Viatjar a Turquia és traslladar-se a un país diferent amb una cultura mil·lenària i una altra societat, però també et permet viure unes experiències inoblidables. La capital, Estambul és una meravella per la seva situació al costat de l’estret del Bòsfor que connecta els mars de Màrmara i Negre, però també per les seves mesquites, la més important la Blava, i també Santa Sofia, que sembla una mesquita, fou una catedral ortodoxa i avui és uns dels edificis més importants i visitats d’Estambul.

Això no obstant, l’activitat que més fan les persones que visiten Turquia és anar a la Capadòcia, un indret famós per les seves peculiars formacions rocoses i geològiques, degudes a l’erosió dels rius i el vent. És un paisatge únic. Especialment curiosos són uns pinacles que en diuen les xemeneies de les fades (darrere meu a la foto). Aquestes i d’altres raons són les que fan que la Capadòcia sigui un dels millors llocs del món per on sobrevolen més globus aerostàtics cada dia.

I és clar, jo no podia marxar de la Capadòcia sense provar l’experiència. Per a mi va ser sensacional malgrat que té el seu risc perquè fa uns dies, dues dones de Lloret hi van perdre la vida per un cop de vent que va provocar la caiguda del globus en què viatjaven. És veritat que té risc, però he de dir que a mi em va encantar l’experiència de llevar-me a l’albada, escoltar les precaucions i aixecar el vol. El silenci total t’aclapara mentre admires les formacions geològiques, especialment rocoses, les esglésies foradades construïdes en coves dins la pedra o les ciutats soterrànies on s’amagaven els primers cristians. Ara bé, sí que hi ha risc perquè en aterrar, el globus on jo anava va bolcar, però com que ja estàvem raspant el terra ningú ens vam fer mal.

Si es va a Turquia, també s’ha d’assistir a unes danses que en diuen Derviches, una de les tradicions turques més arrelades. Veure  les persones (Derviches) vestits amb una mena de capa i rodant sobre si mateixos com una baldufa, sense parar, mentre se sent una música hipnòtica que et fa venir somnolència, és genial. Surts amb un relaxament especial i com si tu mateixa també haguessis rodat sense parar. És un espectacle insòlit!

* 'Una pratenca pel món' publicada al número 491 del periòdic 'Delta' (novembre-desembre 2022)