El parc nacional de Canaima (Veneçuela) és un dels més grans del Món. Té 30.000 quilòmetres quadrats i s’estén fins a la frontera amb Guyana i Brasil. Declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, és el quinzè parc nacional més gran del Món. Les seves escarpades muntanyes i els seus altiplans són espectaculars, amb unes caigudes d’aigua úniques. En aquest parc hi ha la cascada més alta del Món “El salt de l’Àngel”, de 1.283 metres, que solament es pot veure des de l’avió.

En aquest mateix parc també hi ha el Salt del “Sapo”, en el riu Carrao. Aquesta “cascada” és impressionant. Amb un vaixell vam travessar el llac de Canaima i vam arribar a prop de la caiguda d’aigua del Sapo, que és un espectacle amb tota la seva plenitud. Des d’aquest punt, per uns fangosos camins ens vam apropar al Salt del Sapo, que suposo que té aquest nom per la quantitat de granotes i gripaus que hi ha. Passar a peu per dins de la caiguda de l’aigua és impressionant, però encara ho són més les formigues “bala” com els nadius les denominen. També els hi diuen de vint-i-quatre hores, perquè si et piquen et passes vint-i-quatre hores amb un dolor considerable, semblant -deien- a una ferida de bala. Jo no vaig poder comprovar-ho perquè afortunadament mai ningú no m’ha disparat cap tret.

Damunt d’aquest camí hi ha una cova que era el refugi de la persona que va descobrir aquell pas per dins de la cascada i el va condicionar per poder-hi passar. Em van explicar que un dia en passar amb la seva barca, se li va parar el motor i el corrent de l’aigua el va arrossegar amb tan mala fortuna que es va precipitar pel salt del Sapo, lloc que ell mateix havia descobert i al que l’hi havia posat el nom.

Abans de passar per dins de la cascada hi ha uns cartells que recomanen endur-se una bossa de plàstic per posar-hi la càmera de fotos i la documentació personal. T’has de quedar amb banyador i sabates que no rellisquin perquè el terra és fangós i perillós. Hi ha trams que el soroll i l’aigua t’impedeixen obrir els ulls i veure per on camines. Un cop has aconseguit travessar-lo de costat a costat, es pot veure el Salt amb tota plenitud. Els seus seixanta metres d’alçada i més d’un centenar d’amplada són un espectacle de primer ordre. No és com el salt de l’Àngel, però resulta ser molt més espectacular per la seva proximitat, ja que el pots tocar, passar-hi per dins i si ets molt valent o valenta, banyar-t’hi.

* 'Una pratenca pel món' publicada al número 495 del periòdic 'Delta' (març 2023)