El ple de setembre va aprovar -amb l’abstenció d’ERC i C’s- la tramitació del pla urbanístic Estació-Seda-Paperera, que transformarà la zona en un barri pioner en emissions zero, referent en transició energètica a Catalunya i arreu de l’Estat, i que donarà resposta a les necessitats d’habitatge digne i assequible, segons un comunicat de l’Ajuntament.

Aquesta resolució, que modifica el PGM, ha de continuar la seva tramitació i és obert a les aportacions de grups socials i polítics, que poden comportar canvis en aquesta proposta inicial.

Aquest primer pas, activarà les actuacions que canviaran una fisonomia urbana i industrial que va marcar una llarga època, pròspera socialment i econòmicament per a la nostra comunitat. De fet, l’estructura de les fàbriques van desaparèixer ja fa temps, però l’espai on eren, convertit en dos grans solars degradats, encara hi és i, d’alguna manera, les indústries continuen sent-hi presents en l’imaginari col·lectiu de les persones que les van gaudir i patir.

És només qüestió de temps, perquè una vegada urbanitzat l’espai amb generoses zones verdes i amples carrers, desapareixerà l’evidència física d’una mena de fantasma del passat al qual li costa marxar. Potser la xemeneia de La Seda es quedi com a testimoni i element decoratiu d’altres temps.

Per altra banda, la intervenció en aquell indret recuperarà edificis històrics -que falta ens fa conservar patrimoni-com l’emblemàtic edifici de les oficines de la Paperera (1917), ocupat des de fa mesos per grups marginals i del que es desconeix l’estat de l’interior, i l’escola (1877) d’ensenyança primària per als fills (que no filles) dels seus treballadors.

Semblaria que les compensacions acordades cobreixen les expectatives del veïnat (tant de bo sigui així), que s’ha vist obligat a deixar la llar on ha viscut -i potser també nascut- des de fa més de tres quarts de segle, i que segurament té per a ells un cost sentimental i emocional impagable.

Un vell barri, uns carrers, que seran enderrocats per aixecar-ne un altre actualitzat i sostenible ecològicament, que és el que demana l’emergència climàtica.

Ecologia, sostenibilitat... Qui ens ho havia de dir fa uns anys, quan aquest sector era en plena activitat productiva!

* 'Carta del director' publicada al número 489 del periòdic 'Delta' (setembre-octubre 2022)