L’Auditori del Cèntric Espai Cultural s’ha vestit de gala, un any més, per retre homenatge a l’esport pratenc. Aquesta tarda s’hi ha celebrat la 39a Nit de l’Esport, en què s’han reconegut els millors esportistes del Prat del 2025 i s’ha posat en valor la dedicació i el treball constant d’esportistes, tècnics, directius i famílies.

Pel que fa als guardonats, el palmarès ha estat molt repartit entre clubs i disciplines, amb la varietat com a nota predominant d’una vetllada amenitzada per l’actuació del grup de hip-hop pratenc “Las Nenas”, en la qual també s’ha posat un èmfasi especial en la campanya «La dona i l’esport».

Entre tots els premiats, destaquen les dues mencions especials: d’una banda, Juan José Barberà, campió del món de tennis en la categoria de majors de 85 anys; i, de l’altra, Nil Llop, 20è classificat en la prova dels 500 metres als Jocs Olímpics d’Hivern de Milà-Cortina 2026.

Com és habitual, durant la gala el Periòdic Delta ha fet entrega del Premi a la Millor Trajectòria Esportiva, que enguany arriba a la seva 35a edició. El guardó ha estat per a Ramon Ribas i Forgas, primer esportista pratenc a proclamar-se campió d’Espanya de marxa.

Ramon Ribas, el pioner que va portar la marxa del Prat a l’elit estatal, rep el 35è Premi Periòdic Delta a la Millor Trajectòria Esportiva.

Enguany, el Premi Periòdic Delta a la Millor Trajectòria Esportiva reconeix la figura de Ramon Ribas i Forgas (El Prat, 1946), el primer marxador que va situar el nom del Prat en el panorama estatal de la marxa. Després d’ell arribarien altres grans especialistes com Josep Marín, Jordi Llopart, Manuel Alcalde o Daniel Plaza, entre d’altres.

Ribas, enginyer tècnic industrial de professió, està casat i és pare de quatre fills: un noi i tres noies.

De la mà —com era habitual en aquella època— del mestre Moisès Llopart Aguilera, es va introduir en el món de l’atletisme, i especialment en la marxa atlètica, cap a l’any 1960. Ben aviat, encara molt jove, va començar a destacar en les categories inferiors com a integrant del Grupo Cultural Recreativo La Seda, club amb el qual s’imposava sovint en les competicions. “Els primers anys, Moisès em feia competir amb el nom d’un altre per qüestions d’edat”, recorda l’esportista.

La seva gran consagració arribaria el 20 de setembre de 1964, quan es va proclamar campió d’Espanya absolut dels 20 km a l’Estadi Vallehermoso de Madrid. Ho va aconseguir amb només 17 anys, tot i ser encara en edat júnior. “Aquell dia, després d’un examen a Vilanova, vaig agafar l’avió, vaig competir en els 20 km, vaig guanyar i vaig tornar”, evocava l’atleta recordant aquella jornada memorable.

Precisament, al llibre Vitipèdia, de Vicenç Tierra —director de Delta—, Ribas és definit com un autèntic “pioner”. L’afirmació és del tot encertada: el mateix Moisès Llopart va qualificar aquella victòria com una autèntica “bomba”. I no era per menys, ja que aquella fita va marcar l’inici de la gran tradició de marxadors pratencs.

Un any més tard, en la final del mateix campionat, quan estava a punt de revalidar el títol estatal en una prova que havia tornat a dominar, es va veure obligat a retirar-se a causa d’una lesió. El 1966, al Campionat d’Espanya, va aconseguir la quarta posició.

Al llarg de la seva trajectòria esportiva, Ribas no només va defensar els colors de La Seda, sinó que també va competir amb la Deportiva Santboiana i el RCD Espanyol. Durant aquells anys també va ingressar a la Blume (Centre d’Alt Rendiment), una decisió que, segons explicava ell mateix, no va agradar gaire al seu entrenador: “Quan vaig anar a estudiar a la Blume, Moisès es va enfadar una mica, perquè deixava de tenir-me sota la seva tutela. Moisès era molt Moisès”. Durant aquesta etapa va aprofitar per compaginar els entrenaments amb els estudis d’enginyeria.

A l’hora de comparar-se amb generacions posteriors de grans marxadors, com Marín o Llopart, Ribas considera que posseïa una tècnica molt sòlida. “Durant tota la meva carrera només vaig rebre un avís dels jutges”, explicava.

També va provar la distància llarga dels 50 km en dues ocasions: a València el 1966, on va aconseguir la quarta posició, i a Zarautz l’any següent, on va ser cinquè. La seva trajectòria es completa amb victòries en trofeus tan prestigiosos de l’època com el Pedro Sirvent de Barcelona, l’Enrique Villaplana de Manresa, el Trofeu Aurelio Pellín, el Trofeu Noticiero Universal o l’Enrique Badia, entre d’altres. Durant els seus anys de competició també va establir algunes de les millors marques estatals del moment.

Aquest han sigut el guanyadors i nominats de les diferents categories de la 39a Nit de l’Esport: