Editorial

Benestar

És un terme que actualment s’ha convertit en un desideràtum llargament anhelat per la nostra societat. Potser és una utopia  malgrat que unint afanys, hauria de ser quelcom abastable. 

Però, és clar, la forta confrontació política que actualment ens colpeja (per molts i diversos motius) no afavoreix el conjuminar esforços i remar en la mateixa direcció. 

En qualsevol cas, quan particularitzem i ens referim al benestar dels nens, adolescents i joves en el seu lloc d’aprenentatge i formació (les aules de col·legis i instituts), llavors no podem mirar cap a un altre cantó, sigui quin sigui el partit que governi. I concretant més, posem l’èmfasi en l’antítesi del benestar, que és el patiment i l’angoixa. Estadístiques dels nivells d’aprofitament escolar de l’ensenyament primari i mitjà, n’hi ha unes quantes. Però quan entrem de ple a valorar la salut física i emocional dels i les estudiants, en trobaríem gaires d’estadístiques? Poble per poble, ciutat per ciutat, curs per curs, aula per aula...?

La calor extrema (que pel canvi climàtic -és cert, arriba abans) afecta la salut -la física i també l’emocional- i el rendiment intel·lectual de l’alumnat. No cal destacar que ja fa uns mesos que el professorat està en peu de guerra perquè les condicions de treball i moltes altres coses, han arribat a límits insostenibles. Des del 2009 que l’educació i la sanitat a Catalunya particularment, han patit -i no s’ha revertit- moltes retallades. I diem això en unes dates de l’any on els nois i noies haurien d’estar exultants perquè s’acosta l’estiu i poden practicar moltes activitats de lleure i esport. Esperem solucions i bones sensacions.

150 anys

Quan el mestre cerveser alsacià August Kuentzmann Damm i el seu cosí Joseph Damm fugien de la guerra franco-prussiana i aterraven a Barcelona l’any 1876, no es podien imaginar que aquella empresa familiar arribés on ara està: la Damm és una multinacional catalana amb presència en 130 països. Ha crescut, s’ha transformat i s’ha adequat al signe dels temps. L’any 1985 ja aterra al Prat, on a la seva ubicació actual, el 1992 fa la gran inversió i modernitza  la fàbrica. És veritat que s’instal·la al Prat perquè l’aqüífer del nostre delta té un matèria primera top per a la seva producció. I també perquè el territori pratenc està ben a prop -logísticament- dels grans eixos de comunicació del país. Tot i que val a dir que pratencs i pratenques han format part de la seva plantilla al llarg dels anys i que la Damm -amb una estratègia flexible, s’ha implicat en les activitats socials, esportives  i lúdiques de la ciutat. Que sigui per molts anys!!