La norma de conducta de la societat actual com a model per viure els avatars de la quotidianitat, no és pas la resignació. I això de ben segur que és bo emocionalment per poder mirar més enllà  de l’horitzó. Eslògans institucionals i aforismes així ens ho fan veure tot i, de vegades, de manera contraposada. I si no, aquí tenim una petita  mostra: “Ara és demà”// “A quien madruga, Dios le ayuda”// “No por mucho madrugar amanece más temprano”// “Corre més el que piula que el que xiula”. És com si mantinguéssim una contesa permanent entre l’ahir (que el volem  conservar a la memòria però sense que ens condicioni) i l’avui, que desitgem que sigui ja demà passat.

El vocable “anticipar” ens el trobem l’any 1444 i volia dir “arribar abans”, “avançar-se”, sempre en comparació amb algú. Per la seva banda, el mot “anticipació” és del 1495 i s’usava per expressar que es posseïa un coneixement anticipat d’algun fet o esdeveniment (ara en diríem informació  privilegiada) o també que es tenia alguna idea preconcebuda sobre alguna cosa. L’any 1870 apareix  ja anticipar com a manifestació de “filtrar notícies”, de cobrar abans de finalitzar la feina i, per tant, al  mateix temps, de prendre la davantera.

La globalització econòmica i la instantaneïtat de les xarxes socials d’avui en dia afavoreixen el desig de jugar sempre amb les cartes marcades. Els algoritmes són utilitzats pels més poderosos en cada àmbit justament per saber fins i tot abans que nosaltres mateixos, quins són els nostres gustos i les nostres tendències, precisament per aconseguir el màxim de beneficis i prevalences socials.

Els assalariats i els pensionistes moltes vegades han d’anar a les seves entitats bancàries (si les poden trobar encara, és clar) perquè els anticipin un tros del que al cap d’uns dies o setmanes han de percebre. Per la seva banda, el qui paga vol fer-ho més enllà del temps en què ha rebut la contraprestació. I el qui compra vol pagar al cap d’uns mesos. I el qui ven vol cobrar fins i tot abans de lliurar la mercaderia o el servei. És, en conclusió, un conflicte permanent d’interessos o actituds que sempre beneficiaran als més grans i a aquells que et fan pagar un peatge financer per obtenir els teus desitjos o, en el cas d’empreses petites, unes flagrants necessitats.

La globalització econòmica i la instantaneïtat de les xarxes socials d’avui dia afavoreixen  el desig de jugar sempre amb les cartes marcades

En la vessant política passa tres quarts del mateix, doncs quan és temps d’eleccions, s’exhibeix el que s’ha aconseguit o es predica el que es farà per confrontar-ho amb els contrincants que han ostentat el poder fins llavors. Els  moviments populars i juvenils -detectables arreu-  fan saber a la classe política el seu desig d’anticipar uns beneficis socials enfront de les classes dominants i els seus marcats interessos corporativistes, que els volen alentir.

Al final, però, això d’anticipar no sempre és negatiu o costós mentre tinguem fermesa al cos, ens aflori eminència a la ment i l’ànima destil·li prudència... Tot amb una mica de dosi -la justa i necessària- de  provocació  com a bandera. És a dir, que no cal enlluernar-se amb tot el que ens volen vendre ni estar sempre descontent amb tot allò que experimentem. Fins i tot els astròlegs actuals ens manifesten que els astres inclinen però no obliguen. Per tant, res de futurofòbia...

Una frase de Felip Stanhope de Chesterfield (1694- 1773) potser ens pot acabar de centrar la drecera, mal que sigui en nivells de mínims: “Sigueu més savis que els demés, si podeu; però no ho digueu”.

* 'Arc de Sant Martí' publicat al número 491 del periòdic 'Delta' (novembre-desembre 2022)