La lluita sindical encetada per la plantilla de l’empresa química AkzoNobel (l’antiga Titanlux del polígon industrial Pratenc) contra la decisió presa al gener per part de la direcció d’aplicar un ERO a 120 llocs de treball, s’ha saldat amb un acord final acceptat pels afectats que redueix els acomiadaments a 101 persones i proposa indemnitzacions que superen els mínims legals actuals.

Després de nombroses mobilitzacions públiques i força presència a les xarxes socials del conflicte -per exemple, el ple municipal del Prat va aprovar una declaració institucional aprovada per unanimitat en la sessió de finals de gener- des del comitè lamenten no haver pogut fer més per aturar del tot la pretensió de la direcció de reduir tan dràsticament la plantilla actual, però afirmen en un darrer comunicat que “l’empresa s’ha mostrat totalment inamovible” en la decisió d’acomiadar personal.

La darrera proposta va arribar al comitè el passat 17 de febrer, pràcticament al final del termini legal estipulat actualment per a negociacions d’aquesta mena. En assemblea, la plantilla la va validar amb 93 vots a favor i 8 en contra. A més de reduir en una vintena les persones afectades, les indemnitzacions acordades són les equivalents a un acomiadament improcedent (45/33 dies per any treballat) amb l’afegitó d’un complement extra que consisteix en una quantitat fixa segons activitat i sense vinculació directa al salari, la qual cosa les situa en un total de 52/39 dies per any treballat, xifres per sobre del marc legal laboral. Segons el comitè, amb aquesta mesura “l’empresa es blinda davant de possibles demandes”.

La pressió ha sigut clau per arribar a un acord ‘in extremis’

La plantilla en lluita, liderada pel sindicat independent Co.Bas (antiga escissió de CCOO) amb experiència d’èxit en conflictes anteriors en aquesta mateixa planta, agraeix tot el suport recollit i no té cap dubte que sense tota la pressió realitzada no haguessin aconseguit aquest tipus de millores en la negociació, així com l’assessorament per part dels advocats del Col·lectiu Ronda. Entre altres acords aconseguits es troba el conveni especial que l’empresa haurà de pagar a un important nombre d’afectats que supera els 55 anys (la mitjana d’edat de la plantilla és de 50). També s’han ofert vuit llocs de treball en altres centres de la marca, tot i que perdent les condicions laborals actuals. A més, s’afegeix una clàusula de “blindatge” contra nous acomiadaments pels mateixos motius fins al juliol de 2028. 

Una legislació que va en contra de la força sindical

En el comunicat per part de la plantilla, el comitè lamenta que “les circumstàncies imposades des de la reforma laboral del 2012 han convertit la legislació en matèria d’acomiadaments en una arma perfecta que permet als empresaris sortir impunes de la destrucció de llocs de treball”. Una d’aquestes mesures legals que afecta, i molt, a la lluita sindical és la imposició d’haver de negociar en 30 dies un acord “amb la pressió que si no s’arriba a un pacte, les empreses tenen potestat per aplicar acomiadaments objectius de vint dies per any treballat i deixar-ho tot en mans de llargs processos judicials”. 

També afegeixen paraules crítiques amb el “desinterès” que han trobat per part de la Inspecció de Treball en la gestió del seu cas, així com amb les institucions públiques, “que permeten que empreses subvencionades amb diners públics i que compten amb beneficis extraordinaris segons els seus propis comptes puguin plantejar ERO’s per raons tècniques o productives”. Afirmen que tampoc ha ajudat l’actitud de la resta de plantilles d’AkzoNobel d’altres centres barcelonins per manca de solidaritat en les mobilitzacions i les tres jornades de vaga convocades amb molt d’èxit al centre pratenc.

Canvi productiu o deslocalització encoberta?

La versió oficial publicada per part de l’empresa és que pretén amb la mesura abandonar la producció de pintures sintètiques i les específiques per a fusta i metall per centrar-se en la producció de pintures amb base d’aigua. L’empresa hauria justificat la retallada al·legant que necessita automatitzar processos per duplicar la producció i convertir la planta del Prat en centre de referència a Europa. Des de la part treballadora esgrimeixen la contradicció d’una empresa amb beneficis milionaris i que aposta per aquesta planta que justifiqui una decisió com aquesta, interpretant-la com una clara “repressió sindical” i de tractar-se d’una “deslocalització encoberta” per traslladar aquesta producció a fàbriques d’altres països on les condicions laborals i salarials són més precàries, com per exemple a Polònia. 

AkzoNobel és una multinacional neerlandesa que va adquirir l’any 2020 la històrica companyia catalana Titan i recentment s’ha fusionat amb la nord-americana Axalta Coating Systems (també especialitzada en el negoci de les pintures). Compten amb 173 factories i 91 centres R+D, amb més de 47.000 llocs de treball.