Fa uns dies s’ha conegut la mort de Hebe Bonafini, als vuitanta-tres anys. Fou la fundadora de l’Associació “Madres de la Plaza de Mayo”, un moviment de mares i àvies, que angoixades per la desaparició dels seus fills i nets durant la dictadura militar d’Argentina (1976-1983), encara van cada dijous a Buenos Aires per intentar trobar els seus familiars desapareguts durant la dictadura.

Quan vaig arribar a Buenos Aires, un dels llocs on volia anar era a veure la famosa “Casa Rosada”, seu del govern argentí, i em vaig trobar amb unes dones amb mocador al cap i una pancarta que deia Madres de la Plaza de Mayo. La cap més visible d’aquest moviment va ser Hebe de Bonafini, que va patir la mort dels seus tres fills -l’any 1977- quan policies vestits de paisà van entrar a casa seva i se’ls van endur detinguts. Mai més no els va tornar a veure. Fins aquells dies, Hebe era una dona normal, però angoixada per la situació va començar a recórrer els quilòmetres que separaven casa seva de la capital argentina per manifestar-se davant la seu del Govern argentí.

Com que no era l’única en aquella situació, centenars de mares i àvies del país van seguir l’exemple i també anaven cada dijous amb una pancarta a Buenos Aires per intentar trobar els seus fills i nets. Aquell moviment va iniciar la primera marxa davant la Casa Rosada en repudi del Govern argentí. La situació va impulsar Hebe de Bonafini a encapçalar l’associació “Madres de la Plaza de Mayo”, no sols per a trobar els seus fills sinó també per fer ostensible els  milers de mares i pares de tot el país que havien denunciat la desaparició dels seus familiars.

Ella sempre manifestava que voldria ser recordada com una mare que va lluitar no solament pels seus fills, sinó per tots els ciutadans i ciutadanes d’aquell país. Les dones d’aquest moviment continuen manifestant-se tots els dijous de l’any amb la seva pancarta davant la Casa Rosada (a la foto es veu amb una bastida).

El llegat d’Hebe de Bonafini al Front de “Madres de la Plaza de Mayo” és importantíssim. L’Associació té un institut universitari propi, una emissora de ràdio i administra un centre cultural.

* 'Una pratenca pel món' publicada al número 492 del periòdic 'Delta' (desembre 2022-gener 2023)