Defensar la Ricarda i el Remolar-Filipines contra l’ampliació de l’aeroport no només costa temps i voluntat. A l’entitat ecologista DEPANA també li calen fons econòmics per seguir generant informes tècnics i (no menys important) bellugar-los pels despatxos de la Comissió Europea. 

Davant d’aquest context, l’entitat ha posat en marxa una campanya de donatius que busca implicar la ciutadania en un moment en què tant la Generalitat com Aena ja han començat a posar dates concretes (les més optimistes, cap al 2035) per a la foto del nou aeroport.

La campanya es manté activa a la plataforma de micromecenatge Goteo. Depana aspira a recaptar 21.000 euros per finançar informes, assessorament jurídic i possibles procediments administratius o judicials vinculats a la protecció dels espais naturals. A falta de dues setmanes per a la fi de la campanya, les aportacions rebudes voltaven els 9.500 euros.

Via jurídica

DEPANA considera que la via jurídica serà determinant en els pròxims anys. L’entitat ja va portar el cas del delta davant la Comissió Europea per denunciar possibles incompliments de les directives ambientals vinculades a l’anterior ampliació de l’aeroport. El procediment continua obert i podria arribar fins i tot al Tribunal de Justícia de la Unió Europea si Brussel·les considera insuficients les mesures adoptades pels governs espanyol i català per restaurar els espais afectats.

Els ecologistes defensen que abans de plantejar una nova ampliació cal completar les actuacions de restauració ambiental compromeses fa més de dues dècades. Diversos estudis científics apunten que el delta ha experimentat una regressió de la biodiversitat, especialment en les poblacions d’aus, i que part de les mesures compensatòries previstes després de l’ampliació de principis dels anys 2000 encara no s’han desplegat completament.

Des de DEPANA recorden que un dels espais que rebria més impacte directe de l’ampliació aeroportuària és la llacuna de La Ricarda, integrat dins la xarxa europea protegida Natura 2000. Al consens de les entitats ecologistes s’hi han unit repetidament veus autoritzades del món acadèmic com Joan Pino o Narcís Prat, que alerten de les conseqüències irreparables d’envair aquest entorn natural amb infraestructures.