Organitzada per “Amics d’El Prat” en aquest inici del seu 70è aniversari,  la presentació del llibre “Rossinyol que vas a França. Memòries d’una filla de l’exili”, d’Antònia Pallach, va tenir lloc el divendres 7 de febrer al Centre Cívic Palmira Domènech. L’acte va comptar amb la presència de l’autora, Antònia Pallach Juvé, filla de Josep Pallach (1920- 1977) i Teresa Juvé (1921) , exiliats a França en acabar la guerra civil. L’Antònia -nascuda a París- ha estat professora de la Universitat de Ciències Socials de Toulouse i ha rebut distincions rellevants tant del govern francès com de l’espanyol.

Va ser una rememoració constant de la vida i dels valors de Josep Pallach, mestre, pedagog, polític, que va marxar cap a França amb altres tants i tants milers de compatriotes a refer una vida. I a França van haver de patir, a més a més,  les penúries de la segona guerra mundial. Pere Baltà, que va cuidar de la presentació  del llibre i de la seva autora,  va ressaltar que des del 1967 (quan els “Regidors Democràtics” entren als ajuntaments d’estructures encara franquistes) coneixia en Pallach i ja va captar els seus valors i la seva capacitat de regenerar la política. Justament molt poc abans de celebrar-se les primeres eleccions democràtiques del 1977, Pallach va morir de forma sobtada. El seu PSC-Reagrupament (del 1974 al 1977) era l’estendard de la socialdemocràcia catalanista que ell propugnava.

Va cloure l’acte el president del Parlament de Catalunya, M.H. Josep Rull, que va posar en valor la figura de Josep Pallach i la seva coherència, destacant en la seva intervenció -amb una visió profundament humana- que Josep Pallach professava un catalanisme insuperable i posava per davant de tot la justícia social i la dignitat humana. Rull va destacar que el llibre de l’Antònia  és rellevant perquè no solament és la història d’una família sinó que també ho és la d’un país.

En el pròleg de Pere Baltà de “Rossinyol que vas a França”, podem llegir una introducció del que ens trobarem a les pàgines del llibre: “L’Antònia Pallach i Juvé aporta al relat la força de l’autenticitat que només pot sorgir de la ploma de qui d’una manera o altra, des de molt jove va participar d’aquells fets i fins i tot els va patir en primera persona. Crònica o reportatge novel·lat aporta coneixement de la història familiar i també de la història i la vida a l’exili de centenars de milers de ‘perdedors’”.