Actitud, positivisme, lluita i superació. Aquest son molts dels valors que conflueixen en la figura d’Agustí Farizo, més conegut com a Àlex, de 61 anys. Funcionari de presons de professió, el seu recorregut vital transcendeix de llarg l’àmbit laboral. Al llarg dels anys ha estat jugador de futbol, va treballar com fisioteràpia als seus primers anys laborals, va ser auxiliar de forense, exerceix com a comentarista i analista radiofònic dels partits de l’AE Prat al Prat Ràdio, participa activament com a model publicitari i ha acumulat més de tres dècades d’experiència com a àrbitre de futbol. Actualment, aquest personatge clarament polifacètic continua vinculat a l’esport xiulant partits a la Gipsy Kings League, tant a Barcelona com a Mallorca, demostrant que la passió pel futbol no entén d’edats ni de fronteres. Un camí vital que tampoc ha estat exempt d’obstacles; Farizo va haver de superar un càncer de fetge el 2012 i sotmetre’s posteriorment a una pròtesi total de maluc esquerre a conseqüència del tractament. Un recorregut vital intens i ple de superacions que avui esdevé el fil conductor d’aquesta conversa, on parlarem de tot això.

Com s’ho fa per trobar temps per a tot i compaginar-ho amb la seva feina?

A la meva feina treballo amb torns de tres dies seguits i després disposo de cinc dies de descans. Durant aquests tres dies faig dos torns llargs de 16 hores i un torn nocturn de 8 hores. Tinc una agenda mental molt clara: intento organitzar-me i adaptar el meu temps al que vull fer. És una qüestió d’organització al cent per cent, gestionant les meves hores de son.

La seva feina com a funcionari l’ha ajudat en la seva tasca com a àrbitre, o ha estat a l’inrevés?

La meva faceta com a àrbitre m’ha ajudat molt en la meva feina com a funcionari. M’ha permès desenvolupar l’empatia, posar-me en el lloc de l’altra persona i reflexionar sobre com m’agradaria que se m’adrecessin a mi. Gràcies a aquesta manera de fer, m’he guanyat el màxim respecte per part dels interns al llarg dels meus 25 anys de professió.

Aleshores, tota aquesta experiència és clau en la seva tasca com a àrbitre?

Sense cap dubte. Al camp parlo molt amb els jugadors i intento portar la situació al meu terreny. Una de les meves grans fortaleses era i és conèixer el nom de tots els jugadors, i això humanitza molt la relació i facilita el respecte mutu.

 I què em pot dir de la Gipsy Kings League?

(…)

Podeu llegir l’entrevista completa a l’edició de gener 2026 en paper del Periòdic Delta, als quioscos del Prat...