Els focs d’aquest estiu han destruït boscos i paratges a tot el món, fins i tot els del parc nacional de les Sequoies Gegants a Yosemite (Califòrnia EUA). Recordo la impressió que em van causar aquells arbres mil·lenaris, de més de cent metres d›alçada i unes soques que per abraçar-les, es necessitaven diverses persones.

Són els arbres més alts que hi ha a la terra i  els més antics poden arribar als tres mil anys. Hi ha boscos de sequoies a altres indrets del món, però és a la costa de Califòrnia on n’hi ha més i són més gegants. El parc està ubicat al sud de Sierra Nevada (no té res a veure amb la serralada andalusa) als Estats Units i l’arbre més famós és el General Sherman, la sequoia més voluminosa del món. La seva espectacularitat crida l’atenció perquè té 84 metres d’alçada i onze metres de diàmetre.

El Sequoia National Parc es va crear l’any 1890, té una extensió de 1.789 quilòmetres quadrats i va ser el tercer que es va fundar després del parc nacional de Yellowstone, que enguany ha desaparegut a causa dels incendis. Durant el recorregut pel Sequoia National Park et trobes cartells que avisen de la presència d’ossos i d’altres animals com els cérvols, que els veus de molt lluny i no se t’acosten. Això no deixa de ser un perill però al mateix temps una emoció de veure’ls tan a prop entre les soques de les sequoies.

Dins del parc hi ha la cova subterrània Crystal Cave, que té unes impressionants formacions rocoses i també el Moro Rock, una cúpula de granit que et permet admirar unes vistes panoràmiques del parc. Molt a prop d’aquell indret hi ha una sequoia espectacular, que li deien l’arbre túnel, perquè el tronc és foradat i pel mig hi passa una carretera.

El lloc em va agradar molt, però cal dir que quan hi vaig anar li mancava una mica de manteniment i control perquè en els camins on hi havia les sequoies també es veien arbres parcialment o totalment secs, als bancs del costat dels senders per on passen els visitants hi havia grafitis i alguna soca d’arbre amb noms i frases tallats amb ganivets. Malgrat tot, ara el més preocupant són les zones devastades pels incendis, que trigaran milers d’anys en regenerar-se. Una llàstima!

* 'Una pratenca pel món' publicada al número 489 del periòdic 'Delta' (setembre-octubre 2022)