Xavier Company, gran aficionat a les rutes muntanyenques a peu, va iniciar la caminada el dia 22 de juny al Cap Higuer (Irún) i la va finalitzar el dia 27 de juliol al Cap de Creus. Per fer el recorregut va seguir la ruta GR11 (d’oest a est), que té la denominació de GR10 a la vessant francesa.

Caminava unes 6 o 7 hores diàries

La vestimenta adequada, una gorra, unes ulleres de sol, el protector solar, les botes de mitja canya ... i la seva companya inseparable -una motxilla amb uns deu quilos de pes, per anar fent el camí. A la motxilla hi duia la tenda de campanya, el sac de dormir, roba, el menjar, la farmaciola i dos bidons d’un litre cadascun per a l’aigua. Caminava unes 6 o 7 hores al dia, seguint els senders marcats per a la ruta transpirinenca i les indicacions de les aplicacions adients del telèfon mòbil. El telèfon mòbil resulta imprescindible quant als temes de la meteorologia i per no perdre’s i, alhora, així mateix, per poder recalar en pobles cada 3 o 4 dies per tal de comprar l’avituallament (l’aigua la prenia dels brolladors de les muntanyes, aplicant uns filtres especials que portava a fi i efecte de no patir processos bacteriològics que li poguessin afectar la salut).

Suport presencial dels amics

I una bona forma física, és clar. De fet, uns mesos abans d’iniciar l’aventura ja feia cada quinze dies sortides a la muntanya (habitualment, cada mes surt un cap de setmana a fer una ruta). Quan era possible dormia a refugis. Va arribar als 2.800 metres, tot i que la normalitat era no baixar dels mil metres. Cal molta il·lusió i tenir confiança per fer en solitari aquest “viatge” per les muntanyes. No es va trobar pel camí gaires persones que fessin el mateix que ell. En qualsevol cas, el Xavier manifesta amb una gran satisfacció que el que més ha valorat de la seva aventura és el suport presencial rebut d’uns amics seus que de manera individual, el varen acompanyar. En contacte permanent amb ells pel mòbil, un amic -per exemple- es presentava a Benasque (Pirineu d’Osca) en autobús quan ell hi havia de ser, i després, al cap de 3 o 4 dies de fer camí junts, quan arribaven a un altre poble amb ruta de transport públic, l’amic el deixava i retornava. Això va ocórrer quatre vegades en altres punts de la ruta i amb uns altres amics protagonistes. Va ser un magnífic regal per al Xavier Company.