Els contenidors de residus intel·ligents que s'obren amb l'ús d'una targeta ciutadana seran una realitat al Prat de 2025. Així es va fer saber al ple municipal d'octubre, on aquest nou sistema i la implantació -precisament- d'un nou impost de recollida i transport d'escombraries que se'n deriva (uns deu euros mensuals per família que s'afegiran al rebut de l'aigua), van ser el debat estrella de la sessió.

En concret, està previst que siguin els contenidors de residus orgànics i de rebuig els que s'obrin amb targeta. El motiu és que el veïnat pugui descomptar-se fins a la meitat de la nova taxa si es fa servir correctament (el 40% de descompte gràcies al sistema de selecció de residus intel·ligent i l'altre 10% si s'acredita que es porten residus a la deixalleria municipal). Els nous contenidors s'hauran de desplegar per tota la ciutat durant el primer trimestre de l'any que ve i l'ajuntament anuncia "àmplies campanyes d'informació" durant els primers mesos de 2025.

Una obligació estatal i europea

El Prat, com la resta de ciutats d'Espanya, es veu obligat a incorporar aquest impost de residus en compliment d'una llei estatal de 2022 que obeeix -com gairebé sempre- a l'aplicació d'una directiva europea. Tot plegat fixava l'any vinent com a data límit de posada en marxa de la taxa. En un context en què els percentatges de selecció de residus per part de la ciutadania porten anys estancats, la mesura té com a principal objectiu cobrir el cost del servei de recollida i transport de les escombraries domèstiques. L'import es calcularà per a cada domicili en funció de la quantitat de fracció de rebuig que generi.

Congelació de l'IBI per compensar el nou impost

Com a contrapartida a l'arribada de la nova taxa de residus, des de l'equip de govern anunciaven la congelació de l'impost sobre béns immobles (IBI) per a llars i petits comerços (s'havia incrementat el 2023). "No és moment d'augmentar la pressió fiscal", defensava David Vicioso, Tinent d'alcalde d'Organització, Governança i Economia, mentre anunciava que sí que s'apujaven els impostos a grans empreses i superfícies i es mantenia al màxim per a infraestructures instal·lades al terme municipal, com port i aeroport.

Sobre la nova taxa de residus i la decisió de desplegar els contenidors intel·ligents, Vicioso argumentava que "la directiva europea i la legislació estatal ens obliga a aplicar aquest impost i que aquest no sigui deficitari, és a dir, que cobreixi el cost real de recollida i transport de residus, que al Prat és uns dos milions d'euros". També recordava que "fins ara no pagàvem cap taxa de residus, a diferència d'altres municipis del nostre entorn" i anunciava que l'abril 2025 serà el tret de sortida del cobrament -"la data límit màxima que tenim" i que el mètode de recollida amb contenidors intel·ligents s'ha considerat més adient que d'altres com la recollida porta a porta.

L'oposició, entre el negacionisme, els dubtes i les esmenes

Com el debat sobre la nova taxa de residus i els contenidors intel·ligents es va donar dintre del tot el paquet d'aprovació inicial d'ordenances fiscals (els impostos i preus públics municipals), cap partit de l'oposició va votar a favor. Ara bé, dintre dels discursos dels partits hi va haver diferents esglaons de crítica, de les més constructives a les directament negacionistes.

Per començar, el portaveu de Junts pel Prat, Gerard Valverde, en un to reflexiu, va plantejar una sèrie de dubtes raonables: "el que se'ns presenta com una millora pensem que pot ser una càrrega injusta. Ens preguntem quines millores notarem com a ciutadans en el servei? Què pensen fer amb els dos milions d'ingressos addicionals? Es podria fer a poc a poc, amb una implantació progressiva. Quins controls establiran i quines penalitzacions en cas que algú utilitzi l'orgànic incorrectament només per bonificar? Per nosaltres el sistema ideal seria el porta a porta, però és de difícil implantació. Tot plegat mereix un debat major que el d'aquest ple". Els juntaires presentaran al·legacions i van votar en contra de les ordenances, tot i que van reconèixer que s'abstindrien si la qüestió dels residus es tractés per separat.

Seguidament, va arribar el torn del representant supervivent  de Jóvenes Pensionistas Decidimos, Agustí Mataró, amb una intervenció per moments delirant i molt propera al discurs habitual de VOX. Curiosament, més centrada contra els contenidors intel·ligents que en la crítica al nou impost, del qual no va fer esment: "aquest és el futur que ens espera, que ens controlin com introduïm la brossa als contenidors. Això és l'agenda 2030. Un discurs 'eco', sostenible i amigable, però és el globalisme que s'imposa als nostres costums. S'equivoquen: els usuaris se sentiran controlats, s'intensifica el control i la vigilància i la qualificació de bons i dolents, que seran sancionats. Sabran quanta brossa llencem i quan ho fem. On queda la intimitat dels veïns? Això provocarà més indignació i menys reciclatge".

Casualitats de la vida, els representants de la ultradreta s'asseuen just al costat de Mataró. Potser la cosa s'encomana, perquè el discurs del portaveu de VOX, Rafael Millán va seguir una línia similar, però més a còpia de repetir directrius de partit, sense cap esment concret al Prat: "això és producte del fanatisme climàtic socialista de Brussel·les. Sánchez sempre va més enllà del que exigeixen els buròcrates, ficant la mà a la butxaca a les famílies treballadores. El següent serà pagar per respirar. Estem a favor el reciclatge i l'aprofitament, però no a la imposició de taxes en nom de dogmes mentiders i delirants. Els qui contaminen estan ben lluny d'Espanya i cada cop els va millor", va deixar anar.

El portaveu del PP, Miguel Ángel Ochoa, va ser l'encarregat de fer abaixar la pilota a terra, portant de nou la crítica al terreny local: "si congelem l'IBI, però introduïm una nova taxa, el que estem fent és apujar els impostos. Per què no rebaixen l'IBI per cobrir el pagament dels residus? Es podria fer perfectament. El problema és que mai fan contenció i al final la solució és que pagui el ciutadà", criticava.

Dubtes sobre l'arribada de les targetes

El popular també va expressar dubtes raonables sobre si les noves targetes per accionar els contenidors intel·ligents arribaran a temps: "això se sap que s'havia de fer des de l'any 2022 i segurament veurem que les targetes no estaran disponibles al març o a l'abril. Ja he vist un informe de l'ajuntament dient que, encara que no arribin, la bonificació s'haurà d'aplicar igualment". A més, va aprofitar per vaticinar escenes futures un pèl dantesques: "com es controlarà qui llença i què està llençant? Ens convertirem en raters que va buscant brossa per llençar perquè se'ns apliqui descompte? Serà necessari obligar la gent a buscar residus per portar a la deixalleria? Sembla una gimcana, potser l'objectiu és divertir a la ciutadania", ironitzava mentre finalitzava el discurs demanant campanyes efectives per fer que el percentatge de selecció de residus incrementi: "fer pagar és sempre la solució fàcil".

Des de les files d'ERC, Jordi Ibern anunciava una abstenció constructiva i emplaçava la presentació d'esmenes i al·legacions. "S'haurà de treballar molt" -deia- "ser molt clars i explicar molt bé com funcionarà aquest nou sistema i quines són les bonificacions. Es tracta de la contracta més cara d'aquest ajuntament i, si no es fa bé, correm risc que es recullin més brossa de fora que de dins dels contenidors", avisava.

En el torn de rèplica, David Vicioso va voler deixar palès que la taxa de residus l'han hagut d'imposar municipis governats per tots els colors polítics: "altres no la bonifiquen i a sobre pugen l'IBI. Badalona, governada pel PP, cobra 120 euros a tota la ciutadania. Castelldefels i Viladecans han abaixat l'IBI perquè és on més es pagava i els primers, amb alcalde del PP, també bonificaran per l'ús de la deixalleria". També va tenir un recordatori per Vox: "a Nàquera, el seu principal ajuntament, la primera ordenança és la de residus i cobraran la taxa, no l'han retirat. Es fa ideologia amb tot, però quan has de gestionar recursos tot es veu diferent", concloïa, per a acabar defensant que "al Prat es gaudeixen serveis de qualitat amb preus més baixos que als municipis del nostre entorn".