Tot i que també ha dirigit teatre, l’Armando Aguirre és abans que res, actor, actor total, actor global, actor independent (de teatre, especialment, però alhora de cinema i televisió). A casa seva, de petit, ja es respirava això: la germana, l’oncle i, sobretot, el pare, que escrivia, recitava i feia teatre.

La seva primera actuació pública data del 17 de setembre del 1945, al Prat, on coexistien els grups dels Pares de Família i l’A.A.L. Cervantes; posteriorment, també va col·laborar amb el G.C.R. La Seda, que dirigia Josep Lloret. Com a actor de teatre, va formar part del grup “Cátaro”, que dirigia Alberto Miralles, des del 1967 fins al 1975.

Posteriorment, l’Armando va fundar el grup ”L’estaca”, essent ell director i també actuant, amb actors i actrius del Prat: Alfredo García Vela, Ignasi Boixadera, Josep Antoni Calvet, Rosa Ibern, Àngela Jové, Jaume Monés, Glòria Feu, Jordi Gili, Glòria Mata i Montserrat Aguirre. Un grup que va recollir èxits, un grup que reflectia el tarannà del teatre independent d’aleshores: investigació del llenguatge dramàtic, coherència ideològica, participació col·lectiva i utilització d’experiències.

Era realment un teatre que despertava tots els sentits. Precisament “L’estaca” va intervenir el 19 de gener del 1976 al IX Premio Nacional de Teatro Independiente de Sitges (representacions que tenien lloc al Teatro del Casino Prado Suburense), on Armando Aguirre va obtenir llavors el Premi Nacional de Teatre al millor actor per la representació que la companyia pratenca va fer de la versió lliure -i adaptada pel mateix Armando, de l’obra “Tiempo de 98”, de Juan Antonio Castro. A l’estiu d’aquest mateix any del 1976, “L’estaca” va participar enel VII Certamen de Teatre de San Javier “Mar Menor”, amb d’altres set companyies. “Tiempo de 98” va ser estrenada a finals del 1975 al Casal de Cultura del Prat.

Igualment el Casal de Cultura va albergar l’estrena de dues obres més de “L’estaca”: 3 de març del 1978, “La guerra y el hombre”, d’Alberto Miralles, i 4 de juny del 1982, “Panorama desde el Puente”, d’Arthur Miller. Com a actor de cinema, val a destacar, entre d’altres, les seves intervencions a: “Inventario”, de l’any 2000; “Las horas del día”, del 2003; “Las Olas”, del 2011; i l’exquisit curtmetratge “Un tipo cualquiera”, del 2012.

Tot i que sí que és cert que la seva fama mediàtica com a actor li va sobrevenir ja de gran per la seva interpretació de “L’avi Benjumea” a la sèrie de TV3 “El cor de la ciutat”, que es va emetre des del setembre del 2000 fins al desembre de l’any 2009. Precisament per adaptar-se perfectament a la parla i els costums de Benjumea, un directiu de la sèrie el va convidar uns dies a una estada a la població de Contreras, a la província d Burgos. Però també no és menys cert que a TV3 no li van fer ni casting per incorporar-se a l’elenc d’actors i actrius, perquè la seva vàlua la tenien ja prou contrastada. Com a actor de televisió també va intervenir molts anys abans, en obres que es presentaven, encara en blanc i negre, per “La 2” de TVE.

Quant a distincions i guardons que ha rebut a la nostra ciutat, Armando Aguirre té la Placa Rotaria (2010) i el Premi Ciutat del Prat (2012). El cinc d’abril del 2014, l’Armando Aguirre va omplir el Teatre Modern del Prat convidant només amics, als quals els va oferir en exclusiva, en un acte entranyable i amb una actuació excepcional, uns monòlegs de l’autor italià Dario Fo, a l’ensems Premi Nobel de literatura de l’any 1997.