Fins al 21 de febrer Venècia (Itàlia) està celebrant els seus carnavals, que són uns dels més importants i multitudinaris del món. Durant aquests dies, la plaça de Sant Marc s›omple de gom a gom de gent disfressada que surt a passejar i a fer-se fotos en les múltiples desfilades organitzades i improvisades que hi ha. Em va sorprendre la facilitat amb què les disfresses «s’hi posen bé” perquè puguis fer-te una foto amb elles. La seva espectacularitat fa que milers de persones de tot el món hi vagin aquests dies per veure les disfresses i també per barrejar-se amb la gent o perdre›s pels espectaculars carrerons d›aquesta ciutat «màgica».

La majoria de les disfresses són d’època, del segle XVII, i passejar-se entre elles per al bell mig de la plaça de Sant Marc és tota una joia... semblen sortides d’un quadre. Jo primer em sentia cohibida d’acostar-me i fer-me una foto amb alguna d’aquelles persones tan ben “vestides”, però de mica en mica elles mateixes se t’apropen i et faciliten la instantània.

Em van explicar que durant aquests dies de carnaval, s’organitzen moltes festes privades, però a les que no s’hi pot accedir (o és molt difícil) sense invitació. No cal dir que jo no hi vaig poder anar. El que sí que tothom pot veure és un dels actes importants del Carnaval: “El vol de l’àngel”. Abans, aquest vol es feia amb un colom de metall, però ara la que “llisca” és una persona disfressada i, això sí, porta ales i va subjecte amb un cable metàl·lic que la desplaça des del campanar de Sant Marc fins al centre de la plaça. Em van dir que se l’anomenava el vol de l’àngel perquè tradicionalment aquella persona anava vestida de blanc.

Venècia, però, és una preciositat durant tot l’any: navegar amb góndola o vaporetto pels seus canals, entrar a la basílica de Sant Marc o al Pont de Rialto, anar al Palau Ducal, pujar al “campanile”, un antic campanar des d’on és pet veure tota Venècia, o també caminar pels seus carrerons i veure les petites casetes envoltades d’aigua dels petits canals... Tot plegat és  un autèntic luxe al qual hi afegeixo menjar-se una pizza italiana  -de les de veritat- amb les vores ben gruixudes.

* 'Una pratenca pel món' publicada al número 494 del periòdic 'Delta' (febrer 2023)