“Una ciutat singular, feta sobre un delta; un indret que, contra pronòstic, s’ha convertit en el nostre lloc al món”. Així reflexionava Alba Bou el passat 11 d’abril sobre què és la ciutat del Prat, durant el lliurament dels premis que porten aquest nom. Però una ciutat, va dir citant Ortega i Gasset, “és més que carrers i edificis: la ciutat és plaça, la fa la seva gent quan comparteix un projecte”. “I tota la gent que reconeixem avui ha fet àgora”, va continuar l’alcaldessa. “Gent que ha dedicat el seu temps i el seu esforç a fer del Prat una ciutat activa”, va proclamar aquesta “deixeble de Lluís Tejedor”, com ella mateixa es va definir. Tejedor, per cert, que estava a la sala, va ser citat també per algú dels premiats. 

El primer guardonat va ser Aurelià García, gerent durant 10 anys de l’empresa pública Aigües del Prat i que va convertir-la en un referent de la gestió pública de l’aigua. García, ‘a pelo’ i sense discurs escrit, va recordar la seva trajectòria com a fill d’immigrants andalusos orgullosos que el seu fill estudiés una carrera. García va fer un al·legat a favor de la governança de l’aigua des d’allò públic. “Hem de blindar aquest bé contra l’especulació”, va dir, lloant la transformació de l’aigua de l’aqüífer del Prat, abans amb molta “salinitat i duresa”.

Una dona periodista i dos activistes culturals 

Marga Solé, periodista, va ser premiada per haver-se convertit en una “pionera en la conquesta d’espais rellevants per a les dones”. Solé, amb una intensa participació a entitats i mitjans de comunicació de la ciutat -va ser membre de l’Associació d’Amics de la Unesco durant anys, i té una secció fixa a Periòdic Delta-, va presumir d’haver passejat pel món “les meves arrels pratenques: parlo del Prat a tots els països que he visitat”. Va assegurar que vivim “a un poble únic” i va compartir amb el públic un record familiar de quan anava de petita a la pineda vora el mar.

El tercer guardonat va ser cap de protocol de set presidents de la Generalitat. Ell és Carles Fabró, pratenc que durant 20 anys va ser director del Gabinet de Protocol i al 2022 va rebre l’encàrrec d’impulsar el Palau de Pedralbes com a segona seu de la institució. “He estat servidor públic a una posició de privilegi i he après molt de tota la gent que m’ha envoltat”, va assegurar Fabró. El guardonat va fer un repàs per les entitats pratenques que han marcat la seva vida, com l’AEG Anton Vilà, el Conxita Busquets o Diables del Prat, amb una menció especialment emotiva a Xavi Ruiz. Al 1992, quan el Barça va guanyar la primera Champions, va decidir fundar la penya barcelonista, que va presidir durant 18 anys.

La trajectòria de l’últim dels premiats, Jordi Gili, ocuparia pàgines senceres. Creador d’Amics de la Sardana i Amics del Cavall, president honorífic d’Amics del Prat i, sobretot, divulgador i defensor de la història i el patrimoni pratenc. Va aparèixer sobre l’escenari de l’Artesà amb la seva sempiterna pajarita i va tenir un record per a “la munió de persones que m’han ajudat a arribar fins aquí: els meus fills, la meva dona Glòria, els alcaldes Jaume Codina i José Ma. Mesa o els diferents mossens de la parròquia de Sant Pere i Sant  Pau”.  Va anomenar algunes de les entitats on ha participat: El Nus, Fundació Esperanzah, el grup de teatre L’Estaca o la Coral Lo Llobregat de les Flors. “M’imagino El Prat com un gran mural imaginari on jo tinc un petit raconet”.

L’acte, conduït per Luís Rodríguez i Rocío Santaeufemia, periodistes d’El Prat Comunicació, va començar amb una actuació de la Big Band de l’Escola d’Arts en Viu.