Nil Llop ja ha fet història i serà als Jocs Olímpics d’Hivern de Milano-Cortina 2026. El debut olímpic del pratenc tindrà lloc dissabte 14 de febrer, a les 17.00 h, al pavelló Fiera de Rho, escenari de la prova dels 500 metres de patinatge de velocitat sobre gel, que es retransmetrà en directe per TVE.

Amb aquesta participació, Llop es convertirà en un dels primers esportistes espanyols a competir en patinatge de velocitat sobre gel en uns Jocs Olímpics. Ho farà juntament amb el seu company, el navarrès Daniel Milagros, que ja ha tancat la seva participació amb una meritòria 27a posició en els 1.000 metres. El pamplonès va poder competir gràcies a la plaça que li va cedir el mateix Llop. El pratenc havia obtingut la classificació tant en els 500 com en els 1.000 metres a la Copa del Món de Calgary, però, de manera consensuada amb la Federació, va renunciar als 1.000 per centrar tots els esforços en la seva prova predilecta, els 500 metres.

Trajectòria internacional consolidada

La classificació olímpica no és fruit de la casualitat. Nil Llop fa anys que destaca en l’escena internacional. El 2020 va pujar al podi als Jocs Olímpics de la Joventut d’Hivern de Lausana, on va aconseguir la medalla de plata en els 500 metres i es va quedar a només 37 centèsimes d’una nova medalla en la prova per equips mixtos. Aquell resultat el va confirmar com una de les grans promeses del patinatge de velocitat.

Santiago Navarro, el precedent olímpic

Amb aquesta fita, Llop s’afegeix al destacat llistat d’esportistes olímpics i paralímpics del Prat, una nòmina tradicionalment vinculada a disciplines com la marxa atlètica, el taekwondo i la natació.

El primer pratenc a participar en uns Jocs Olímpics va ser el jugador de bàsquet Santiago Navarro, present a Roma 1960, on la selecció espanyola va finalitzar en catorzena posició. Aquell equip comptava amb figures destacades com Emiliano Rodríguez i Buscató, entre d’altres.

Anys més tard arribaria l’etapa daurada de la marxa atlètica, encapçalada per Jordi Llopart, medalla de plata als Jocs de Moscou 1980 i autor de la primera medalla olímpica de l’atletisme espanyol. El seu èxit va obrir una etapa d’especial protagonisme potablava, amb noms com Josep Marín, Manuel Alcalde o Daniel Plaza. Aquest últim va culminar la saga amb la medalla d’or —la primera d’aquest metall per a l’atletisme espanyol— després de rescabalar-se de la polèmica plata al Mundial de Pequín, que li va ser retirada poc després de creuar la meta.

Menció especial mereix Josep Marín, que va disputar quatre Jocs Olímpics com a atleta —l’últim a Barcelona 1992 amb 43 anys— i que va fregar el podi als 20 km de Seül 1988, quedant-se a només 20 segons del bronze. Posteriorment, també va participar en diverses cites olímpiques com a màxim responsable tècnic de la marxa espanyola.

En aquest capítol és imprescindible destacar la figura de Moisès Llopart, entrenador de referència i peça clau en l’impuls de la marxa atlètica tant en l’àmbit estatal com internacional, amb presència continuada als Jocs com a màxim responsable de la selecció espanyola.

Taekwondo i natació, altres referents olímpics

El taekwondo és l’altre esport amb segell potablava als Jocs. Tot i que en aquell moment era disciplina d’exhibició, el Prat va sumar dues medalles: la plata d’Àngela Naranjo “Chiqui” a Seül 1988 i l’or de José Santolaria a Barcelona 1992.

En natació, Sergio García va participar als Jocs de Pequín 2008, on va finalitzar sisè en la seva sèrie i 34è en la classificació general.

En l’àmbit tècnic, sobresurt la figura de Fran Martín, artífex d’un resultat històric per al taekwondo espanyol amb la consecució de tres medalles als Jocs Olímpics de Londres 2012.

També cal esmentar la regatista pratenca Sílvia Roca, membre de l’equip olímpic de vela, que es va quedar a les portes de participar als Jocs de Londres 2012 i Rio 2016 en la classe 49er FX.

El Prat, també molt present als Jocs Paralímpics

En l’àmbit paralímpic, la presència pratenca ha estat especialment rellevant. Joan Carles Castañé va obrir el camí als Jocs de Nova York 1984, iniciant una trajectòria que li reportaria un total de sis medalles. El seu llegat tindria continuïtat amb esportistes com la nedadora Raquel Saavedra (tres medalles), l’atleta Rubén Álvarez (quatre) o la jugadora de goalball Sara Luna (una).

Castañé també va exercir com a coordinador tècnic de l’equip de natació als Jocs de Sydney 2000 i Atenes 2004, i va ser una figura clau en la promoció de l’esport adaptat al municipi amb la creació del Club Esportiu FiS El Prat, del qual han sorgit diversos esportistes paralímpics, tant locals com d’altres municipis propers, com Jesús Collado o Irma Cuevas.

Finalment, cal recordar la participació d’Alfonso Martínez, jugador invident, i del porter Fernando Simón, guia visual, integrants de l’equip espanyol de futbol sala en els partits d’exhibició celebrats durant els Jocs de Barcelona 1992.