El títol ja resulta atractiu però la posada en escena el dia 27 de gener a la seu social d’Amics d’El Prat, encara ho va ser més. La taula de la presentació estava formada per l’autor, la historiadora Mercè Renom, el president de la comunalitat Benviure, Óscar Rando, Felip Neri Gordi per part de l’entitat, i David Bonvehí, director general d’Economia Social i Solidària i del Cooperativisme de la Generalitat de Catalunya, encarregat de cloure l’acte.

La necessitat col·lectiva és el motor de la història pratenca

El Pau ens va agafar de la mà i ens va fer un passeig per la història del Prat. Ens defineix d’una manera clara i senzilla el que cal considerar com a béns comuns: “Són els recursos que una comunitat comparteix i gestiona de forma democràtica per satisfer una necessitat col·lectiva”.

Va posar -a més- l’èmfasi en què des de l’explotació de recursos del territori i l’espai natural, hem anat transitant al llarg dels segles -amb el treball com a essència- cap a la comunitat, la independència (segle XVI, amb la Parròquia deslligada ja de Sant Boi i Hospitalet) i la sobirania (Consell del Prat, 1689), per fer front als terratinents de la gran Barcelona.

L’aigua, element clau en la història del Prat

Des que Jaume Casanovas descobreix el 1893 l’aigua artesiana de l’aqüífer, es produeix una revolució en l’agricultura (passen a ser gairebé 4.000 les mujades de regadiu) i la indústria. I com a primera conseqüència d’això, l’augment de la població del nostre delta per les onades migratòries.

Hi ha més treball i el treball és vida. I -com deia el Pau- el lligam entre el territori, el treball, la comunitat i també la interacció amb el medi natural, esdevé cabdal per compartir els recursos naturals i progressar -igualment- en resoldre moltes necessitats a través dels béns comuns.

Els impostos són igualment béns comuns

Allò que aporta la ciutadania mitjançant els seus impostos cal considerar-ho com un bé comú. I el que fan els ajuntaments (els de segles enllà i els d’ara mateix) és gestionar els béns comuns. Tot i que és cert que moltes vegades calen negociacions intenses, pressions, defensa d’interessos i, així mateix, de competències.

David Bonvehí, el representant de la Generalitat que va cloure l’acte, no es va estar de mencionar conceptes com activisme, massa social, conscienciació, espais per compartir, xarxes socials, vinculació, integració... per fer-nos veure la importància de preservar els béns comuns com a eina indefugible de la cohesió social en una democràcia participativa.

Un gran llibre de Pau Rodríguez fruit d’un treball de recerca important amb la col·laboració d’unes quantes persones més. És una obra -130 pàgines- fàcil de llegir i que ens fa reflexionar sobre uns valors que van més enllà del relat històric, que també és bo que ens el vagin refrescant.  

El llibre ha estat editat i produït per Rúbrica Editorial, amb la col·laboració d’Amics d’El Prat, Gats (25 anys), Comunalitat Benviure, e/s Economia social, Generalitat de Catalunya, Departament d’Empresa i Treball.

“Tintablava” lliura un manuscrit a “Amics d’El Prat”

Per acabar l’acte, en Jesús García, president de “Tintablava”, va lliurar a Magda Ardiaca, presidenta d’”Amics d’El Prat”, un manuscrit de la sarsuela ”La cançó de l’Empordà” (de 1964), amb lletra de Fernando Casanovas Civit i música del mestre Jaume Ventura Tort, precisament els mateixos autors de la sardana “La Festa Major del Prat” (de 1945).