Cal Pere Tarrida és la millor vermuteria de Catalunya de 2025, segons els Premis Vinari, que cada any reconeixen un establiment on el vermut “més que una beguda, és una convenció social i com a tal necessita beure’s en una ubicació de somni, amb bon servei, grans referències i una carta d’aperitius pensada per acompanyar la beguda”.

L’espai fundat l’any 1924 per Pere Tarrida i que ara gestionen els seus nets, Jofre i Jordina, va aconseguir, per votació popular, aquest reconeixement que no atorga un jurat especialitzat, sinó el públic. De les 10.000 persones que van emetre el seu vot, Cal Pere Tarrida en va rebre 4.555, un 45,6%del total. En segona posició va quedar Lo Racó del Vermutenc, a la Ràpita, que s’havia endut el primer premi en altres ocasions. En el seu cas, però, enguany s’emportava el 28% dels vots (2.798). Després, amb un total de 1.556 vots, és a dir, el 15,6% del total es va classificar Espai Artium  d’Artés. I finament, amb el 6,2% i el 5% dels vots respectivament queden, Calaix de Sastre, a Falset, i Vermuteria Major, a Tàrrega.  

Establiment centenari i santuari del vermut

Cal Pere Tarrida és un establiment ja centenari. Al 2024 van celebrar els 100 anys de la fundació de la taverna que va posar en marxa l’avi Pere. El seu laberíntic celler soterrat atresora infinitat d’ampolles de vins, caves i licors –algunes també centenàries– i amaga el secret d’un vermut que molts consideren inigualable.

El 2006 el Jofre i la Jordina Tarrida van prendre el control de l’espai després de la mort del seu pare i ells han estat els encarregats de donar-li una visió més moderna, sense perdre de vista tradició que els seus familiars van esforçar-se tant a aconseguir. Actualment, Cal Pere Tarrida és molt més que una taverna: és un santuari al Prat. El vermut amb anxoves, recepta original del 1924, continua sent el protagonista.

En una entrevista a Delta amb motiu del seu centenari, els germans Tarrida asseguraven que el seu vermut agrada tant perquè “és molt equilibrat. És dolç, però no massa, i al final té un cert regust amarg. I després, la bota on s’emmagatzema és important, perquè durant 80-90 anys ha anat conservant totes les mares. El vermut ens el produeixen fora, però seguint la fórmula original de l’avi, i tal i com arriba el posem a la bota, que és una tina de 12.500 litres. Llavors ja canvia completament i agafa el seu gust.” El secret és fer-lo sempre a base sempre és vi blanc. “Després fas una maceració de les herbes que vulguis, en funció del tast que vulguis aconseguir, es barreja amb el vi, es deixa reposar un temps i finalment es filtra. Ja tens el vermut. I no s’ha d’oblidar afegir alcohol, d’un màxim de 15 graus si legalment vols que es consideri vermut”, explicava Jofre a Delta.