A Lluís Moreno Lasalle, president de la comissió de la patronal Foment del Treball dedicada a estudiar les possibilitats d’ampliació de l’aeroport, no li agrada parlar de “les solucions favorites de Foment”, enfocament que ell considera predominant als mitjans de comunicació. 

Ho remarca en una entrevista concedida a DELTA, que veurà la llum en la propera edició en paper, i en la qual Moreno justifica amb arguments -entre d’altres- d’operativitat logística i agilitat en el trànsit de passatgers la necessitat d’ampliar la instal·lació. 

Però bona part del seu discurs també incideix en la necessitat de regenerar els espais naturals que envolten l’aeroport. En aquest sentit, Moreno llença un subtil retret a Aena (gestor dels aeroports estatals) i destaca la necessitat de crear noves zones humides abans de començar l’ampliació aeroportuària: “No té sentit pensar que Europa et deixarà fer actuacions allà quan vens d’incomplir una sèrie de coses [en referència als incompliments de la declaració d’impacte ambiental de l’última ampliació aeroportuària]. Ara bé, si li ensenyem a Europa que primer fem les mesures de compensació i després ja demanem l’ampliació, veurien que ara ens ho prenem seriosament”.

“Moltes coses en quatre anys”

Moreno argumenta: “S’ha de fer abans perquè, fins el 2027, Aena no podrà presentar cap altre projecte ni inversió per a l’ampliació. En quatre anys es poden fer moltes coses”. I concreta: “S’ha de regenerar la zona de filtratge del Llobregat, que s’ha abandonat greument. Aquesta regeneració realimentaria Cal Tet. A Aena li proposem expropiar l’espai entre la Ricarda i Cal Tet i crear allà una nova zona humida. Li proposem que protegeixi la Ricarda, la Casa Gomis, les petites llacunes del vell camp de golf i que a més, en un actual espai agrari de Viladecans, creï més llacunes. Aquest sistema aniria interconnectat i alimentat des del Llobregat fins a Gavà Mar. Suposaria el renaixement de tota la natura, com es va fer als aiguamolls de l’Empordà o al Delta de l’Ebre”.

Un nou canal entre el Llobregat i el Remolar

Moreno fa referència al projecte del biòleg Josep Lascurain que dibuixa -segons mostra el document de propostes de Foment- un canal de connexió entre el riu Llobregat i les proximitats de la riera de Sant Climent, a Viladecans. El canal discorreria en paral·lel a la platja del Prat, travessant els terrenys de l’antic camp de golf. 

Per al president de la comissió de Foment, el cost econòmic del nou espai natural no representaria cap inversió extraordinària: “Aena ho podria fer molt fàcilment carregant 10 cèntims d’euro per bitllet d’avió. Un bitllet costa uns 300 euros. Amb 10 cèntims per 55 milions de bitllets tens una dotació de 5 milions d’euros. Amb això pots fer meravelles: puc posar guardes forestals, experts controlant la biodiversitat… I no es fa perquè ningú ha tirat amb ganes de fer-ho”. 

“L’ampliació de l’aeroport és l’oportunitat de fer un bé per al medi ambient al delta del Llobregat; si tens previsió i capacitat operativa de guanyar més diners, també pots posar més diners damunt la taula. Què són 5 o 10 milions d’euros, quan Aena ja ha estat disposada a gastar-ne 2.000?”, conclou Moreno.

Les tesis “recreacionistes” d’un nou espai natural, defensades per biòlegs com Lascurain, xoquen frontalment contra les tesis del catedràtic Joan Pino, que a les pàgines de DELTA va argumentar que l’ecosistema de la Ricarda era irreproduïble en cap altre indret.

“Les aus no són tontes”

El representant de Foment vaticina: “Si no es fa res, la història ja ens diu el que passarà: que la Ricarda i Cal Tet seguiran sent llacunes mortes d’aquí a poc”. I dona més valor a l’espai del Remolar (Viladecans): “Té molta més riquesa que la Ricarda. Allà hi són les aus, que no són tontes, i eviten els falcons i l’activitat de la pista. Al Remolar tenen peixos per alimenta-se, perquè, a diferència de la Ricarda, no és una llacuna estanca i rep aportacions de la riera de Sant Climent. I Cal Tet cada cop té menys peixos i està més salinitzat, perquè no es cuida”.

Moreno feia aquestes declaracions pocs dies abans de fer-se públic, segons informa La Vanguardia, que la Generalitat ha licitat la redacció d’un projecte de restauració ambiental i funcional de l’espai protegit de l’estany de la Ricarda. Segons l’Agència Catalana de l’Aigua, el cabal que hauria d’haver aportat l’aeròdrom per corregir l’impacte de la tercera pista ha estat insuficient per al manteniment de l’ecosistema de la zona.