de llenguatge inclusiu; dos aspectes força destacats al col·loqui.

Oriol García comentava que el canvi lingüístic seria contextualitzat i que no volien forçar cap expressió que no s’adeqüés al moment històric. Un exemple va ser la transformació de les oracions que mencionaven “els pagesos”, en masculí, per “la pagesia”, estructura gramatical més neutra i que, al mateix temps, incorpora a la família sencera que es dedicava a aquest ofici.

La forma en com s’escriu és tan important com la manera de presentar la informació; és aquí on entra el paper de Naomi Gómez, qui ha fet possible que tant el text com les imatges i la cronologia dels fets segueixin un model accessible i cridaner visualment parlant.

Lectura amena i de butxaca

Pau Rodríguez explicava, a través de certes referències bibliogràfiques com “La gent del fang” de Jaume Codina o “La formació d’una ciutat: El Prat de Llobregat” de Margarida Gómez, que el llibre que està escrivint no serà únicament de consulta, sinó que té la intenció de captar l’interés del jovent amb relació a la història del Prat.

Aquesta idea neix a la pandèmia, a través d’un compte d’Instagram obert per Rodriguez (@lacunaria_08820) que va anar augmentant de seguidors gràcies a divulgació contínua sobre història pratenca, i pren forma quan Jesús García li proposa materialitzar-ho tot en un llibre que continuï amb el fil atractiu que va iniciar a les xarxes.