Si hi havia alguna alarma, almenys de portes cap a fora no havia sonat fins avui. Fa unes hores, La Vanguardia -fent-se ressò d’una informació d’EFE- publicava que Plastiverd, l’empresa que va reflotar el negoci de l’antiga La Seda, té previst tancar la seva activitat i extingir els contractes de les 90 persones que formen la plantilla. 

Segons les informacions, Plastiverd hauria justificat la seva decisió, en un comunicat als treballadors, per la “greu crisi del mercat europeu del plàstic”. La companyia va adquirir el 2014 la línia de producció del polímer PET, pràcticament revifant les cendres de la planta d’Artenius, l’últim vestigi de la llarga agonia del grup La Seda de Barcelona.  

Plastiverd és propietat de CL Grupo Industrial, un imperi que va començar fent fortuna amb la marca de bijuteria Cristian Lay i que ha acabat diversificant la seva activitat. Al darrere de CL hi ha la figura de Ricardo Leal, un empresari extremeny dels autoanomenats com “fet a si mateix”. A més de comptar amb la marca Cristian Lay, el seu grup industrial és propietari de Gas Extremadura, Institutos Energías Renovables o Alterna.

Pèrdues des de fa dos anys

Segons informa La Vanguardia, Plastiverd arrossega des del 2023 pèrdues de 25 milions d’euros. En un últim intent de supervivència, el grup CL hauria intentat vendre la planta a altres operadors interessats. L’operació, però, no ha fructificat i la fàbrica ha pres la decisió d’aturar l’activitat.

La Vanguardia afegeix que la companyia ha comunicat el compromís de recol·locar -en altres activitats del grup CL- els empleats amb possibilitat de mobilitat. Per als que no tinguin facilitat de desplaçar-s’hi, ha promès “programes de suport” per a la recerca d’altres feines.

En els darrers anys, segons expressa la companyia, Àsia, Egipte o Turquia han aconseguit col·locar el mateix producte a Europa a un preu fins i tot inferior al cost de fabricació espanyol. Aquesta forta competència, unida als costos energètics, haurien sigut desencadenants de la pèrdua de competitivitat de la fàbrica pratenca. 

Durant el seu primer quinquenni de vida, Plastiverd va ser notícia justament pel contrari; després de comprar les restes de La Seda, havia aconseguit donar beneficis “sense inventar res de nou amb el PET”, tal i com expressava a DELTA -l’octubre del 2018- Joan Itarte, sindicalista històric de la planta.  “El PET és una ‘commodity’: com més facis i més puguis col·locar al mercat, més rendible”, afegia. 

Revifada i caiguda

L’any 2014, Plastiverd era poc més que l’embrió d’una fàbrica històrica -Artenius, abans Catalana de Polímers, Terlenka, Enkalene... totes del Grup Seda- que en la darrera dècada s’havia anat enfonsant sense remei. Per la coberta d’aquell vaixell tocat de mort començaven a anar i venir acusacions dels accionistes minoritaris contra el consell directiu de La Seda, amb Rafael Español al capdavant. 

En síntesi, Español havia sigut l’artífex que va moure els fils per desviar 18 milions d’euros de la companyia simulant vendes i transports de PET a Turquia i Rússia (i elaborant-ne les corresponents factures falses). La justícia va dictar contra ell tres penes de presó de dos anys i mig. L’empresari les va esquivar pactant sumes econòmiques de sis xifres amb la Fiscalia.

En aquell context, els inversors oloraven la mort de La Seda i començaven a volar en cercle sobre el polígon on s’ubicava la planta de La Seda. És llavors quan apareixen els diners inesperats: els del grup Cristian Lay, amb Leal al capdavant. L’empresari extremeny compartia capital amb José Luis Morlanes -l’home que tocava tots els pals: empreses, política, la junta de l’Espanyol…- a Alterna, empresa d’energies renovables. 

Segons paraules del sindicalista esmentat, “Morlanes va ser clau a l’hora de convèncer Ricardo Leal perquè comprés les restes de La Seda”. El titular de Cristian Lay va fer una doble inversió: va desembutxacar 16,5 milions per IQA -la planta tarragonina del Grup Seda que el 2020 va patir una tràgica explosió mortal- i “només” 100.000 per Artenius, la planta pratenca que batejaria com Plastiverd -també va donar un parell d’ensurts en forma de flamarades- i que acaba d’anunciar el seu final.