El recent anunci d’inversió milmilionària per a l’aeroport del Prat podria fer pensar que el camí de l’ampliació està cada cop més aplanat. Des de Brussel·les, però, la percepció s’allunya d’aquest escenari.

Així es dedueix de la resposta, feta pública recentment, que la comissionada sueca de Medi Ambient Jessika Roswall va donar -l’11 d’agost- a una qüestió plantejada -el 23 de juny- pel grup Verts/ALE; en concret, per l’eurodiputada Diana Giner, integrada en aquesta formació des d’Esquerra Republicana.

La diputada preguntava si -després de l’anunci d’ampliació pronunciat pel president Illa- la Comissió Europea havia rebut “alguna comunicació per part de la Generalitat sobre les mesures de compensació requerides o qualsevol altra consulta o informació sobre aquest projecte”.

Única reunió fins la data

Des de Brussel·les, Roswall respon que la reunió entre el Govern català, Aena i l’àrea de Medi Ambient de la Comissió Europea va tenir lloc el 2 de abril de 2025 “per debatre els nous plans de foment de l’aeroport de Barcelona”. 

Segons consta a l’acta d’aquella reunió, Nicola Notaro, cap de la unitat ENV2 de l’àrea ambiental europea, va recordar els representants d’Aena i de la Generalitat “la necessitat d’implementar les mesures necessàries per posar fi al cas d’infracció en curs -INFR(2020)4133-, que afeta a l’àrea de l’aeroport”. Després d’aquella trobada, no figura cap altra reunió ni comunicació entre autoritats espanyoles i europees.

L’eurodiputada catalana també va preguntar, en el mateix escrit de finals de juny, si la Comissió “considera que una ampliació que afecta directament a espais de la Xarxa Natura 2000 és compatible amb la legislació europea”.

Sense mullar-se més del necessari, la comissionada sueca de Medi Ambient respon: “Vista l’avaluació de les repercussions en l’indret, les autoritats nacionals competents només es declararan d’acord amb el pla després d’assegurar que no causarà perjudici a la integritat de la zona en qüestió”.

Porta oberta, porta tancada

En aquest punt, Roswall sí recorda que hi ha una porta mig oberta: “Si, a pesar de les conclusions negatives de l’avaluació de les repercussions, i davant la manca d’alternatives, s’hagués de realitzar un projecte per raons imperioses d’interès públic de primer ordre, incloses raons de tipus social o econòmic, s’han de prendre les mesures compensatòries que calgui per garantir que la coherència global de la [Xarxa] Natura 2000 quedi protegida”.

La porta es torna a tancar després de la tercera pregunta de la diputada d’Esquerra: “Si el projecte es formalitzés, quin procediment seguirà la Comissió per avaluar la seva conformitat amb el Dret de la Unió?”. La resposta de Roswall és taxant: “No s’ha dut a terme encara l’avaluació adequada i, per tant, no es poden prejutjar els seus resultats. Per avaluar qualsevol nou projecte, les autoritats competents [en referència a les espanyoles] han de completar l’execució de les mesures necessàries per posar fi a un procediment d’infracció en curs, relatiu a la protecció inadequada de la zona Natura 2000 Delta del Llobregat”.

“Europa ens mira amb lupa”

Tal i com recordava el vicepresident de l’organització ecologista Depana, José García, en una entrevista recent a DELTA, “les noves zones naturals que el Govern promet per compensar l’ampliació són insuficients; aquesta compensació ja estava pendent des de l’ampliació que es va fer el 2002”.  

Des de Depana recorden que una de les darreres exigències de la Comissió Europea a l’Estat va ser “la protecció de la platja i del litoral de Ca l’Arana”. “Aquesta protecció va ser aprovada l’any passat, i el litoral es va incloure a dins de la ZEPA [zona protegida d’aus] marina estatal. En pocs mesos, la Comissió va admetre aquesta inclusió, i això és una mostra que des d’Europa es miren amb lupa tot el que afecta la zona terrestre del delta”, apunten els ecologistes.