Veu la llum la recerca historiogràfica “Caciquisme al Prat de Llobregat (1874-1923)” de Pau Rodríguez Cabanach
El treball és fruit de la Beca Jaume Codina 2023. El llibre l’ha editat l’ajuntament en la seva Col·lecció de Textos Locals
Segons el diccionari de l’IEC, l’entrada “Cacic” diu: “Persona important d’un poble que exerceix una influència excessiva en assumptes polítics i administratius”. El jove historiador pratenc Pau Rodríguez Cabanach (que confessa que per a ell, l’empremta familiar li ha inculcat l’esforç i la justícia social com a formes d’entendre el món) ja fa un temps que ens va definir, d’una manera gairebé enciclopèdica i molt clara i pedagògica, que: “Tradicionalment, un cacic és aquella persona que mitjançant la seva influència i una teranyina de clienteles basteix un patronatge social -un cacicat- per tal d’extreure un rèdit polític, econòmic i social. Alhora, el cacic esdevé per a qualsevol sistema una eina per fomentar el control social, l’apatia política i l’explotació laboral, entre altres. Un exemple del segle XIX seria Jaume Casanovas Parellada, capaç de desinhibir la politització del Prat, però a la vegada, promoure el progrés agrícola”.
Aquesta publicació (edició en paper, 100 exemplars) d’història pratenca és extensa, molt ben documentada, molt ben estructurada, amb molt de detall i amb una tesi de treball basada en la interpretació per poder construir el relat històric. Ocupa només mig segle en el temps -del 1874 al 1923- quan coincideix a Espanya que el General Martínez Campos acaba amb la primera República i restaura la monarquia Borbònica (Alfons XII, Regència de Maria Cristina d’Habsburg i període constituent d’Alfons XIII).
La Restauració Borbònica al Prat
Val a dir que al Prat, la transformació agrícola i sociopolítica en aquest període no s’entén sense la participació del caciquisme local. Tot i que -com ens remarca el Pau- la figura del cacic va lligada inexcusablement al patronatge familiar, el clientelisme i la corrupció. En qualsevol cas, però, resultaria ser el mal menor en aquells moments. Perquè els cacics ofereixen treball i hi ha, per tant, una intercomunicació manifesta entre la política i l’economia; i ells, al cap i a la fi, controlen el mercat laboral i dirigeixen la vida política del poble.
Jaume Casanovas, empresari de la Bufera
Que la família Casanovas -indians, com altres pratencs- va anar a Cuba a fer les Amèriques està més que documentat. I Jaume Casanovas Parellada també hi va anar i, a més d’enriquir-se -alguns diuen que potser no sempre lícitament- s’hi va casar amb María Luisa de los Dolores Montero Kelly, filla de la burgesia de l’illa caribenya. Jaume Casanovas Parellada és la figura prototípica d’indià enriquit que fa la reinversió en el seu poble natal.
De tornada al Prat, la seva activitat empresarial va ser un revulsiu per al desenvolupament econòmic pratenc. Així resulta de l’adquisició de terres (es passa de masovers a la Colònia Casanovas), la implementació del model de producció agrícola capitalista al camp i, sobretot, del descobriment de l’aigua artesiana, l’any 1893. Extreta d’un pou artesià profund de l’aqüífer, aquesta aigua es troba a una pressió hidràulica prou significant per a obligar-la a pujar des del fons a la superfície. El seu descobriment va comportar una autèntica revolució sanitària (era apta per al consum humà) i socioeconòmica per al Prat i el delta del Llobregat, donat que es va passar del cultiu de secà a explotacions agrícoles de regadiu, amb la qual cosa es van captar moltes inversions de famílies benestants de Barcelona. I amb això... mecanització del camp, cultiu de vinyes i cereals, caça, ramaderia... riquesa, en definitiva.
Cal afegir que Jaume Casanovas Parellada va ser diputat provincial del 1898 al 1907 i vicepresident de la Diputació de Barcelona. Va ser també l’impulsor que les Germanes Carmelites s’establissin al Prat l’any 1906.
Classes dirigents i associacionisme
El treball de recerca històrica no s’està, per descomptat, d’analitzar les classes dirigents de l’època al poble (pagesia, terratinents, rectors, menestrals professions liberals) i del marcat associacionisme imperant (sales d’oci popular i burgès -Sala d’en Bou, la Moderna, l’Artesà- i corals i teatre popular). Sense deixar d’esmentar el mutualisme, les germandats, les coooperatives (com la Cambra Agrícola del Baix Llobregat) i el sindicalisme. I és veritat -deia el Pau- que els sindicats sí que van ser un vehicle de polarització i proletarització de la vida social i polític pratenca.
Apatia política i eleccions
El mateix sistema del cacicat promou -per interessos propis- la deixadesa de funcions, les coaccions, els monopolis, la corrupció urbanística i la prevaricació. A les eleccions municipals i provincials hi havia un enfrontament entre el republicanisme (cacics: Lerroux, Casanovas, Feu, Aguilera) i el catalanisme, fidel a la Lliga Regionalista i anticaciquistes, que va gaudir d’un nou suport amb la família Bertrand.
La lluita política més ferotge va tenir lloc el 1913, on es viu el pas dels dirigents de la política local a les dinàmiques de la modernitat, entesa aquesta ja com una lluita ideològica i partidista marcada per vinculacions supramunicipals (Aleix Aguilera, lerrouxista vs. Monés, regionalista); i, a més, en un context de transformació socioeconòmica amb un associacionisme polític local en ebullició.
Fons documental de la família Casanovas Malet
Aquest interessantíssim fons documental ha estat ingressat i integrat a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i és consultable per qualsevol persona que ho desitgi.
El llibre del Pau Rodríguez, també a Internet
Ja ho va informar així l’Anna Martín, tinenta d’alcaldia d’Educació i Cultura de l’Ajuntament del Prat, el dia de la presentació del llibre (19 de febrer del 2026, al Cèntric) quan va encetar i cloure l’acte. Podeu baixar-vos el llibre a: