Fa cinc anys que ens va deixar. Semblaria com si fos ahir o, potser, amb l’activitat frenètica que duem avui dia, com si hagués passat una eternitat. Però les persones amigues d’ànima deixen petjades i les recordes sovint, especialment quan ara hi ha temàtiques plantejades a la societat que saps que a ella la preocuparien de debò; com per exemple, la situació  actual de la llengua catalana, que precisa d’una acció política i social imminent que uneixi per sostenir abans que no pas divideixi per enfonsar.

Diplomada de Mestre de Català per la Universitat de Barcelona (1979), llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1980) i havent passat també el Curs d’Aptitud Pedagògica expedit per l’ ICE de la Universitat de Barcelona (1980). Havia  estat professora de llengua catalana a l’escola pública del Prat, als cursos de català per a adults i a l’Escola Universitària del Professorat d’ EGB.

Tot i que ocupava el càrrec de Directora del Centre de Normalització Lingüística  del Prat de Llobregat, crec que en ella era tot compacte, més un esperit vivencial i de compromís que no solament un atresorament de titulacions. Resulta, a més, que això era el nucli essencial de la seva vida quotidiana i la seva implicació en la qüestió de la llengua com a essència de la relació. Per a ella, el foment de la llengua, del català, era (és) un procés estratègic i de transformació social.
Fou comissària de l’exposició “20 anys junts pel català”, que varen organitzar el Consorci per a la Normalització Lingüística i la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya el desembre del 2008.

Per a ella, el foment de la llengua, el català, era (és) un procés estratègic i de transformació social

L’Alícia va fer de la importància de la comunicació en la diversitat un baluard que cal mantenir per potenciar la cohesió social i el multilingüisme. Per a ella, però, per damunt de tot, la gestió del català com a eina de convivència i igualment com a factor de pervivència cultural i històrica, és especialment bàsica i indispensable.
Va publicar: -Assaig històric dels locals i les agrupacions teatrals del Prat de Llobregat (1853-1963), publicat a la XXV Assemblea intercomarcal d’Estudiosos (editat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat l’any 1980); -Carrers amb cognom -amb d’altres autors- (editat per l’Ajuntament del Prat de Llobregat l’any 1985); -El cant coral al Prat (Rúbrica Editorial, 1986); -Jaume Codina o la història del país petit, dins de “Miscel·lània d’ homenatge a Jaume Codina” (editat per l’Ajuntament del Prat i Columna Edicions el 1994).

Disposada a ajudar-te en qualsevol moment, persona oberta, molt oberta, que et contagiava optimisme, alegria, ganes de confeccionar projectes amb els quals obtinguessis un fruit en l’horitzó proper però també  a mitjà termini. Aquí a la terra, a la seva terra i a la nostra també, la del Delta, la del Prat, l’Alícia -al meu parer- abraçava dos CELS: per una banda, el cel de la Cultura, l’Educació i la Llengua; per una altra, el de la Cohesió, l’Ensenyament i la Llibertat.

No en tingueu cap dubte que la membrança és aquell paradís d’on mai ningú no ens podrà fer fora. Recordarem sempre l’Alícia. Moltes gràcies, Alícia!!!

* 'Arc de Sant Martí' publicat al número 494 del periòdic 'Delta' (febrer 2023)