L’Ajuntament ha anunciat que, “després d’un estudi exhaustiu, pot garantir” que les 14 treballadores que presten servei a la residència municipal d’avis Penedès, “seran reubicades en serveis municipals, aprofitant la seva experiència i talent en l’atenció a les persones”.

Segons detallen fonts municipals, les cuidadores seguiran treballant en serveis lligats a atenció de gent gran i persones amb necessitats, mentre que les cuineres seran recol·locades en equipaments municipals que necessitin els seus serveis, com per exemple la llar d’infants Sol Solet.

Relleu de residències

El neguit s’havia fet present entre el grup de treballadores a començaments d’any, quan es van assabentar que la històrica llar d’avis del carrer Penedès tancaria les portes tan bon punt comencés a funcionar la nova residència Josefa Puigpelat - la Teresina, a l’Eixample Sud de la ciutat. Segons el calendari previst, el nou centre podria començar a operar a finals de 2026.

“Aquesta residència, que serà una de les poques residències construïdes per un municipi a Catalunya, tindrà un control 100% públic i serà gestionada, mitjançant un model desmercantilitzat, per una entitat social reconeguda per la Generalitat en base a unes normes establertes per l’Ajuntament”, recorden des del consistori.

L’Ajuntament justifica el tancament de la vella residència perquè “ha quedat obsoleta i no permet acollir persones amb graus de dependència elevats (II i III)”. Actualment, la residència Penedès dona servei a una trentena de persones grans.

La polèmica pel tancament va ser portada al debat del ple municipal pel grup municipal del PP, el passat febrer. El consistori, en el marc de la discussió política, ha assegurat que estudiarà destinar l’edifici de la llar Penedès a la construcció de pisos de lloguer assequible.

Subrogació de plantilla jurídicament difícil

El personal afectat de la residència Penedès havia reclamat en un principi la seva recol·locació en la nova residència La Teresina, mitjançant el model de subrogació de personal aplicable quan una empresa agafa el relleu d’una altra en la prestació d’un servei. En aquest cas, però, la subrogació seria poc defensable des del punt de vista jurídic, ja que no es tracta d’una continuïtat del mateix servei. 

El nou centre, amb una gestió (acordada entre Ajuntament i Generalitat) a càrrec d’una entitat externa, respon a un model assistencial diferent amb més atenció a les grans dependències i, en alguns casos, un enfocament més sanitari. Per tant, legalment no existeix un traspàs directe d’un grup de treballadors (“unitat productiva”) entre empreses que presten estrictament el mateix servei, fet que eximiria la nova empresa de l’obligació de subrogar les plantilles existents.