La col·lisió d’un helicòpter i un avió a l’aeroport del Prat han estat el guió i l’escenari triats per a l’últim simulacre d’emergències. L’exercici ha tingut lloc a les instal·lacions aeroportuàries durant el matí del 20 de novembre, i hi han participat tant els serveis d’emergència de l’aeroport com els de la Generalitat de Catalunya previstos per Protecció Civil. 

Amb aquest desplegament, l’aeroport pretén “comprovar i avaluar la capacitat de resposta davant d’una emergència, així com l’efectivitat i coordinació dels diversos organismes implicats, amb l’objectiu de minimitzar les conseqüències d’un accident aeri”, explica AENA, gestor aeroportuari, en un comunicat.

Cronologia dels “fets”

Segons descriu el guió del simulacre, un helicòpter ha perdut el control per raons desconegudes i s'ha estavellat contra un avió de passatgers amb destinació a un país No-Schengen [que no pertany a la zona de lliure circulació europea] estacionat en l'aeroport. A causa de l'impacte, hi ha hagut persones ferides de diversa consideració i algunes víctimes mortals.

Després de l'activació de l'alarma per part de la torre de control, s'ha activat el Pla d'Emergència de l'Aeroport, iniciant la ronda de trucades per a avisar als  mitjans interns, al telèfon d'emergències 112 i al Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) de Protecció Civil de la Generalitat. Poc després, s’incorporen els cossos d’emergència externs i es coordinen amb els de l’aeroport.

Així actuen els bombers

Els bombers desplegats al simulacre van actuar segons el protocol de la situació descrita. Primer, extingeixen els focs i efectuen el rescat i el salvament de les persones ferides. Després, fan el primer triatge dels ferits en zona calenta, i els van traslladant perquè el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) els atengui. 

En paral·lel s'ha activat l'helicòpter  de rescat sanitari, per facilitar la intervenció dels ferits més greus. Era la primera vegada que un mitjà aeri extern a l'aeroport treballava en un simulacre en una zona restringida.

El comité de crisi 

El procediment d’emergències dona un gran protagonisme també a la denominada “sala de crisi”, des d’on es coordina i se segueix la situació. Durant l’exercici, allà hi van figurar el Departament d’Interior i Seguretat Pública −representat per la consellera, Núria Parlon−; la Delegació del Govern  −representada per la subdelegada a Barcelona, Mari Carmen García Calvillo−; la direcció de l'aeroport, la Delegació de la Generalitat a Barcelona, la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i l'Ajuntament del Prat de Llobregat, amb membres de les companyies aèries i dels agents de handling. 

També s’incoporen representants de Protecció Civil de la Generalitat, Mossos d'Esquadra, Bombers de la Generalitat, Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) i del Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya. 

El paper dels cossos policials

Agents de la Guàrdia Civil, des de la branca fiscal fins a la de detecció d’explosius, fan l'aixecament de cossos i la identificació de les víctimes per a dur a terme la recerca operativa. 

Per part de la Policia Nacional, es procedeix a la recepció, identificació i control de documentació i estrangeria dels ocupants de l’avió accidentat, per poder posar-los en contacte amb els seus familiars. 

Els Mossos d’Esquadra s’encarreguen de protegir la zona de l’accident i mantenir-ne la seguretat. També ajuden en la preservació de proves i indicis de l’accident, i participen en la gestió de la sala de familiars.

L'Ajuntament del Prat ha aprofitat el simulacre per a posar a prova  els procediments operatius del pla d'actuació municipal per a emergències aeronàutiques, que preveu l’activació d’alarmes i el suport de la Policia Local, que va organitzar la seva pròpia sala de crisi a la comissaria per fer el seguiment del simulacre.

Més de 200 figurants

Més de 200 persones han actuat com a figurants al simulacre, com a passatgers de l'avió accidentat o dels seus familiars. Els actors ocasionals provenien de l’Escola de Teatre del Prat de Llobregat, de l’Institut de Mobilitat i Seguretat de Barcelona (Guineueta), de l'Institut d’FP Sanitària Vall d’Hebron i de l'Institut Els Vinyes de Santa Coloma de Gramenet.