Ple estiu, s’està fent fosc per moments... igual et trobes a la terrassa de casa teva, en una plaça mig deserta, o potser amb l’horitzó al fons, on el paisatge s’uneix amb el mar. Aquesta nit serà una nit amb quietud, no massa calorosa...

Sobretot assossec, tot i que sigui només per una estona. Pots anestesiar els sentits i  quedar-te solament amb allò que la ment i l’esperit són capaços de treure. I al cap d’uns dies d’anar-t’hi posant, arribes a confeccionar un petit diccionari. Veiem- ho, si no:

Amabilitat: abans que tenir raó, cal ser amable i compatir-ho, encara que per a alguns voltors o jutges de tertúlia resulti ser una cosa menor.

Barra lliure: allò que creiem que ens pertany a tots.

Clàssics: ho són perquè connecten sempre amb la nostra sensibilitat.

Claus musicals: són com  les nostres decisions, que a l’inici de cada història o “pentagrama”, ens marquen el compàs de la  música escrita o de les experiències viscudes (desmais, silencis i alteracions inclosos).

Compartir: gaudir conjuntament d’alguna cosa.

Confiança: en una relació  bidireccional, ésser un mateix.

Dieta: una manera de menjar però, sobretot, una forma de viure amb una condició equilibrada.

Escoltar: exercici que  moltes vegades avui dia hem perdut, perquè oïm molt més que no pas escoltem.

Esforç: acte de voluntat per aconseguir  millorar la vida pròpia i l’aliena.

Expectativa: allò que donem per fet que passarà però que de vegades no passa i provoca un terrabastall.

Idoneïtat: una manera com una altra de seleccionar.

Il·lusió: amb ella, el nostre cervell vol fer present el que ara mateix és només futur i horitzó.

Immediatesa: defugir el passat i témer el futur.

Lifting: no pot fer desaparèixer, però, les arrugues de l’ànima.

Ment: “És com un paracaigudes,  només funciona si està oberta (Einstein)”.

Oci atent: “Els esforços de la batalla es compaginen amb la contemplació de la natura o l’educació i el cultiu de l’esperit (Góngora)”.

Poesia: és per trobar-se, no per amagar-se.

Política: l’art del pacte.

Salut: allò que només valores quan ho perds.

Els diccionaris de la guerra els haurien de corregir els que tornen de les trinxeres, les vídues, els orfes,
els metges i els poetes

Spinning: en l’apartat comunicatiu, el que diuen els gurus d’un partit polític quan, per exemple, perden uns eleccions incontestablement; ho justifiquen en base a què s’ha produït  una variació de la percepció -per part dels votants- de tot el que ells havien explicat a bastament.

Temprança: “Juntament amb el treball, són els veritables metges de l’home (J.J. Rousseau)”.

Teràpia emocional: visió lluminosa de pau i calma en temps de guerres i pandèmies (per exemple, allò que feia, de tant en tant, un jutge del Tribunal de la Haia en anar a contemplar pintures de Vermeer al Museu Mauritshuis, que tenia a prop).

Whatsapp: extraordinari invent que entre d’altres coses, indubtablement  molt bones, serveix també per evitar veure’t amb qui no et vols veure.

Deixo per al final una paraula que no m’ha brollat a mi a l’hora de confeccionar aquest petit glossari, sinó  que l’he llegida i que s’està fent “trending topic” arreu: l’ultracrepidarianisme (etimologia: del llatí “ultra”= més enllà” + del grec “crepidarius”= sabater), atribut per als que es creuen savis en tot... altius, arrogants, narcisistes, exhibicionistes, presumptuosos... La saviesa popular ja té el seu aforisme ben clar: “Zapatero, a tus zapatos”.

Tot i que parlant de diccionaris com a qüestió global, la reflexió del novel·lista austríac Arthur Schnitzler (1862- 1921) és inigualable: “Els diccionaris de la guerra els han fet els diplomàtics, els militars i els governants. L’haurien de corregir els que tornen de les trinxeres, les vídues, els orfes, els metges i els poetes”.

* 'Arc de Sant Martí' publicat al número 489 del periòdic 'Delta' (setembre-octubre 2022)