La pratenca Inés Alcázar Lorenzo va ser premiada per la Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) pel seu Treball de Recerca (TR), tutoritzat pel professor Joan Puig de l’institut Estany de la Ricarda, basat en el crim de Can Farrés; un esdeveniment que va commocionar durant molt de temps als habitants de la nostra ciutat.

El jurat destacava l’objectivitat amb què es presenta el cas, ja que no està categoritzat com una investigació criminològica o interpretativa, sinó que era una narració ortodoxa, rigurosa i contextualitzada dels fets.

El guardó comporta la gratuïtat de la matrícula del primer any de qualsevol grau que ofereix la Facultat el pròxim curs acadèmic 2025-2026. Alcázar es va mostrar molt il·lusionada d’haver rebut tant de reconeixement a un esforç que persegueix des de petita: el somni d’estudiar Dret.

A cops de martell

El Prat, 1914. Un home anomenat Juan Rivera el “Gandumbes”, que vivia a Hostafrancs, va demanar passar la nit a la masia de Can Farrés al Prat, on residia el matrimoni Vallhonrat amb els seus fills.

Aquella nit, va atacar brutalment a la família amb una llanterna sorda i un martell; ocasionant ferides greus als seus hostes i la mort del mosso que vigilava la propietat. Es creu que la motivació del crim va ser financera, ja que se sospita que l’atacant tenia un deute.

Poca informació i moltes contradiccions

L’autora del treball explicava que la part més difícil havia estat la cerca de dades, ja que molts dels documents que podien haver recollit el crim van estar destruïts posteriorment durant els conflictes que va travessar el país. 

D’entre les fonts consultades, bàsicament diaris com La Vanguardia i llibres com La gent del fang de Jaume Codina, ressaltava haver trobat contradiccions al relat: l’assassí vivia a Hostafrancs o era del Prat? La família que va ser víctima tenia dos o tres fills? L’assassí es deia Juan Rivera o Ribera?

Tot i que els detalls es desdibuixaven una mica, Inés va aconseguir establir un fil lineal d’acord amb la informació que més coincidia als diferents mitjans. “Al final, és més fiable allò que es repeteix i és coherent” aclaria.

Impacte social

El lloc del crim continua existint i hi viu una família que fins fa poc estava reformant la casa. “En el moment dels fets hi existia molta por, la gent dels voltants s’anava a descansar quan el sol marxava, ja que no hi havia fanals i la foscor portava massa records”.

Alcázar narrava que es van produir moltes manifestacions i que la indignació del poble era creixent. “Volien matar-lo ells mateixos, el judici va durar dos dies i els assistents no cabien a la sala. El Prat només comptava amb una parella de Mossos per a la vigilància, incorporats dos anys abans de la tragèdia, i els habitants se sentien vulnerables” exposava.

Comparació penal

L’alumna destacava, arran d’una entrevista amb la jutgessa Rocío Ortega, que, actualment, les condemnes per fets semblants s'han rebaixat molt.

L’assassí d’aquest crim va estar condemnat a tres penes de catorze anys i també va rebre una sentència de mort, tot i que després va ser indultat pel rei Alfons XIII. En la situació present, els anys de presó per un crim equivalent no acostumen a ser tants.