Prudència i cafè per a tothom. Són les conclusions que s’extreuen del decàleg -més aviat “octàleg”, perquè s’ha quedat en vuit punts- de conclusions del Comitè Assessor d’Infraestructures de l’Ajuntament de Barcelona pel que fa a l’ampliació de l’aeroport del Prat.

L’informe -merament consultiu i no vinculant- ve a afegir ingredients al debat sobre com encaixar la suposada necessitat d’ampliar El Prat en un entorn de màxima protecció ambiental com és La Ricarda. Tot plegat en un context on cada cop es veuen més pròximes les conclusions de la comissió tècnica oficial a la qual hi participen l’Estat i la Generalitat i que, de moment, no ha donat veu als ajuntaments implicats de la zona.

“Això pot durar anys”

El primer que adverteixen els assessors de Barcelona és que qualsevol ampliació de la pista que es decideixi exigirà “una complexa tramitació ambiental que pot durar anys”. Tot seguit, no amaguen la pèrdua de pes del sector aeri al continent: “Els augments de capacitat del sistema aeroportuari europeu han deixat de ser una prioritat”. 

Sense abandonar l’àmbit comunitari, el comitè assessor afirma que les actuacions que es plantegin al Prat “hauran de passar un filtre ambiental molt exigent a la Unió Europea”. Per aquest motiu, proposen una prolongació de la pista curta “preferentment sense tocar els espais protegits de La Ricarda i El Remolar, i compensada amb fortes inversions mediambientals, especialment destinades a sanejar el cicle de l’aigua de les llacunes”. 

En el preàmbul del document, els experts destaquen la necessitat d’ampliar l’aeroport per tal guanyar operacions de vols de gran radi. Per a això, recomanen una solució “de mínims, plantejada per experts aeronàutics” que consistiria en ampliar la pista del costat mar sense arribar a tocar la làmina d’aigua de la llacuna de la Ricarda, però amb una afectació “mínima” sobre els espais naturals propers. “Es renuncia així a certa capacitat de càrrega de les aeronaus” -els experts aeronàutics coincideixen que els avions de grans proporcions necessitarien un recorregut superior, abans d’enlairar-se, si volen aprofitar tota la càrrega possible de viatgers i mercaderies.

Aeroport poc aprofitat

Amb certa diplomàcia, els assessors assenyalen que, “comparant els aeroports d’Aena amb altres del món, veiem que hi ha aeroports que aprofiten millor la capacitat de les infraestructures”. Tot seguit, consideren necessàries “altres inversions per millorar el servei i la capacitat de la T2, així com la seva connexió directa amb la T1, afavorint el desenvolupament de la ciutat aeroportuària”. 

També aposten per la construcció d’una nova terminal satèl·lit “per quan siguin necessàries més posicions de contacte, especialment per a passatgers de llarg radi”. Tanmateix, consideren cabdal “l’estació d’alta velocitat del Prat per tal de connectar l’aeroport amb el territori”. 

El comitè posa accent sobre la necessitat d’un pacte sobre la gestió de l’aeroport, “actualment massa centralitzada, poc sensible als interessos del territori i amb una necessitat de governança on també participin les administracions locals”.

El comitè d’experts

L’Ajuntament de Barcelona va aprovar el juliol de 2023 la creació del Comitè Assessor d'Infraestructures “assistint a l'Alcalde com a òrgan consultiu i assessor, amb l'objectiu de desenvolupar continguts en matèria d'infraestructures que puguin tenir repercussió en el futur de la ciutat”. 

El comitè l’integren 26 persones “persones expertes i de reconegut prestigi professional en el camp de les infraestructures”. Està presidit per Santi Vila (exconseller de Territori i d’Empresa de la Generalitat) i hi figuren altres noms com Andreu Mas-Colell (exconseller d’Economia), Jordi Hereu (ministre d’Indústria i exalcalde de Barcelona) o Pere Macias (exconseller de Territori durant l’era Pujol i actual comissionat de la Generalitat pel traspàs de Rodalies).