Com era de preveure segons la composició de majories del ple municipal, no va prosperar en les votacions una declaració institucional de rebuig a la taxa de residus "per desproporcionada i injusta" en la sessió ordinària de setembre, celebrada durant la tarda d'ahir.

El text, presentat per PP, Vox, Jóvenes y Pensionistas Decidimos, Junts pel Prat i la regidora no adscrita Isabel Fernández, era una ràpida reacció en forma de posicionaments polítics a l'exitosa manifestació que el 21 de setembre va aplegar milers de veïns en contra del nou impost municipal.

Un tribut que cal recordar que és obligatori per a tots els municipis de més de 5000 habitants segons regula una llei estatal promulgada l'any 2022, basada en directives europees que demanaven als estats membres  incrementar els percentatges de segregació de residus amb polítiques "no deficitàries" (d'aquí s'extrapola a Espanya que s'hagi de finançar amb increments impositius).

Vicioso (Comuns): "Explicarem millor el sistema i les bonificacions"

Després de la important manifestació i l'embat al ple des de la major part de l'oposició, l'equip de govern no va defugir almenys el debat, aprovant la urgència de la votació.

Ara bé, l’única concessió per part dels responsables municipals davant de l'evident descontent popular, va ser reconèixer que potser no s'havien explicat prou els motius de la implantació de la taxa ni el funcionament del sistema ideat al Prat, amb bonificacions de fins al 45% si s'utilitza el contenidor de l'orgànica set vegades en dos mesos i es fa ús de la deixalleria municipal. "És més barat que a la resta de municipis del nostre entorn", defensava un cop més el portaveu de Comuns, David Vicioso. 

El portaveu ecosocialista va expressar "comprensió pel malestar que genera una nova taxa, però estem obligats per llei. Tots els municipis afectats ho han fet, governats per tots els colors, perquè l'import cobrat ha de finançar la recollida", argumentava.

Vicioso també va recordar com, per als comerciants, la taxa de residus estava totalment bonificada al Prat des del 2012, per la qual cosa no suposava cap cost pels negocis des de feia tretze anys, "mentre que a altres municipis es cobrava". Ara, amb la implantació sobtada de la taxa aquest 2025, molts s'ho han trobat de cop al bot.

En la seva defensa, Vicioso també va posar exemples d'altres municipis de l'entorn on es paga més que al Prat (sempre que s'apliqui la màxima bonificació del 45%) tot i que hagin reduït l'IBI.

L'oposició demana accions per reduir l'impacte econòmic de la taxa

Des dels partits de l'oposició proposants de la declaració van fer notar la seva decepció per una resposta massa tèbia, des de la seva percepció, que l'equip de govern donava davant d'una mostra tan clara de descontent estès entre la població com es va veure el diumenge 21 als carrers. 

Entre ells, el portaveu del Partit Popular pratenc, Miguel Ángel Ochoa, qui remarcava que l'equip de govern "no ho ha fet bé”. Afegia que “la taxa és obligatòria, però no l'han explicat bé i la sensació de molts ciutadans és de presa de pèl. Veuen factures amb diferents impostos que semblen el mateix i han generat una paranoia entre els veïns amb això d’aconseguir descompte obrint set vegades un contenidor, llencin o no llencin residus, sembla un acudit del club de la comèdia”, afirmava amb el seu habitual to irònic.

Ochoa (PP): "obrir els contenidors set vegades es llencin o no residus per aconseguir descomptes sembla un acudit"

Sobre possibles solucions que alleugereixin el cost per a veïns i comerciants, Ochoa ho tenia clar: “us oblideu dels ingressos extraordinaris que tenim al Prat amb port i aeroport, hi ha possibilitat de reduir si hi ha voluntat política. Es podrien donar bonificacions del 99% o baixar l’IBI”, mentre criticava que negocis que no generen pràcticament residus, com els trasters, paguin la taxa segons metres quadrats igual que d’altres comerços que sí que en generen.

Des de Junts, Gerard Valverde lamentava que l’equip de govern no hagués tingut en compte les al·legacions presentades sobre la taxa de residus pel seu grup i va vincular la mobilització ciutadana contrària al tribut amb la necessitat de “més consens, més diàleg, d’alternatives reals ajustant figures fiscals”.

Valverde (Junts): "El pressupost del Prat dona marge per reduir impostos, són 1,3 milions els que cauen del cel"

Com Ochoa, es va referir als “1,3 milions que ens cauen del cel” -els impostos especials que paguen a la ciutat les grans infraestructures- “gràcies a això aquí podem debatre com es paga a diferència d’altres municipis. El pressupost del Prat tot ho permet, hi ha capacitat de reduir impostos, quants milions de romanents hi ha del 2024?”, es preguntava. El portaveu juntaire també va destacar que “l’aplicació de la taxa és pèssima. Els descomptes no s’apliquen quan els veïns se’n van de vacances. És de savis rectificar”.

Per altra banda, el portaveu de Jóvenes y Pensionistas Decidimos, Agustín Mataró, va recordar les tres concentracions prèvies organitzades per la seva formació en contra de la taxa, bastant abans de la gran manifestació, així com la demanda que han preparat i presentat amb advocats “perquè la taxa està duplicada” (referint-se al cobrament que també arriba als rebuts de l’aigua pel tractament de residus metropolitans per part de l’AMB).

ERC, entre dues aigües

Per la seva part, ERC es va desmarcar de la declaració institucional votant en contra conjuntament amb l’equip de govern. “Les dades de reciclatge estan demostrant que el mètode escollit funciona i no podem rebutjar la taxa perquè és obligatòria”, començava el portaveu Jordi Ibern. Ara bé, els republicans defensen una mena de ‘sí crític’ amb les formes aplicades per l’equip de govern en la implantació i gestió d’aquesta nova forma d’entomar el repte dels residus: “es va fer sense debat, amb presses, amb comerços que no pagaven res durant anys i de cop es troben amb coeficients, segons metres quadrats, que arriben als 250 € de taxa”.

Ibern (ERC): "es va implantar tot amb presses i sense debat. Cal millorar el sistema com més aviat millor"

El portaveu va tornar a demanar la implantació de sistemes de bonificació per retorn i la gestió de recollida porta a porta del cartó per als comerços. “Ho hem demanat en diverses ocasions i la vostra resposta sempre són evasives: que si no tenim competències, que si ja ho mirarem... no podem demanar esforços sense compensacions, cal millorar el sistema el més aviat possible”, reclamava el republicà.