Josep Pérez Moya i Joan Camps relaten la militància en clandestinitat al franquisme
La xerrada tanca el cicle 'La dictadura quotidiana', organitzat per la regidoria de Memòria democràtica

Eliseo. Aquest era el nom amb què es coneixia el Josep Pérez Moya a les reunions que el seu partit, el PSUC, organitzava en clandestinitat durant la dictadura. “El meu amic i company Antoni Rodés es feia dir León, i era molt difícil canviar el nom fora i dins de les assemblees, però ho havíem de fer per seguretat, per preservar el nostre anonimat”. És una de les anècdotes que l’exregidor a l’Ajuntament del Prat i exdiputat al Congrés per ICV-Verds Josep Pérez Moya va explicar durant la taula rodona ‘Construir democràcia des de la clandestinitat. L’organització política contra el franquisme’, celebrada el passat 19 de març al Cèntric.
Moderada pel periodista d’El Prat Comunicació Víctor Asensio, la xerrada va comptar també amb el testimoni de Joan Camps, exportàveu d’ERC a l’Ajuntament del Prat i durant la seva joventut membre del PSAN -Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans-. La sessió va abordar com les forces polítiques progressistes s’organitzaven, des de la clandestinitat diària, per construir l’oposició al règim franquista.
Els inicis de la militància política
El pare de Joan Camps, de família pagesa, va subscriure’l a la revista ‘Cavall fort’, publicació en català “en un entorn on tot es feia en castellà, em va obrir un altre món, va ser un xoc de realitats”. L’any 1972, Camps va veure com la seva consciència política -nacionalista i d’esquerres- començava a despertar. “La meva militància va començar a l’any 1973. Jo estava fent COU i vaig considerar que s’havia de combatre el règim i que, per arribar a l’objectiu, calia estar organitzats”.
Pérez Moya va entrar al PSUC quan estava a la universitat, i l’organització de seguida li va encarregar treballar des del Prat. L’exportaveu d’ICV va explicar que l’entitat pratenca on més activitat política hi havia en aquells moments a la ciutat era l’Agrupació Cervantes, una associació cultural molt activa i a la que precisament pertanyia Joan Camps. Tots dos van coincidir a explicar que es treballava en els àmbits més propers, tractant d’influir en la societat a través de la creació de consciència als barris i les associacions de veïns.
La por a ser assenyalat durant la dictadura
“A casa no ho vaig dir però ho devien intuir- explicava Pérez Moya-. Un dia es va presentar la Guàrdia Civil demanant per mi i la meva mare es va espantar moltíssim. Tant, que va començar a cremar papers que va trobar a la meva habitació”. Joan Camps recordava les paraules que li deien els pares. “No t’emboliquis en política!”. “A més, en aquells anys tothom t’assenyalava si militaves. El Prat era un poble. Si et veien amb el Jordi Monés, que era el referent del PSAN, ja t’etiquetaven”.
Al PSAN –“érem més petits que el PSUC però molt actius”-, també existien controls de seguretat per evitar ser descoberts per la policia durant les reunions clandestines. “Fins i tot comptàvem amb un manual on s’explicava quin era el protocol”, recordava Joan Camps, que va destacar la col·laboració entre les que en aquell moment eren les úniques organitzacions polítiques en clandestinitat. “Tant PSAN com PSUC vam organitzar al Prat una castanyada per recollir diners per uns represaliats del franquisme”. Els convidats van recordar les vagues sindicals de 1973 i 1974 de La Seda i de La Papelera Española –“si hi havies participat, ja t’assenyalaven”, les càrregues policials o les caixes de resistència pels companys detinguts.
L’anhelada democràcia va arribar però no va ser la resposta a totes les seves aspiracions. “A la transició vam fer el que vam poder- va explicar Pérez Moya-. Teníem força per impulsar un estat federal amb uns valors més republicans? La correlació de forces sorgida de les eleccions van indicar que no, que no teníem aquesta força”. Però l’exdiputat va defensar l’actual sistema “perquè ens ha permès millorar i dignificar la vida de la gent”. “Un cop veus que durant la transició no hi ha una ruptura, o lluites des de la barricada o intentes influir des de les organitzacions i les Instituciones per accedir a espais de poder i fer política que ajudi la gent. I això vam fer”.

